En els darrers anys s’ha realitzat un exhaustiu treball a bona part del territori català per tal de cartografiar, a escala 1:50.000, els grans tipus de vegetació presents al territori, gràcies a la Cartografia d’Hàbitats de Catalunya, disponible telemàticament a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (http://mediambient.gencat.net/) dins l’apartat de cartografia ambiental.

A continuació es presenta els tipus d’hàbitats cartografiats a Cunit i seguidament, s’adjunta una figura on es localitzen dins del terme municipal.

  • Ambients litorals i marins: Platges arenoses nues i amb dunes (o amb vegetació nitròfila de teròfíts). Aquest hàbitat pràcticament ha desaparegut a Cunit i només presenta alguns indicis de recuperació durant l’època hivernal
  • Vegetació arbustiva i herbàcia: Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria), calcícoles de terra baixa. Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), de les contrades mediterrànies càlides. Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa. Aquest hàbitat té una representació marginal a Cunit.
  • Boscos aciculifolis: Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies. Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), … de les contrades marítimes càlides.
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques: Conreus herbacis extensius de secà. Actualment ocupen una superfície molt petita del terme i es redueixen a petites fileres d’oliveres i algun ametller. Vinyes. Conreus abandonats. Presenten un estat evolutiu avançat i han esdevingut cap a estructures de brolla i màquia. Ciutats, pobles i àrees industrials.

A continuació s’exposa la llegenda d’aquestes categories anteriors i la distribució d’aquests hàbitats.

Principals hàbitats de Cunit

No hi ha zones humides continues al municipi i només hi ha acumulacions puntuals d’aigua desprès d’èpoques plujoses, sobre tot de setembre a novembre. A banda de l’entorn urbà podem distingir a Cunit 4 hàbitats o ecosistemes naturals.

a) Ambients litorals i marins

Es tracta d’un hàbitat format per platges sorrenques nues o amb molt poca vegetació, sense formació de dunes donat el poc pendent i l’escassaextensió de platges, ja que la rere platja ha desaparegut a la major part del terme i només queden un parell de solars, davant  de l’estació i entre el C/ Francesc Macià i la Carrerada de Santa Coloma. Durant l’hivern prolifera  vegetació de platja a tocar al passeig marítim, preferentment en el seu sector de llevant i puntualment a l’oest a l’altura dels C/ Juli Cèsar. Són petits fragments de vegetació de platja i duna (Cypero-Agropyretum juncei), vegetació ruderal de platja (Salsolo-Calkiletum maritimae) i trams on s’hi desenvolupen pradells d’anuals halòfiles (Parapholido-Frankenietum pulverulentae).

Cal tenir en compte l’especial fragilitat que presenta aquest grup de vegetació, a causa de l’acció de la pressió antròpica que pateixen per freqüentació, sobretot a l’època estival.

b) Muntanya baixa propera a la costa

Constitueixen aquest àmbit els terrenys propers al nucli urbà de menor altura que són els primer estrets de la serralada litoral, sempre per sota de l’autopista i en ambients amb una notable pressió antròpica i com afectats per incendis forestals.

En aquest entorn de muntanya baixa el constitueixen relleus suaus amb altures inferiors als 90 m., sempre orientats a mar i per sota l’autopista C32 i es troba format per un mosaic de conreus residuals, generalment amb vinyes, presseguers i oliveres, prats o erms procedents de terres de conreu abandonades i petites pinedes, sobre tot a la zona del Bosc del Cal Ros i besant est de Puig Pelós.

En aquest ecosistema molt fràgil hi trobem brolles de romaní i timonedes amb altres espècies d’ambients calcaris de muntanya baixa, una màquia i garriga de margalló, sobretot en el vessant meridional de la Serra de Sant Antoni i algun llistonar marginal molt local.

c) Zona muntanyosa de la meitat nord de Cunit

Aquest habitat és el més extens del terreny no urbà del municipi i s’estén en el quadrant NE del terme, per sobre de l’autopista C32 amb altures compreses entre els 70 i els 190 m. Al ser una zona d’orografia complexa, amb desnivells molt variats, orientacions diferents i afloraments calcàries; fa que presenti un ampli ventall de vegetació.

Està constituït per les pinedes més extenses del municipi, algunes amb sotabosc de brolla i altres de màquia i garriga calcícola. En aquest hàbitat extens i ha petits reductes obacs, en fons de valls orientats al N., que presenten condicions favorables amb formacions d’alzinar i espècies associades a aquest com és el cas de l’arboç i el boix, espècies poc habituals a Cunit i inexistents fora d’aquest ambient més humit.

En les zones més pendents el terreny es fa més pedregós, amb afloraments calcaris, que originen vegetació arbustiva i herbàcia pròpia de roquissars mediterranis. Així mateix en punts localitzats entorn al fons de la Riera de Cunit s’observen petits reductes incipients que recorda a la vegetació de ribera poc definida.

d) Terrenys agrícoles

Aquest hàbitat el constitueixen les terres de conreu situades al centre del municipi, que fan de frontissa entre la zona més muntanyosa del municipi i el nucli de població. Aquest hàbitat és el que té una major riquesa de sers vius, tant de vegetació com de fauna i que concentra la major part de la biodiversitat del municipi.

Presenta un mosaic de terrenys plans, amb terres de conreus ja siguin actuals o abandonades, delimitades per petites masses forestals que a banda de donar un atractiu paisatgístic agroforestal són un marc alimentari favorable per gran quantitat d’espècies, tant de mamífers com d’aus, que conviuen en aquest hàbitat.

Close Menu