Església romànica de Sant Cristòfol

El pas de la història ha deixat  la seva empremta al nucli antic de Cunit amb l’església romànica de Sant Cristòfol, i també a la zona muntanyosa del municipi amb el jaciment ibèric del Fondo d’en Roig (important patrimoni rural i agrícola) i amb les masies de Cunit. Tot plegat conforma una interessant mostra del llegat històric cunitenc.

Sant Cristòfol és el patró de Cunit, al qual està dedicat l’altar major de l’ església parroquial. L’edifici és d’estil neoclàssic (1762) i conserva la capçalera d’un primitiu temple d’estil romànic del s.XII, que n’és l’actual sagristia. Aquesta capella romànica és l’exemplar construït més a prop del mar del qual es té constància.

La sagristia està formada per tres absis en creu coronats per una cúpula hemisfèrica. Cada absis té tres finestres i és decorat per unes bandes verticals i una senzilla motllura llisa i horitzontal, on hi ha posades dues pedres amb dibuixos entrellaçats.

La façana del temple actual presenta una portalada d’arc rebaixat emmarcada amb pedra. A sobre hi ha una petita fornícula amb la imatge de la Verge amb el nen al coll i, al damunt, una rosassa que té dibuixada una creu grega amb un ull de bou el·líptic.

Les cobertes són de dues vessants i tallades a cada banda de la façana per una forma còncava.

El campanar és una torre quadrangular molt reformada. El formen diversos cossos separats per cornises. El superior, que allotja les campanes, presenta quatre obertures amb arc de mig punt. A la banda esquerra, adossada a l’església, hi ha l’antiga casa rectoral de tres pisos.
La porta d’accés és un arc rebaixat i presenta en la clau la data “1782”.

Jaciment ibèric del Fondo del Roig

Es tracta de restes molt ben conservades d’una petita granja ibèrica que va estar activa del segle IV al III aC, essent un dels pocs establiments rurals ibers localitzats fins ara a Catalunya.

La singularitat del conjunt rau, sobretot, en les valuoses dades que ha aportat sobre les activitats que els cossetans hi van desenvolupar: producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli o vi, entre d’altres. Probablement, l’establiment estava vinculat a l’explotació d’una via de transhumància que hi ha a tocar, la qual comunicava la costa amb l’interior.

Aquest jaciment va ser descobert en les obres de construcció de l’autopista C-32, motiu pel qual té la particularitat de trobar-se sota d’aquesta infraestructura.

El Fondo d’en Roig és un jaciment gairebé únic que ens permet aprofundir notablement en el coneixement de la vida de la societat ibera a la costa cossetana.

Avenc de Sant Antoni

Es tracta d’una petita cova situada prop de la masia del mateix nom, amb dues galeries i una profunditat propera als 40 metres de longitud, on s’han trobat vestigis de l’home prehistòric.

En el decurs del temps, ha tingut diversos usos, des del conreu de xampinyons fins a l’habilitació com a cova. L’entrada actual és artificial i originalment era més baixa, ja que es va buidar per aprofitar la terra.

Presenta una obertura al final de la primera galeria, que es tracta de l’entrada originària a l’avenc, i restes d’estalactites i estalagmites no gaire ben conservades.

 

Close Menu