Draga de Cunit

La Draga de Cunit fou construïda per l’artista Dolors Sans l’any 2008. Es va presentar per primera vegada a la Festa Major d’estiu del mateix any i el bateig de foc fou en la primera trobada de bestiari celebrat a Cunit aquell mes de setembre.
La Draga és una bèstia marina. Té un sol cap i un cos amb elements de la mar que recorden a les algues i tota la pell simbolitza les escames dels peixos.

Tota la forma del cos és allargada acabant amb una cua espectacular. Com a bèstia té vuit potes amb els seus dits i urpes. Destaca el disseny i les formes de les ales que tenen una estructura de vidriera de colors. Segons el conte escrit expressament per a aquesta bèstia, els colors de les ales són els d’una posta de sol, donat que cada dia al capvespre, la Draga contempla com el sol se’n va.

Té una longitud total de quatre metres una alçada de 2,30 metres i només la pot portar una sola persona. Disposa de 14 punts de foc. La Draga de Cunit està portada pels membres de l’Associació Local “Joves Diables de Cunit” en les seves sortides als esdeveniments culturals/festius tant de la pròpia vila com d’altres indrets d’arreu de Catalunya.

Drac de Cunit

L’any 1985 un grup de joves i no tant joves de Cunit, van fer diverses reunions, per tal d’organitzar-se com a Colla del Drac dins de l’entitat Agrupació de Balls Populars. En aquestes reunions es va decidir fer una rifa per tal de sufragar bona part de les despeses de la seva construcció. A través de les gestions de Lluís Rodríquez, mestre de l’escola Pompeu Fabra, es va contactar amb l’artesà David Ventura de Navata, el qual es va avenir a construir el Drac. Finalment el Drac va arribar a Cunit i va actuar per primer cop per la festa major de l’any 1985. Va ser apadrinat pel Drac de la Geltrú. Aquell mateix any, el Drac va participar en un acte reivindicatiu a les Cabanyes per tal d’ajudar a la Colla local a recuperar el seu Drac. La seva estructura ha estat reparada i la part frontal del drac ha estat reconstruïda en fibra de vidre. La part posterior, laterals i cua segueixen conservant la forma i el material originals en cartró-pedra.

El Drac de Cunit és una bèstia de foc que forma part del patrimoni cultural de Cunit i que, gràcies a diverses entitats, ha lluït a la Festa Major d’estiu, a la Diada Nacional de Catalunya i, fins i tot, ha viatjat al municipi alemany de Hammelbach, agermanat amb Cunit.

Capgrossos de Cunit

L’artesà fou en Toni Mujal, que es va inspirar en habitants de Cunit per a la seva realització: 3 homes i 3 dones.

Els tres homes evoquen a 3 alcaldes que representaven 3 èpoques. Les tres dones no representaven a cap  personatge del poble. La idea és que fossin personatges divertits, per fer gresca.

A la República, Jaume  Mestre  Jané (conegut com l’avi Moles). L’11 de novembre de 1932 s’acordà el català com a llengua oficial de l’Ajuntament. Va destacar pel seu catalanisme i per la seva preocupació i dedicació al poble.

A la Dictadura, Joan Martí Ricard,  Alcalde electe 1967 a  1979.

A la Democràcia, Josep Solé Rodríguez, segon alcalde electe de la democràcia (1989)

Les tres dones són la vella, la jove i la negreta.

La vella: Capgròs graciós i divertit que balla alegrement encara que es tracti d’una senyora vella. El seu caràcter és simpàtic i agradable. És un homenatge a la gent gran.

La jove: El seu rostre mostra alegria, balla amb entusiasme seguint el ritme de les gralles i els tabals sense parar.

La negreta: Acompanyant de  Josep Solé

La gegantona “Aigua” i el gegantó “Foc” de Cunit

La gegantona “Aigua de Cunit” representa una noia jove amb elements relacionats amb l’aigua per simbolitzar-la com a element de fecunditat i naixement.

Al cap porta elements que són glaç cristal·litzat (estrelles). A la cara, el maquillatge fa referència als rius. Al seu vestit es visualitzen elements i les formes diferents que adopta l’aigua.

A la mà dreta hi té un gripau com a símbol de la vida animal que s’origina, i es transforma, al voltant de l’aigua. A la mà esquerra duu una versió del trident de Neptú.  Del vestuari en pengen unes ampolles que van plenes d’aigua i s’aguanten en unes xarxes de pescar.

El gegantó Foc és un noi jove.  Al cap porta un cercle de foc en referència al sol. La cara és de diable i de follet. Diable com a símbol de l’Infern i del foc que crema i al mateix temps dels propis diables de la cultura popular que són un ball de foc.

El cos està ple de flames. El pit representa precisament les pedres volcàniques. A la mà dreta porta un martell de ferrer, símbol del déu romà del foc Volcà. El martell simbolitza el domini del foc que tenen els humans amb l’art de la forja. A la mà esquerra porta una flama que neix de la pròpia mà, com a símbol de la capacitat dels sers humans de fer “néixer” foc i de controlar el foc.

Del cos li penja un cinturó de coets i petards, simbologia de l’ús lúdic i de festa del foc.

 

Close Menu