TITOL I.-  OBJECTE I AMBIT

Article 1

El present Reglament té per objecte regular l’ús de la xarxa de clavegueram i sistemes de depuració, fixant les prescrip­cions a les quals hauran de sotmetre’s en matèria d’aboca­ments els usuaris actuals i futurs de les infrastructures de sanejament.

Article 2

El Reglament és d’estricte compliment en tots aquells ele­ments que integren les infrastructures de sanejament del terme municipal, incloent en aquest concepte:

1. a) Les actuals xarxes locals de clavegueram.
2. b) Col·lectors i interceptors generals.
3. c) Sistemes comunitaris de tractament.
4. d) Tota ampliació dels elements esmentats.

TITOL II.- LIMITACIONS ALS ABOCAMENTS

CAPITOL 1: Control de la contaminació en origen

Article 3

La regulació de la contaminació en origen, s’estableix mitjançant prohibicions o limitacions en les descàrregues d’abocaments, amb les següents finalitats:

1) Protegir la conca receptora, eliminant qualsevol efecte tòxic, crònic o agut, tant per a l’home com per als seus recursos naturals i aconseguir els objectius de qualitat consignats en cada medi receptor.

2) Salvaguardar la integritat i seguretat de persones i instal·lacions de sanejament.

3) Preveure qualsevol anomalia dels processos de depuració utilitzats.

CAPITOL 2: Abocaments prohibits i limitats

Article 4

Queda totalment prohibit abocar directament o indirectament a les instal·lacions municipals de sanejament qualsevol dels següents productes:

1. a) Matèries sòlides o viscoses en quantitats, o grandàries tals que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el co­rrecte funcionament del clavegueram o dificultin els tre­balls de la seva conservació o manteniment.
2. b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, combustibles o inflamables.
3. c) Olis i greixos flotants.
4. d) Substàncies sòlides potencialment perilloses.
5. e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d’explosió.
6. f) Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb unes altres, originin o puguin originar:
7. Qualsevol tipus de molèstia pública.
8. La formació de barreges inflamables o explosives amb l’aire.
9. La creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o

perilloses que impedeixin o dificultin el treball del

personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment

o funcionament de les instal·lacions públiques de sanejament.

1. g) Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de proces­sos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials de les instal·lacions municipals de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservació.
2. h) Radionúclids de naturalesa, quantitat o concentracions tals que infringeixin l’establert en l’Annex núm. II.
3. i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials, en especial els que romanen inclosos dintre de la llista de l’Annex III.
4. j) Els que produeixin concentracions de gasos nocius en l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

– Diòxid de sofre: 5 parts per milió.

– Monòxid de carboni: 100 parts per milió.

– Clor: 1 part per milió.

– Sulfhídric: 20 parts per milió.

– Cianhídric: 10 parts per milió.

1. k) Queda prohibit l’abocament a la xarxa de clavegueram, tant per part de les indústries farmacèutiques com dels centres sanitaris, d’aquells fàrmacs obsolets o caducats que, encara que no haguessin estat esmentats de manera expressa anteriorment, puguin produir greus alteracions en els sistemes de depuració corresponents, malgrat que esti­guin en petites concentracions com, per exemple, els anti­biòtics.
2. l) Llots procedents de sistemes de pretractament, tractament d’abocaments residuals, siguin quines siguin les seves característiques.
3. m) Residus d’origen pecuari.

Article 5

Queda prohibit abocar directament o indirectament a les xarxes de clavegueram, abocaments amb les característiques o amb una concentració de contaminants iguals o superiors en tot moment als expressats en la següent relació:

————————————————————

Paràmetres                                       Valor límit

————————————————————

T (ºC)……………………………….             40ºC

pH (entre)……………………………         6-10 Uds

Sòlids en suspensió. ………………….    500 mg/l

DQO………………………………….         1500 mg/l

Olis i greixos………………………..          150 mg/l

Clorurs………………………………          2000 mg/l

Cianurs lliures……………………….             1 mg/l

Cianurs totals………………………..             5 mg/l

Diòxid de sofre……………………….          15 mg/l

Fenols totals ………………………..             2 mg/l

Fluorurs……………………………..             12 mg/l

Sulfats…   …………………………          1000 mg/l

Sulfurs totals ……………………….             2 mg/l

Sulfurs lliures.  …………………….          0,3 mg/l

Alumini………………………………             20 mg/l

Arsènic..  …………………………..               1 mg/l

Bari…………………………………               10 mg/l

Bor…….  ………………………….                 3 mg/l

Cadmi………………………………..            0,5 mg/l

Coure………………………………..               3 mg/l

Crom hexavalent……………………….     0,5 mg/l

Crom total……………………………             3 mg/l

Zinc…………………………………               10 mg/l

Estany……………………………….               5 mg/l

Fòsfor total………………………….            50 mg/l

Ferro………………………………..                5 mg/l

Manganès……………………………..           2 mg/l

Mercuri………………………………            0,1 mg/l

Níquel……………………………….                5 mg/l

Plom…………………………………                1 mg/l

Seleni……………………………….             0,5 mg/l

Detergents……………………………            6 mg/l

Pesticides……………………………        0,10 mg/l

 

————————————————————

Article 6

Les relacions establertes en els dos articles precedents seran revisades periòdicament i no es consideraran exhausti­ves sinó simplement enumeratives.

Si qualsevol instal·lació industrial o establiment dedicat a altres activitats aboqués productes, que poguessin alterar els processos de tractament o que fossin potencialment conta­minants, l’Administració local gestora procedirà al que s’assenyala en les condicions i limitacions per als aboca­ments de cadascun dels referits productes. Així mateix, i d’acord amb l’establert en els articles, podran establir-se les adequades formes alternatives sempre que ho permeti la capacitat operativa de les instal·lacions municipals depura­dores i no alteri la qualitat.

