Cunit forma part administrativament a la conca del Foix, tal i com consta a l’Agència Catalana de l’Aigua, dins d’un context general i per proximitat al curs fluvial més proper al municipi de Cunit. Cal destacar però, que en cap cas les aigües recollides a Cunit desaigüen ni directa ni indirectament al Foix sinó que totes ells ho fan directament al mar.

La conca hidrogràfica del Foix presenta uns 310 Km2 de superfície, dels quals 290 estan regulats, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, per la presa de l’embassament del Foix. Una dada interessant a apuntar és el cabal per al període de retorn de 500 anys al final de la conca que s’estableix en 300 m3/s

El terme municipal de Cunit està drenat per 4 cursos fluvials que arrenquem del nord del terme i aboquen al mar. De llevant a ponent trobem el Torrent d’en Pedro, que serveix de límit administratiu amb el terme de Cubelles, la riera de Cunit que és la més llarga del terme, el torrent de la Creueta que drena el centre del municipi i el torrent del Rectoret, que ha desaparegut amb el creixement de la trama urbana en l’extrem més occidental del municipi.

Situació dels principals curoso fluvials a Cunit

Superfície de les conques hídrogràfiiques a Cunit

ConcaSuperfície (Km2)% sobre Cunit
Riera de Cunit441,2733,74
Torrent d’en Pedro164,6212,75
Torrent de la Creueta129,2513,56
Torrent del Rectoret———

——–

 

La riera de Cunit, el torrent d’en Pedro i el torrent de la Creueta presenten en el seus cursos baixos i mitjos una llera definida. En canvi el torrent del Rectoret ha desaparegut totalment degut a la urbanització pràcticament total de la seva conca originària, mentre que els curs alt del torrent de la Creueta està desdibuixat donat que era un fons de vall tradicionalment conreat, desfigurant el curs originari. El curs alt del Torrent d’en Pedro es troba en terme de Cubelles.

a) Riera de Cunit

És el curs principal d’aigües superficials del terme de Cunit, ja que drena la major part del terme de Cunit. Té el seu naixement al municipi veí de Castellet i la Gornal, concretament al vessant sud de les muntanyes de Cal Bladet.

Recull les aigües de la zona muntanyosa del sud del terme de Castellet i la Gornal i de la zona muntanyosa del nord i centre del municipi de Cunit, presentant com a principals torrents afluents el del fondo de Puig de Tiula i el fondo de Cal Santó. Discorre per la part central del municipi. En la seva part final, per sota de la zona esportiva, es presenta encaixonat i amb el terra pavimentat per evitar-ne l’erosió, i a partir d’aquí entra al nucli urbà de Cunit per l’avinguda de la Font (a ponent del casc antic) per passar sota la línia de ferrocarril de Barcelona – Sant Vicenç i desaiguar al mar en aquest punt.

A part de portar un notable cabal d’aigua en el curs baix pels efectes de precipitacions intenses o continuades, s’ha observat un increment de la freqüència en que porta una làmina continua d’alguns cm. al seu pas per l’Av. de la Font en situacions de pluges poc intenses degut que a que recull aigües dels sectors urbanitzats més propers al nucli urbà. Això fa que en el tram urbà de l’Av. de la Font aparegui amb una làmina d’aigua de varis centímetres amb relativa freqüència i sense tractar-se de pluges intenses o abundants.

En alguns trams molt localitzats, més obacs i encaixonats, la vegetació s’assimila, en un estadi molt baix, a la vegetació de ribera, sobre tot amb l’aparició de canyissars.

b) Torrent d’en Pedro

El Torrent d’en Pedro, a llevant de Cunit, fa de límit natural entre els termes municipals de Cunit i de Cubelles i, per tant, entre les províncies de Tarragona i Barcelona. És un torrent d’una llargària d’uns 2,5 Km que neix en el terme de Cubelles, a les muntanyes del Corral de l’Almirall, en el vessant sud-est de la Serra de Puig de Tiula. El seu curs, a partir del punts que fa de divisió entre els dos termes, es troba canalitzat fins la carretera C31. Per sota d’ella es troba encaixonat fins a desaiguar a la platja, en la divisòria dels dos termes.

c) Torrent de la Creueta

Aquests torrent neix a l’extrem nord del municipi, en el vessant marítim del carener principal que limita amb Calafell, entre el Fondo del Roig i del Fondo de l’Arengada. El curs alt es troba desdibuixat al nord de l’autopista i es mostra més marcat al sud d’aquesta infraestructura viària. A l’entrar al bosc de Cal Ros, recull les aigües del vessant de ponent d’aquest sector muntanyós. En la darrera dècada ha presentat un augment de  cabal ja que recull les aigües dels drenatges d’un tram de la C32, així com del sector urbà de la Baronia. A l’entrar al municipi es troba canalitzat fins la C31 i soterrat des d’aquesta via fins a desaiguar al mar pel col·lector de pluvials del C/. Amílcar Barca, recollint aigües d’alguns sectors urbans de Cunit.

d) Torrent del Rectoret

És el més curt de Cunit, ja que neix per sota l’autopista Pau Casals, però actualment ha desaparegut com a conseqüència de la urbanització d’aquests sectors occidentals. L’aigua discorre superficialment pels carrers de la trama urbana en sentit nord sud per deixar les aigües a l’Av de Barcelona, originant acumulacions d’aigua en aquest sector en situacions de precipitacions intenses o abundants.

Aigües soterrànies:

En tot el terme de Cunit no hi ha cap surgència natural d’aigua, pel que no hi ha fonts naturals, donat sobre tot a les condicions geològiques del terreny amb predomini de materials calcaris. Justament aquest circumstància es la que afavoreix la proliferació de cursos soterranis, amb un notable cabal al terç oriental del terme, amb la proliferació de pous.

Close Menu