El clima de Cunit es caracteritza per la suavitat tèrmica que li confereix la proximitat del mar, amb amplitud tèrmica escassa, amb poca diferència de temperatura entre el dia i la nit o entre l’estiu i hivern, gràcies també a l’alta humitat ambiental. La bonança, en termes mitjans, del clima de Cunit és la seva principal característica, encara que en un nombre reduït de dies per any, pot presentar canvis sobtats del temps, com a conseqüència de ser un clima de latituds mitjanes i estar sotmès al joc, de vegades capritxós, d’anticiclons i depressions, que poden comportar tant irrupcions d’aire polar com d’aire subtropical. La temperatura mitjana anual és alta, situant-se en els 16,3º C, amb hiverns frescos i estius càlids però molt xafogosos. La irregularitat és la principal característica de la precipitació, juntament amb la clara presència d’una estació seca, amb grans diferències d’uns anys a altres que situen la mitjana entorn del 555 mm., caiguts de manera mal repartida en el decurs de l’any, ja que sovint es concentra més del 50% de la precipitació en 2 o 3 mesos.
Cunit es disposa d’una sèrie contínua gairabé de 30 anys, ( a partir dels quals es considera la mitjana climàtica) amb dades des de l’any 1988.
a) Temperatures: la bonança del clima mediterrani
El règim tèrmic anual de Cunit és molt benigne, amb uns valors mitjans generalment agradables i suaus, per l’acció temperadora del mar. Només uns pocs dies a l’any presenten valors excepcionalment alts o baixos per l’època, com a producte d’irrupcions d’aire tropical o polar, d’altre banda normals en un clima de latituds mitjanes.
Les temperatures mitjanes de Cunit presenten valors que podríem catalogar de suaus al llarg de l’any, fortament condicionats per la influència marítima de la Mediterrània. La temperatura mitjana anual (1989 – 2012) se situa en 16,3º i l’amplitud tèrmica mitjana anual (diferència entre la mitjana del mes més càlid i la mitjana del mes més fred) és de 15,3º.
Els valors mínims anuals se situen majoritàriament entre 0 i -2 graus, mentre que difícilment se superen els 32º de màxima a l’estiu. La temperatura mitjana mensual més baixa s’enregistra al gener, amb 9,5º i la més alta a l’agost amb 24,8º.
A Cunit hi glaça de manera esporàdica i feble, tot i que de mitjana la temperatura arriba o baixa dels 0º en 4 dies a l’any.
En quan a valors extrems, la màxima enregistrada a Cunit, des de l’any 1988, va ser de 35,9º C, assolits el 24/08/2000 durant una entrada de vent de ponent, extremadament calent i sec, gràcies a l’efecte Fohën, que fa que l’aire arribi extremadament rescalfat a la costa i anul·la l’efecte suavitzador de les marinades. La mínima absoluta enregistrada a Cunit des de l’any 1988 ha estat de – 4,2º assolits al desembre de 1990 en un dels mesos més freds que es recorden a Cunit en els darrers 30 anys, juntament amb el febrer de 2005.
b) Precipitació: la irregularitat com a norma
La pluviometria de Cunit, en els 30 anys de registres continuats, presenta una mitjana anual de 555 mm., que podem considerar com a normal, moderada i, en conjunt, suficient.
El tret principal que caracteritza el règim pluviomètric del municipi és la clara presència d’una estació seca i la gran irregularitat, tant d’uns anys a altres com en la seva distribució en el decurs de l’any. Així en el període esmentat, els valors anuals se situen entre els 934,1 mm. enregistrats l’any 1996 i els 361,9 mm. de l’any 1988, el que significa una amplitud molt elevada de 572 mm.
En quan als valor mitjans mensuals el mes que presenta una pluviometria més elevada es el setembre amb 89 mm. de mitjana, mentre que el més sec és el juliol amb 16 mm. El valor més elevat mensual enregistrat a Cunit va ser al setembre de 2005, quan es varen recollir en només 7 dies de pluja un total de 292,4 mm. El valor més elevat enregistrat en 24 hores es va produir el dia 10 de juny de 2000 quan es varen recollir a Cunit un total de 109,2 mm.