Article 7

Totes les indústries, sigui quina sigui la seva activitat, tant si realitzen o no pretractament correcte dels seus abocaments, hauran de posar una reixa de desbast de llum adequada a la naturalesa dels seus abocaments, amb un màxim de 50 mm, abans de l’abocament al clavegueram.

Els cabals punta abocats a la xarxa no podran excedir del sèxtuple (6 vegades) en un interval de quinze (15) minuts, o del quàdruple (4 vegades) en una hora, del valor mitjà diari.

S’haurà de controlar especialment el cabal i la qualitat de l’efluent en el cas de neteja de tancs, el seu buidat amb l’ocasió de tancament vacacional o circumstàncies anàlogues.

Queda terminantment prohibit l’ús d’aigua de dilució en els abocaments excepte en els casos del Capítol 3 (situació d’emergència o perill).

Queda prohibit l’abocament d’aigües netes o aigües indus­trials no contaminades (de refrigeració, pluvials, etc.) als col·lectors d’aigües residuals quan pugui adoptar-se una solució tècnica alternativa per existir a l’entorn de l’ac­tivitat una xarxa de sanejament separativa o una llera pública. En el cas contrari, es requerirà una autorització especial per part de l’Administració local gestora per realitzar aquests abocaments.

Si els afluents no compleixen les condicions i limitacions que s’estableixen en el present capítol, l’usuari té l’obli­gació de construir, explotar i mantenir al seu càrrec totes aquelles instal·lacions de pretractament, homogeneïtzació o tractament que siguin necessàries, d’acord amb les prescrip­cions incloses en el Títol IV del present Reglament.

L’Administració local gestora podrà revisar i, en el seu cas, modificar, les prescripcions i limitacions anteriors, en atenció a consideracions particulars ni incloses en aquest apartat, quan els sistemes de depuració corresponents així ho admetin o requereixin.

Així mateix, l’Administració local gestora podrà definir i exigir, en funció de la tipologia de les indústries, les substàncies contaminants, els cabals abocats i els valors límits per a fluxos totals de contaminació (p.ex.: Kg/dia, Kg/mes, etc.).

CAPITOL 3: Sistemes d’emergència

Article 8

S’entendrà que existeix una situació d’emergència o perill quan, degut a un accident en les instal·lacions de l’usuari, es produeix o existeix risc imminent de produir-se un aboca­ment inusual a la xarxa de clavegueram que pugui ésser potencialment perillós per a la seguretat física de les persones, instal·lacions, estació depuradora o bé per a la pròpia xarxa.

Així mateix, i sota la mateixa denominació s’inclouen aquells cabals que excedeixin del doble del màxim autoritzat per als anomenats usuaris.

Davant d’una situació d’emergència o perill, l’usuari haurà de comunicar urgentment a l’Administració local gestora la situació produïda amb l’objecte de reduir al mínim els danys que poguessin provocar-se.

L’usuari haurà d’emprar també, i a la major rapidesa, tots aquells mitjans de què disposi a fi d’aconseguir que els productes abocats ho siguin en la mínima quantitat possible o reduir al màxim la seva perillositat.

En un termini màxim de set dies l’interessat haurà de reme­tre a l’Administració local gestora un informe detallat dels succeïments.

Hauran de figurar en ell, com a mínim, les següents dades: nom i identificació de l’empresa, ubicació d’aquesta, cabal, matèries abocades, motiu de l’accident, hora en què es va produir, correccions efectuades “in situ” per l’usuari, hora i forma en què es va comunicar a l’Administració Local gestora i, en general, totes aquelles dades que permetin als serveis tècnics oportuns una correcta interpretació de l’imprevist i una adequada valoració de les conseqüències.

Les instal·lacions amb risc de produir abocaments inusuals a la xarxa de clavegueram hauran de tenir recintes de seguretat, capaços de contenir el possible abocament accidental, segons cada cas en particular.

Article 9

L’Administració local gestora facilitarà als usuaris un model de les instruccions a seguir en un situació d’emergèn­cia o perill.

En aquest model figuraran, en primer lloc, els números telefònics als quals l’usuari podrà comunicar l’emergència, el primer dels quals serà el de l’estació depuradora recep­tora de l’afluent anòmal. En el cas de no poder comunicar amb aquesta estació, podrà fer-ho amb els següents i en l’ordre que s’indiqui. Establerta la comunicació, l’usuari haurà d’indicar el tipus de productes i quantitat dels mateixos que s’han abocat al clavegueram.

En les instruccions, s’inclouran, per al propi usuari, les mesures a prendre per part d’ell mateix per a contrarestar o reduir al mínim els efectes nocius que poguessin produir-se. En aquestes instruccions particulars de cada usuari, es preveuran els accidents més perillosos que poguessin pro­duir-se, en funció de les característiques dels seus propis processos industrials.

Les instruccions es redactaran de forma que siguin fàcilment comprensibles per personal poc qualificat i es situaran en tots els punts estratègics del local i, especialment, en els llocs en què els operaris hagin d’actuar per a portar a terme les mesures correctores.

La necessitat de disposar de les instruccions d’emergència per un usuari determinat es fixarà en la autorització de l’abocament a la xarxa de clavegueram o per resolució poste­rior.

En la mateixa autorització o resolució, s’establirà, així mateix, el text de les instruccions i els llocs mínims en què hauran de col·locar-se. Ambdós aspectes seran objecte d’aprovació i inspecció en tot moment pels serveis tècnics, personal o servei de l’Administració local gestora, o, en el seu cas, l’ens o empresa sub-contractada a aquests efectes.

TITOL III.- UTILITZACIO DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM

CAPITOL 1: Disposicions generals

Article 10

En tota la via pública la construcció del clavegueram haurà de precedir o, com a mínim, ésser simultània a la del pavi­ment definitiu corresponent.

Podrà autoritzar-se als particulars, l’execució, per si mateixos, de trams de clavegueram en la via pública.

En aquest cas, l’interessat podrà optar per la presentació d’un projecte propi que haurà d’ésser informat favorablement pels serveis tècnics competents o bé sol·licitar d’aquests últims la redacció del mateix amb el pagament de les taxes d’exaccions que els hi siguin repercutibles.

En qualsevol cas, el sol·licitant haurà d’ingressar el 10 per 100 de l’import del pressupost de l’obra, com a fons de garantia. Aquest li serà retornat una vegada rebuda l’obra definitivament.

La construcció de trams de clavegueram per part de particu­lars obliga a aquests a restituir en igualtat de condicions els preexistents, i els béns, tant públics com privats, que haguessin resultat afectats.

CAPITOL 2: Permís d’abocament

Article 11

Tots els edificis, tant habitatges com els destinats a altres activitats, hauran de complir les disposicions del present Reglament, llevat excepcions justificades.

L’ús del clavegueram no és obligatori en principi però l’Administració es reserva la potestat d’obligar a que un abocament s’incorpori a la xarxa de clavegueram si així ho considera necessari.

No seran admesos abocaments a cel obert, ni a clavegueram fora de servei, ni la seva eliminació per injecció al subsòl o deposició sobre el terreny.

Els abocaments a lleres o a altres sistemes d’eliminació dels mateixos que s’autoritzin s’ajustaran al que estableix la Llei d’aigües, disposicions complementàries o una altra normativa aplicable.

En les zones en què el clavegueram sigui de tipus separatiu, només s’admetran aigües residuals, tant domèstiques com industrials. En aquest cas, restarà terminantment prohibida la connexió de baixants o qualsevol altre conducte de plu­vials o d’aigües industrials no contaminades.

Article 12

La connexió de la xarxa de clavegueram d’un nou usuari haurà de complir les exigències del Pla Urbanístic Municipal corresponent. De la mateixa manera, el punt de connexió haurà d’ésser determinat a través de l’esmentat Pla Urbanís­tic.

Article 13

La utilització de la xarxa de clavegueram concreta en cada cas requerirà, a la força, un permís d’abocament.

Les instal·lacions industrials, comercials o destinades a un altre tipus d’activitat, que realitzin abocaments a xarxes de clavegueram, a més a més de les especificacions ante­riors, hauran d’estar en possessió d’un permís d’abocament a obtenir, remetent la documentació a la qual fa referència l’Annex I del present Reglament.

El permís d’abocament és constituït per l’autorització emesa per l’Administració local gestora de l’explotació del siste­ma de sanejament i té per finalitat garantir l’ús correcte del sistema, amb el compliment de les normes establertes i que la tipologia dels abocaments s’adapti als requisits de qualitat fixats en cada cas.

El permís d’abocament té caràcter autònom per ésser indepen­dent de la concessió d’altres permisos, però serà indispen­sable per a la concessió de la Llicència Municipal necessà­ria per a la implantació i desenvolupament d’activitats comercials o industrials. El funcionament d’aquestes serà inherent a la possessió del permís d’abocament actualitzat i vigent.

CAPITOL 3: Instal·lacions d’escomesa a la xarxa

Article 14

El o els peticionaris de llicència de clavegueró longitudi­nal, presentaran un plànol de la xarxa de desguàs interior a l’edifici en planta i alçada, a escales respectives 1:100 i 1:50, detallant expressament els sifons generals i la venti­lació aèria.

En el cas de peticionaris de caràcter industrial, hauran de presentar, a més a més, la documentació indicada en l’Annex I.

A més de guardar en la construcció les disposicions i dimen­sions adequades per a un desguàs correcte, es recomana complir les següents prevencions:

1. a) El diàmetre interior del clavegueró no serà en cap cas inferior a 15 centímetres de diàmetre, i la seva pendent longitudinal superior al 10%.
2. b) Haurà d’instal·lar-se un sifó general en cada edifici per a evitar el pas de gasos i múrids.
3. c) Entre l’escomesa del clavegueró i el sifó general de l’edifici, es disposarà obligatòriament d’una canonada de ventilació sense sifó ni cap tancament, que sobrepassi en dos metres l’últim plànol accessible de l’edifici i que haurà de situar-se com a mínim a uns altres dos metres de distància dels immobles veïns.

Per l’esmentada canonada, podran conduir-se les aigües pluvials sempre que, respectant la lliure ventilació, els punts laterals de recollida estiguin adequadament protegits per sifons a reixes antimúrids.

1. d) En els edificis ja construïts, les conduccions d’aigües pluvials podran ésser usades com a xemeneies de ventilació, sempre i quan siguin susceptibles d’adaptar-se a les condi­cions assenyalades anteriorment i desgastin directament al clavegueró.

Article 15

L’Administració local gestora, per sí o per ens interposat, construirà els claveguerons en el trajecte comprès entre la claveguera pública i el límit de la propietat i procedirà a la reposició del paviment i altres serveis afectats, tot això a càrrec del propietari i d’acord amb la valoració que per tal efecte es realitzi.

Les obres començaran dintre dels quinze dies següents al de la justificació de fer-se els ingressos previstos pels drets de llicència i com a dipòsit del cost de l’obra.

Article 16

La construcció de la part del clavegueró corresponent a l’interior de la finca serà executada per l’interessat, d’acord amb les indicacions que els serveis tècnics li formulin per a una correcta connexió i un adequat compliment del que s’indica en l’article 14 d’aquest Reglament. Les esmentades indicacions tenen caràcter obligatori.

El que hagin obtingut llicència per a la construcció d’un clavegueró longitudinal, i sempre que la secció, el cabal o qualsevol altre consideració de tipus tècnic ho permetin, hauran d’admetre en el mateix les aigües públiques i les procedents de finques d’aquells particulars que ho sol·licitin i obtinguin la corresponent autorització de l’Administració local gestora.