Per estacions, la mes plujosa és la tardor, mentre que es registra un màxim secundari, però amolta distància, durant la primavera. L’hivern és una època poc plujosa donada l’habitual persistència de l’anticicló tèrmic peninsular que bloqueja el pas de depressions que puguin deixar pluges. L’estiu és l’estació més seca de l’any, sobretot per la poca pluja que cau al juny i juliol, mentre que a l’agost les típiques tempestes d’estiu poden fer que s’acumulin quantitats importants de pluja concentrada en pocs dies. Aquest mínim de precipitació estival, molt típic a tota la façana costanera catalana, i que considerem d’allò més normal,constitueixin una excepcionalitat climàtica mundial, ja que el clima mediterrani és l’únic al mon que presenta l’estació seca junt amb l’estació càlida. A la resta de climes del mon l’estació més càlida és també la més plujosa de l’any.
És una constant trobar precipitacions quantioses i intenses entre els mesos d’agost i novembre donat que les condicions son favorable al ruixats quantiosos i intensos en questa època de l’any, desprès dels principals calors de l’estiu, quan el mar està més calent i es produeixen les primeres irrupcions d’aire fred en altura.
c) Humitat: Valor alt per la proximitat del mar i xafogor intensa a l’estiu
Les dades d’humitat són significatives que ens trobem en la zona litoral. La humitat mitjana (amb 48 registres diaris) se situa en el 74%, mentre que la humitat mitjana anual de les màximes s’eleva fins el 90% mentre que la humitat mitjana de les mínimes es situa en el 58%. És aquest factor el què provoca que en els mesos més calorosos la xafogor sigui intensa, fent que l’índex de xafogor s’elevi entre 5 i 8 graus per sobre de la temperatura real existent.
d) El vent:
La situació geogràfica de Cunit, en la façana litoral, fa que els vents siguin un factor important en el clima del municipi. El contrast de temperatura entre terra i mar genera per si sòl un moviment d’aire de component tèrmic, el que s’anomenen brises o vents tèrmics locals que tenen un doble sentit, el terral de terra cap a mar en horari nocturn i primeres hores del dia i la marinada o brisa de mar a terra, que predomina en l’horari diürn. Per aquest motiu al municipi el vent hi es present la major part del temps, encara que sigui feble. Els vents generals, els que segueixen el sentit dels centres d’acció i de les isòbares només tenen un clar reflex al municipi en situacions concretes i amb un notable gradient de pressió.
La velocitat mitjana del vent a Cunit és escassa, i se situa entorn dels 6 Km/h. la direcció predominant és el nord, però no a conseqüència del predomini de la tramuntana ja que aquest vent no arriba a bufar gairebé mai ja que el massís del Garraf l’apantalla i arriba modificat en forma de mestral generalment o en forma de gregal en menor mesura. Aquesta persistència i domini del N és gràcies al terral, el vent tèrmic nocturn que donada l’orientació de la costa fa que vingui de nord. Altres vent que també son freqüents són el garbí com a conseqüència de la marinada diürna que bufa d’aquest sector. El vent que pot assolir a Cunit una major intensitat és el mestral, que pot superar els 90 Km/h. en els dies més ventosos i gairebé tots els anys s’assoleixen mestralades amb vents per sobre dels 80 Km/h.
El mestral sempre va acompanyat de visibilitat excel·lent i humitat extremadament baixa, inferior al 25% i contribueix a augmentar molt el risc d’incendis al municipi. El vent màxim assolit a Cunit des de l’any 1993, són els 116 Km/h assolits el 24 de gener de 2009 amb una de les ventades més excepcionals enregistrades a Catalunya en els darrers 30 anys.
Els vent que provoquen una major alteració marítima a Cunit són per un cantó el llevant i per altre el llebeig, el vent SW, que te un notable recorregut marítim i que pot ocasionar a Cunit temporals més durs a la mar que el mateix llevant. Així els principals episodis que han deixat major alteració marítima i més sorra sobre el passeig marítim, han estat de SW, de llebeig.
Síntesi: Climograma de Gaussen o diagrama ombrotèrmic.
El climograma de Cunit presenta totes les peculiaritats del clima mediterrani litoral, amb els hiverns frescos, estius càlids, presència d’una estació seca al juny i juliol i un clar màxim de precipitació de tardor que s’allarga fins el hivern. En canvi no es reflecteix el màxim secundari de primavera, propi de gran part de les poblacions litorals catalanes. S’observa el màxim de pluja al setembre, el mínim de juliol, així com el màxim de temperatura a l’agost i el mínim al gener.