Per a aconseguir l’esmentada autorització, caldrà l’acord entre el o els propietaris del clavegueró i el peticionari, en el sentit de contribuir, junt amb la resta dels usuaris presents i futurs, a les despeses que va originar la seva construcció i a les que ocasioni la seva conservació i manteniment, de forma que el cost dels esmentats conceptes sigui finançat per tots els que el facin servir.

En el cas que no hi hagi acord entre el o els propietaris del clave­gueró i el peticionari, s’atendrà al que decideixi l’ens local el qual repartirà el cost de construcció, conservació i manteniment del tram comú en tantes parts iguals com escomeses reals tingui el clavegueró, prescindint de la possible existència d’escomeses subsidiàries.

En modificar-se la disposició de les vies públiques per l’ens urbanístic que tingui competències en la matèria, podrà ordenar-se la modificació o la variació de l’emplaça­ment del clavegueró longitudinal, sense dret per part dels interessats, a cap indemnització.

Article 17

Seran condicions prèvies per a la connexió d’un clavegueró o clavegueró longitudinal a la xarxa existent:

1. a) Que l’afluent compleixi les limitacions que fixa el present Reglament.
2. b) Que el clavegueram estigui en servei:

En el cas d’existir alguna canalització fora d’ús que pogués conduir l’abocament del clavegueró fins a la xarxa general, per a la seva nova posta en servei, serà preceptiva l’auto­rització de l’Administració local gestora després de la seva corresponent inspecció i comprovació. Les despeses que ocasionin els treballs esmentats seran per compte del peti­cionari independentment del resultat de l’informe emès.

Article 18

En portar-se a terme la construcció de noves clavegueres públiques, s’anul·laran tots els desguassos particulars que, amb caràcter provisional, s’haguessin autoritzat a les finques amb façana davant de la nova xarxa (claveguerons longitudinals o entroncaments als mateixos), essent obliga­tòria la connexió directa a aquesta última.

Per a les esmentades finques amb desguàs provisional s’esta­bleixen les següents normes:

1. a) Si la nova claveguera en construcció té una profunditat igual o menor de 2,50 m. respecte a la rasant de la via pública, no es permetrà la construcció de claveguerons de desguàs de la claveguera, des del començament de les obres fins tres anys després de la seva terminació, prenent com a data per a aquesta última la recepció definitiva de l’obra si aquesta s’ha portat a terme per contrata.
2. b) Quan la profunditat respecte a la rasant de la via públi­ca sigui superior a 2,5 metres, podrà autoritzar-se l’execu­ció de claveguerons de desguàs durant el període fixat en el paràgraf anterior, sempre que tècnicament sigui possible la seva realització en mina i així s’executi de forma que el nou paviment de la calçada no pugui patir cap perjudici en l’esmentat termini de tres anys.
3. c) El que s’ha establert en els dos paràgrafs anteriors s’entendrà sense perjudici del que estableixin les ordenan­ces municipals sobre obertures de rases, cales i obres en la via pública.

Les obres necessàries pels entroncaments a noves clavegueres durant el període de construcció d’aquestes es portaran a terme per qui les executi.

Amb aquesta finalitat, es valorarà independentment cada clavegueró, i el propietari respectiu haurà d’ingressar en l’Administració local gestora l’import d’aquell, pel seu abonament al constructor de la claveguera.

Article 19

Les normes de l’article anterior són extensives a qualsevol altre tipus d’entroncament a la xarxa de clavegueram, llevat de les diferències de caràcter fiscal que hauran d’aplicar-se.

Serà obligat compliment també en aquest cas, el que disposi l’ordenança municipal sobre obertura de rases, cales i obres en la via pública.

Article 20

Quan el nivell del desguàs particular no permeti la conduc­ció la claveguera per gravetat, l’elevació haurà d’ésser realitzada pel propietari de la finca.

En cap cas, podrà exigir-se a l’Administració local gestora responsabilitats pel fet que a través del clavegueró de desguàs puguin penetrar en una finca particular aigües procedents de la claveguera pública.

Article 21

La conservació i manteniment de les connexions a la xarxa de clavegueram seran a càrrec dels propietaris de la instal·lació els quals són els únics responsables del seu perfecte estat de funcionament. En el cas que algun o tots dels esmentats aspectes fossin realitzats per qualsevol administració o societat gestora, les despeses corresponents repercutiran íntegrament a l’usuari.

Davant qualsevol anomalia o desperfecte que impedís el funcionament correcte del clavegueró, l’Administració local gestora requerirà al propietari per a que en el termini que se li assenyali, procedeixi, prèvia llicència, a la seva reparació o neteja. Passat aquest termini sense que es realitzin les obres pertinent, l’esmentada entitat procedirà a la seva execució amb el titular del clavegueró.

Si es tractés d’un clavegueró longitudinal amb més d’un entroncament, el requeriment es farà únicament al propietari o propietaris que estiguin degudament inscrits en el Regis­tre de la Propietat, sense perjudici del seu dret a repartir les despeses que la reparació ocasioni, entre tots els usuaris.

Les obres de reparació, neteja o qualsevol altra, que per part de l’Administració s’hagin portat a terme per a un correcte funcionament del clavegueró i al que es fa referèn­cia anteriorment, comprendran tan sols el tram de desguàs situat a la via pública i les del tram interior de la finca les haurà de fer el propietari.

Article 22

L’Administració local gestora es reserva el dret a la rea­lització de qualsevol treball de construcció, reparació, neteja o variació de claveguerons o de remodelació o reposi­ció de paviments afectats per aquells.

L’execució de tot tipus d’elements pertanyents a una xarxa de sanejament s’atindrà al que s’exposa en el present Regla­ment, i en els aspectes no contemplats en ell, a la Normati­va del M.O.P.T. i/o a l’expedida pels organismes competents en la zona de la seva ubicació. Les instal·lacions indus­trials restaran subjectes, a més a més, als articles se­güents:

Article 23

Les connexions a la xarxa hauran d’ésser independents per a cada indústria, llevat que hi hagi una agrupació d’elles legalment constituïda. Tota instal·lació d’abocament d’ai­gües industrials disposarà d’un pericó de registre, no inferior a 1,00 per 1,00 metre, amb pates d’accés, i solera situada 1 metre per sota del clavegueró situat aigües avall de la instal·lació d’homogeneització i/o depuració pròpia si existeix, i en tot cas el més propera possible a la sortida de la instal·lació. Haurà de situar-se com a mínim a 1 metre de qualsevol accident (reixes, reduccions, corbes, etc.) que pugui alterar el flux normal de l’afluent.

El registre haurà d’ésser accessible en tot moment als ser­veis tècnics competents per a l’obtenció de mostres.

En el cas d’existir agrupacions d’indústries legalment constituïdes que conjunta o exclusivament portin a terme situacions de millora dels afluents, haurà d’instal·lar-se a la sortida de les corresponents depuradores, un pericó de registre com l’indicat en el paràgraf anterior. De totes les mostres obtingudes en ella, es deduirà la idoneïtat o la manca de qualitat de l’afluent.

En el cas que aquest últim no sigui apte per al seu aboca­ment a la xarxa pública, les corresponents sancions s’impo­saran a la persona jurídica de l’Agrupació.

Les prescripcions d’aquest apartat, i en previsió de la possible desaparició de l’Agrupació representativa, així com per a la determinació de les possibles responsabilitats individualitzades i la seva quantia en el cas de no utilit­zació o ús incorrecte de la instal·lació depuradora, no exclouen que totes i cadascuna de les indústries pertanyents a l’Agrupació hauran de tenir el seu corresponent pericó per a la presa de mostres.

Article 24

En la construcció de sistemes particulars complets de clave­gueram (urbanitzacions, polígons industrials, etc.) s’impo­saran dos tipus de servituds, que permetin possibles repara­cions i protegeixin contra intrusions vegetals causants d’avaries.

1. a) Servitud de clavegueram. Comprèn una franja longitudinal paral·lel a l’eix de la claveguera i al llarg del mateix, en la qual resta terminantment prohibit l’edificació i la plantació d’arbres o altres vegetals d’arrel profunda.

La seva amplada a cada costat de l’eix ve donada per l’ex­pressió:—————–Hs = Re + 1———————–

expressada en metres i a on Re és el radi exterior horitzon­tal de la claveguera en la seva part més ampla (junta).

1. b) Servitud de protecció de col·lector. Comprèn una franja definida igual que l’anterior en la que sí és permesa l’edi­ficació però no l’existència d’arbres o plantes d’arrel profunda.

L’amplada és: Hp = Re + 3, expressada en metres.

TITOL IV.- INSTAL·LACIONS DE PRETRACTAMENT

Article 25

Les aigües industrials que entrin en la xarxa de sanejament municipal i en les plantes de tractament municipal hauran de tenir característiques similars a les aigües residuals urbanes i per això complir els límits d’abocament establerts en el present Reglament.

Tots aquells abocaments industrials que no compleixin els esmentats límits hauran d’ésser objecte d’un pretractament que sigui necessari per:

– Protegir la salut del personal que treballi en els siste­mes col·lectors i en les plantes de tractament.

– Garantir que els sistemes col·lectors, les plantes de tractament i els equips instal·lats en ells no es deterio­rin.

– Garantir que no s’obstaculitzi el funcionament de les plantes de tractament.

– Garantir que els abocaments de les plantes de tractament no tinguin efectes negatius sobre el medi ambient i que les aigües receptores compleixin altres normatives en la matèria.

– Permetre l’evacuació dels fangs a altres medis amb comple­ta seguretat.

Article 26

Les instal·lacions a les quals es refereix el paràgraf anterior hauran d’ésser construïdes i explotades pel propi usuari. Aquestes instal·lacions podran ésser realitzades per un únic usuari o una agrupació d’ells, sempre que aquesta última estigui legalment constituïda.

Article 27

Les aigües residuals industrials que no aboquin en la xarxa municipal de col·lectors i, per tant, no passin per la planta de tractament d’aigües residuals municipal abans d’ésser abocades a les aigües receptores, hauran d’ésser considerades com aigües residuals municipals i estar subjec­tes als mateixos nivells de tractament i requisits de quali­tat que la pròpia planta de tractament municipal, d’acord amb els objectius de qualitat de la Llei d’Aigües, el Pla de Sanejament de Catalunya o les disposicions sobre la matèria de la Comunitat Europea.

Article 28

L’Administració local gestora, en els casos que ho consideri oportú i en funció de les dades que disposi, podrà exigir l’adopció de mesures especials de seguretat amb la finalitat de preveure accidents que poguessin suposar un abocament incontrolat a les xarxes de productes emmagatzemats de caràcter perillós.

TITOL V.- MESURES, INSPECCIO I SANCIONS

CAPITOL I: Caracterització dels abocaments

Article 29

Totes les mesures, proves, mostres i anàlisis per determinar les característiques dels abocaments residuals s’efectuaran segons els “Mètodes normalitzats per a les anàlisis d’aigües i aigües residuals”. Aquestes mesures i determinacions es realitzaran sota la direcció i supervisió tècnica de l’Admi­nistració local gestora o autoritat o ens en qui delegui.

Article 30

Els establiments industrials potencialment contaminants hauran d’instal·lar i posar a disposició dels serveis tèc­nics, a efectes de determinació de la càrrega contaminant, les següents disposicions:

1. a) Pou de registre. Cada indústria posarà en cada clavegueró de descàrrega dels seus abocaments residuals, un pou de mostres de fàcil accés, lliure de qualsevol interferència i localitzable aigües avall, abans de la descàrrega i fora de la propietat; haurà de remetre a l’Administració competent plànols de situació dels pous i aparells complementaris per a la seva identificació i cens.
2. b) Aforament de cabals. Cada pou de registre, haurà de contenir un sobreeixidor aforador, tipus Parshall, Venturi, triangular o similar amb un registre totalitzador per a la determinació exacta del cabal residual.

Si els volums d’aigua consumida i els volums d’aigua d’abo­cament fossin aproximadament els mateixos, la medició de la lectura del cabal d’aigua per comptador podrà ésser utilit­zada com aforament del cabal residual. Igualment, si la procedència de l’aigua de captació és d’un pou o d’altres fonts, podrà habilitar-se una fórmula indirecta de mesura de cabals residuals.

1. c) Mostres. La tècnica en la presa de mostres variarà segons la determinació a realitzar.

Per concentracions màximes que no puguin ésser superades en cap moment, el mesurador serà instantani i mesurat a qualse­vol hora del dia. Per a concentracions mitjanament represen­tatives de valors de càrregues residuals contaminadores, les mesures seran horàries, integrades proporcionalment al cabal i preses durant el període d’abocaments. Els requeriments mínims per a calcular la quantia representativa dels aboca­ments seran concretades per l’Administració local gestora d’acord amb la indústria interessada i podran revisar-se quan s’estimi oportú.

1. d) Pretractaments. En el cas d’existir pretractaments indi­viduals o col·lectius legalment constituïts que, particular­ment o col·lectivament, realitzin tractaments dels aboca­ments residuals, haurà d’instal·lar-se a la sortida dels afluents depurats, un pou de mostres amb les mateixes condi­cions i requisits esmentades en l’apartat a) d’aquest arti­cle.

CAPITOL 2: Inspecció i vigilància

Article 31

El titular de la instal·lació que generi abocaments indus­trials que difereixin dels domèstics, estarà obligat, davant del personal facultatiu acreditat per l’Administració local gestora, a:

1. a) Facilitar als inspectors, sense necessitat de comunicació prèvia, l’accés a aquelles parts de les instal·lacions que considerin necessàries per al compliment de la seva missió.
2. b) Facilitar el muntatge d’un equip d’instruments que sigui necessari per a realitzar les mesures, determinacions, assaigs i comprovacions necessàries.
3. c) Permetre als inspectors la utilització dels instruments que l’empresa faci servir per a l’autocontrol, en especial aquells que utilitza per a l’aforament de cabals i presa de mostres, per a realitzar les anàlisis i comprovacions.
4. d) Facilitar a la inspecció les dades que siguin necessàries per a l’exercici i compliment de les seves funcions.

El resultat de la inspecció es farà constar en acta, aixeca­da per triplicat, on figurarà:

1. a) El resum de l’historial dels abocaments des de l’última inspecció, i amb la consignació del judici de l’inspector sobre si l’empresa manté sota un control eficaç la descàrre­ga dels seus abocaments.
2. b) Les preses i tipus de mostres realitzades.
3. c) Les modificacions introduïdes i les mesures adoptades per la indústria per a corregir les eventuals deficiències, assenyalades per la inspecció en visites anteriors amb una valoració d’eficàcia de les mateixes.
4. d) Les possibles anomalies detectades en la inspecció i les observacions addicionals que s’estimin oportunes.

Es notificarà al titular de la instal·lació per a que perso­nalment o mitjançant una persona delegada presenciï la inspecció i signi, en el seu moment, l’acta. En cas que l’empresa estigui disconforme amb els dictàmens, aprecia­cions i judicis formulats per la inspecció, podrà presentar les oportunes al·legacions davant de l’Administració local gestora, a fi que aquesta, previ informe dels serveis tèc­nics corresponents, dicti la resolució que procedeixi.

L’aplicació de les disposicions anteriors d’aquests articles es fa extensiva a l’agrupació d’usuaris que construeixi una planta de pretractament per poder satisfer els límits fixats a l’abocament d’aigües a la xarxa de clavegueram.

Article 32

Els serveis tècnics elaboraran un registre dels abocaments, amb l’objecte d’identificar i regular les descàrregues d’abocaments, on classificaran les descàrregues per la seva potència contaminadora i cabal d’abocament.

En base a l’esmentat registre i dels resultats de les com­provacions efectuades a la xarxa, l’Administració local gestora quantificarà periòdicament les diverses classes d’abocaments a fi d’actualitzar les limitacions de les descàrregues i conèixer la dinàmica de canvi en aquests termes.

CAPITOL 3: Infraccions, sancions i mesures correctores

Article 33

Les infraccions de les normes establertes en aquest Regla­ment seran sancionades per l’Administració local gestora amb una multa fins el màxim que autoritza la vigent normativa de règim local sense perjudici de la legislació urbanística que hi pugui ser d’aplicació.

Dins d’aquesta limitació, la quantia de la multa serà fixada discrecionalment atenent a la gravetat de la infracció, al perjudici ocasionat als interessats generals, a la seva reiteració per part de l’infractor, al grau de culpabilitat del responsable i a les altres circumstàncies en què pogués incórrer.

Seran responsables les persones que realitzin els fets o incompleixin els deures que constitueixin la infracció i en el cas d’establiments industrials o comercials, les empreses titulars d’aquests establiments, siguin persones físiques o jurídiques.

Davant de la gravetat d’una infracció que afecti la llera pública, l’Administració local gestora cursarà la correspo­nent denúncia a la Junta de Sanejament als efectes correc­tors que procedeixin.

Article 34

La potestat sancionadora i correctora correspon al president de l’Administració local gestora o autoritat en qui descon­centri. Els facultatius dels serveis tècnics podran suspen­dre provisionalment l’execució de les obres i instal·lacions que contravinguin el que es disposa en aquest Reglament, així com impedir també, provisionalment, l’ús indegut de les instal·lacions municipals.

Aquesta mesura haurà d’adoptar-se mitjançant requeriment individual i per escrit, el qual, per mantenir la seva eficàcia, haurà d’ésser ratificat dintre dels cinc dies hàbils següents per l’Administració local gestora o l’auto­ritat en qui hagi delegat.

Contra l’esmentada suspensió provisional i contra la ratifi­cació d’aquesta adoptada per l’autoritat delegada, es podrà interposar recurs ordinari davant de l’Administració local gestora independentment de qualsevol altre que procedeixi legalment.

Article 35

Es consideraran infraccions greus i seran sancionades amb multa entre el 50 i el 100 per 100 del màxim autoritzat per la Llei, les següents:

1. a) La construcció, modificació o ús del clavegueram o conne­xions a la xarxa, i instal·lacions annexes a ella, sempre i quan, unes i altres fossin de propietat particular, sense obtenir la prèvia llicència i sense ajustar-se als requisits generals establerts en aquest Reglament.
2. b) El causar danys a les instal·lacions municipals a que es refereix aquest Reglament, derivats de l’ús indegut d’ells o d’actes realitzats amb negligència o mala fe.
3. c) La infracció de qualsevol de les prescripcions dictades per l’Administració local gestora com a conseqüència d’haver-se declarat situació d’emergència.
4. d) L’omissió o demora en la instal·lació dels pre-tracta­ments depuradors exigits per la Junta de Sanejament, així com la manca de la instal·lació o funcionament dels disposi­tius fixos d’aforaments de cabals i preses de mostres o d’aparells de mesurament a què es refereix l’articulat d’aquest Reglament.
5. e) La posada en funcionament d’aparells o instal·lacions no autoritzades, el desprecintat o anul·lació dels que hagi subministrat l’Administració local gestora.
6. f) L’obstaculització a la funció inspectora de l’Administra­ció local gestora o l’autoritat o ens en qui la delegui.

Article 36

En el cas de vulneració de les disposicions del present Reglament i amb independència de la imposició de les multes procedents, l’Administració local gestora, amb la finalitat de suprimir els efectes de la infracció i restaurar la situació de legalitat, podrà adoptar alguna o algunes de les disposicions següents:

1. a) La suspensió dels treballs d’execució de les obres d’es­comesa o d’instal·lació de pre-tractament indegudament realitzades.
2. b) Requerir a l’infractor per a que, en el terme que a l’efecte s’assenyali, introdueixi en les obres i instal·lacions realitzades les rectificacions necessàries per a ajustar-les a les condicions del permís o a les dispo­sicions d’aquest Reglament, i/o en el seu cas procedeixi a la reposició de les obres i instal·lacions indegudament efectuades en el seu estat anterior, a la demolició de tot el que s’ha construït o instal·lat indegudament i a la reparació dels danys que s’haguessin ocasionat.
3. c) La imposició a l’usuari de les mides tècniques necessà­ries que garanteixin el compliment de les limitacions con­signades en el permís d’abocament evitant l’afluent anòmal.
4. d) La introducció de mesures correctores concretes en les instal·lacions per tal d’evitar l’incompliment de les pres­cripcions d’aquest Reglament i la redacció, en el seu cas, del projecte corresponent dintre del termini que fixi l’Ad­ministració local gestora.
5. e) La clausura o precintat de les instal·lacions en el cas que no sigui possible tècnicament o econòmicament evitar la infracció mitjançant les oportunes mesures correctores.
6. f) La reposició dels danys i perjudicis ocasionats a les instal·lacions municipals, obres annexes o qualsevol altre bé del patrimoni municipal que hagi resultat afectat.

DISPOSICIONS TRANSITORIES

PRIMERA

Les instal·lacions ja existents en el moment d’entrar en vigor el present Reglament hauran d’adoptar les mesures necessàries per al seu compliment en la forma i termes que a continuació s’indiquen:

En els sis mesos naturals següents, tots els establiments industrials hauran de remetre a l’Administració local gesto­ra la documentació que es fixa en l’Annex I per a obtenir el permís provisional d’abocament.

En el termini d’un any natural, comptat des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, tots els usuaris o agrupacions d’usuaris hauran de tenir construït el pericó de mesura i control a què fan referència els articles 23 i 30 d’aquest Reglament.

En els sis mesos naturals següents a l’inici de les obres de l’estació depuradora a la qual s’aboquin els afluents indus­trials, la qualitat d’aquests haurà d’adaptar-se als límits establerts en el present Reglament i seran fixats els parà­metres que incideixin sobre el cànon d’abocament.

Quant al període anteriorment esmentat, els abocaments hauran de complir les prescripcions fixades per la legisla­ció vigent.

SEGONA

Transcorreguts els terminis esmentats, l’Administració local gestora adoptarà mesures per a la comprovació de dades i de l’existència dels pericons, essent motiu de sanció la inexactitud de les primeres o la manca dels segons. En el cas que superin els valors admesos, l’Administració local gesto­ra informarà a l’usuari de les mesures correctores a esta­blir i del temps que disposa per fer-les.

Transcorregut aquest, s’adoptaran les mesures i sancions que contempla el present Reglament.

TERCERA

Els pericons de registre a què es refereix l’article 30 es faran en el termini d’un any i seran posats al dia amb la freqüència que els serveis tècnics estableixin.

ANNEX I: DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA

Les instal·lacions industrials i comercials hauran d’aportar les dades i documentació que a continuació es detallen:

• Nom i domicili social del titular de l’establiment.
• Ubicació i característiques de l’establiment o activitat.
• Abastament d’aigua: procedència, tractament previ, cabals i usos.
• Primeres matèries auxiliars o productes semielaborats, consumits o emprats. Quantitats expressades en unitats usuals.
• Memòria explicativa del procés industrial amb diagrames de flux.
• Descripció dels processos i operacions causants dels abocaments, règim i característiques dels abocaments resul­tants (característiques prèvies o qualsevol pre-tractament).
• Descripció dels pretractaments adoptats, abast i la seva efectivitat prevista. Conductes i trams de la xarxa de clavegueram a on connecta o pretén connectar.
• Abocaments finals al clavegueram per a cada conducte d’evacuació, descripció del règim d’abocament, volum i cabal, èpoques i horari d’abocament. Composició final de l’abocament amb els resultats de les anàlisis de posada en marxa realitzades en el seu cas.
• Dispositius de seguretat adoptats per a preveure accidents en els elements d’emmagatzematge de primeres matèries o productes elaborats líquids susceptibles d’ésser abocats a la xarxa de clavegueram.
• Plànols de situació. Plànols de la xarxa interior de recollida i instal·lacions de pretractament. Plànols de detall de les obres de connexió, dels pous de mostres i del dispositius de seguretat.
• Totes aquelles dades necessàries per a la determinació i caracterització de l’abocament industrial i del clavegueró de connexió.

ANNEX  II: DISPOSICIONS SOBRE ACTIVITATS QUE IMPLIQUEN PRODUCCIO DE RESIDUS RADIOACTIUS

Les activitats de tot tipus que impliquin producció de residus radioactius, per a conservar-los, disposaran de dipòsits protectors de les radicacions que compleixin totes les exigències establertes pels reglaments d’organismes de rang superior (autònoms, nacionals, internacionals).

La seva evacuació es farà quan hagi disminuït convenientment la seva “intensitat d’activitat radioactiva” mitjançant els sistemes d’evacuació de residus radioactius que s’establei­xin.

L’Administració local gestora haurà de tenir coneixement de totes les activitats relacionades amb l’evacuació de residus per a poder garantir la salubritat de serveis de la xarxa de clavegueram i depuració.

Quan el residu radioactiu tingui una concentració de la intensitat de l’activitat radioactiva superior als límits assenyalats en l’apèndix 2 de l’Ordre del 22 de desembre de 1959 (Butlletí Oficial de l’Estat de 2 de febrer de 1960), no serà permesa la dilució per a aconseguir els nivells de concentració que facin possible la seva alliberació al medi, sinó que haurà d’evacuar-se pel procediment de l’apartat anterior.

ANNEX  III: LLISTA DE SUBSTANCIES I MATERIALS TOXICS I PERILLOSOS

=========================================================

1. Arsènic, compostos d’arsènic.
2. Mercuri, compostos de mercuri.
3. Cadmi, compostos de cadmi.
4. Tal·li, compostos de tal·li.
5. Beril·li, compostos de beril·li.
6. Compostos de crom hexavalent.
7. Plom, compostos de plom.
8. Antimoni, compostos d’antimoni.
9. Fenols, compostos de fenils.
10. Cianurs orgànics i inorgànics.
12. Compostos orgànics halogenats, excloent materials polímers inerts i substàncies connexes.
13. Dissolvents clorats.
14. Dissolvents orgànics.
15. Biocides i substàncies fitofarmacèutiques.
16. Materials quitranats procedents de refinats i quitra­nats procedents de destil·lació.
17. Compostos farmacèutics.
18. Peròxids, clorats, perclorats i àcids.
19. Èters.
20. Compostos procedents de laboratoris químics, ja siguin no identificables, ja siguin de nova síntesi, els efectes dels quals sobre el medi ambient no siguin coneguts.
21. Amiant (pols i fibres).
22. Seleni, compostos de seleni.
23. Tel·luri, compostos de tel·luri.
24. Compostos aromàtics policíclics (amb efectes cancerí­gens).
25. Carbonits metàl·lics.
26. Compostos de coure que siguin solubles.
27. Substàncies àcides o alcalines utilitzades en processos de tractament superficial i acabat de metalls.

————————————————————–

Aquest llistat no ha de considerar-se exhaustiu, i pot ésser revisat i ampliat conforme als requisits que apareguin  en el desenvolupament del Pla de Sanejament.

ANNEX  IV: VALORS LIMIT DE SUBSTANCIES INHIBIDORES DE PROCESSOS BIOLOGICS

=========================================================

 

Fangs                                           Digestió

Nitrificació

Contaminant                      Activats                                          Anaeròbia

(1)         (1)                                 (2)                     (1)

———————————————————————————————————-

 

Amoníac                             480                                          1.500

Arsènic                               0,1          1-2                                1,6

Borat (Bor)                         0,05-100                                       2

Cadmi                              10-100                 10-15                             0,02

Calci                                 2.500

Crom (hexavalent)             1-10        5-10                             5-50                  0,25

Crom (trivalent)                               50                                            50-500

Coure                                  1,0         2,5-3,0                       1,0-10           0,005-0,5

Cianur                                 0,1-5         0,5                               4                      0,3

Ferro                                 1.000         90                                  5

Plom                                   0,1         2,5-5                             0,5

Manganès                                        10          20-40

Magnesi                                                                                1.000                    50

Mercuri                               0,1-5,0        3-5                                     1.365

Níquel                                 1,0-2,5        1-2                                                           0,25

Argent                                   5

Sodi                                                                                     3.500

Sulfat                                                                                                               500

Sulfur                                                                                       50

Zinc                                                0,08-10        15                                      5-20                            0,08-0,5

=========================================================

Nota: Les concentracions expressades en mg/l, corresponen a l’afluent als processos unitaris en forma dissolta.

 

Fonts: (1) EPA-430/9-76-0/7 a Volum I

(2) Assaigs d’inhibició a escala laboratori d’un procès de fangs activats  per diversos contaminants – Ignacio Martínez y Alejandro de la Sota (Consorcio de Aguas           del Gran Bilbao). TECNOLOCIA DE L’AIGUA 17/1984.