Des de l’ajuntament de Cunit reiterem el nostre compromís en esdevenir un municipi feminista i lliure de violències, també en els espais públics d’oci, que han de permetre que qualsevol persona pugui gaudir en llibertat i amb seguretat.

Volem un municipi segur, on puguem gaudir de les celebracions i les festes lliurement, sense patir cap tipus de discriminació.

És per això que s’ha elaborat aquest Protocol municipal d’actuació davant les violències sexuals en els espais públics d’oci a Cunit, amb l’objectiu d’eradicar les violències sexuals, masclistes i lgtbifòbiques i promoure espais d’oci lliures de sexisme.

El document que teniu a les mans recull l’anàlisi, el compromís i el full de ruta per avançar en la garantia d’un municipi lliure de violències sexuals en els espais d’oci.

Volem donar les gràcies a totes les persones que han participat en el procés d’elaboració d’aquest protocol: associacions i entitats de Cunit, veïns i veïnes a títol individual i treballadors i treballadores municipals. Cadascun d’ells i elles, amb el seu temps, han aportat la seva mirada i el seu coneixement, imprescindibles per incloure l’especificitat de Cunit i les seves realitats al document i fer molt més enriquidor tot el procés.

Finalment, volem destacar d’aquest document la metodologia de la transversalitat com a eix vertebrador de tot el procés analític i de totes les accions que s’han de desenvolupar, departamental i comunitàriament, per garantir l’objectiu comú de fer un municipi on tothom pugui expressar-se, mostrar- se i gaudir de l’espai d’oci des de la total seguretat, llibertat i respecte eradicant d’arrel les pràctiques abusives i masclistes del nostre dia a dia.

Exposició de motius

Els darrers anys s’ha posat de manifest la impunitat amb què es produeixen les violències sexuals, violències masclistes altament invisibilitzades i generalitzades, essent els espais públics d’oci un dels contextos en què la impunitat de la que gaudeixen es torna més puixant. Darrerament, ha pres centralitat a l’agenda política la necessitat d’articular estratègies per fer-hi front. Els col·lectius feministes de base fa anys que denuncien els comportaments masclistes en aquests espais, visibilitzant públicament les diferents manifestacions que prenen les violències sexuals, així com definint i endreçant les diverses formes de violències sexuals que s’hi manifesten.

L’Enquesta de Violència Masclista (Dept. Interior, 2016) identifica els espais on s’han patit violències masclistes per part de no-parelles en el següent ordre segons percentatge de resposta total: 20’9% espais d’oci; 18’3% espai públic; 17’1% transport públic; 12’5% casa; 11’9% feina; 7’3% xarxes socials; 5’5% altres; 3’3% una altra casa; 3’2% lloc d’estudis. En la mateixa línia, la Macroenquesta Estatal de Violència envers la dona (Delegación del Gobierno contra la violencia de Género, 2019), assenyala els espais públics, 32,0%; els espais d’oci, 17,8% i el transport públic, 8,0% com el segon, tercer i quart lloc on s’han patit violències sexuals per part de no-parelles. Així, les dades fan palesa de la necessitat de posar la mirada i definir estratègies sobre els espais públics i d’oci per combatre l’alta concentració de fets constitutius de violència masclista (sexual) que han patit les dones en aquests espais.

Un dels instruments sorgits per combatre les violències sexuals als espais festius té el seu origen als col·lectius feministes vinculats a espais autogestionats. Des d’aquests espais existeix una trajectòria i coneixement en l’elaboració de Protocols d’abordatge de les violències sexuals als espais festius. En aquest sentit, les administracions, el personal tècnic i els càrrecs polítics, es troben en un clima de creixent sensibilització respecte a la importància del treball comunitari que apliqui la perspectiva de gènere per actuar davant aquestes manifestacions de violència en espais festius. Els protocols que es promouen des d’una perspectiva comunitària, procuren interpel·lar i promoure la participació de les persones que organitzen la festa, entitats del territori, col·lectius i associacions de dones i feministes i col·lectius i persones LGTBI.

Sabem que les desigualtats de gènere, les violències sexuals, les discriminacions a persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i, en general, persones amb identitats i expressions de gènere no normatives, no es podran revertir aquí en la seva totalitat. En aquest sentit, l’acció política, les Campanyes o els Protocols són un gra de sorra més en pro dels drets i de les llibertats de les persones vulnerabilitzades que pateixen aquest tipus de discriminacions i violències.

Les festes populars són espais molt arrelats i estimats al nostre territori, aportant precisament consciència i creació de teixit associatiu, producció cultural i artística. Per aquest motiu, perquè ens estimem les festes populars i tradicionals, volem que siguin espais de llibertat, de gaudi, de qualitat i de respecte cap a totes les persones que en formen part. Tothom ha d’estar convidat i sentir-se a gust a la festa. Les dones de totes les edats han de sentir-se bé a les festes, han de poder moure’s amb llibertat sense por a patir agressions sexistes i les persones amb diversitats de preferències afectives i sexuals o d’expressions de gènere, han de poder mostrar-se i viure la festa amb normalitat sense por a ser jutjades o violentades.

Els col·lectius feministes de base fa anys que denuncien els comportaments masclistes als espais públics d’oci.

L’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya i la Macroenquesta Estatal de Violència envers la dona identifiquen l’alta incidència de violències sexuals als espais públics i d’oci.

Perquè ens estimem les festes populars i tradicionals, volem que siguin espais de llibertat, de gaudi, de qualitat i de respecte cap a totes les persones que en formen part.

Persones participants

El Protocol s’ha elaborat conjuntament amb moltes persones que han col·laborat en diversos moments del procés i a través de diferents canals. També ha estat possible gràcies a totes les dones dels col·lectius feministes i persones LGTBI d’arreu, que han compartit els materials, les experiències i els documents necessaris per a l’elaboració de Protocols comunitaris.

Han participat en l’elaboració d’aquest Protocol:

Coordinació, redacció i dinamització

Equip Observatori Noctàmbul@s: Otger Amatller Gutiérrez (Coordinador Departament Prevenció FSC), Ana Burgos García (Coordinadora Observatori), Marta Cremades Gurrea (Coordinadora Consultoria), Roser Monsó Ramos. (Tècnica Noctàmbul@s), Laia Plaza Hernández (Tècnica Noctàmbul@s), Sònia Ricondo Garcia (Tècnica Noctàmbul@s) i Pau Zabala Guitart (Tècnic Noctàmbul@s).

Tècnica Noctàmbul@s referent del Protocol: Amaya I. Díez Rodríguez

Grup Motor

Alba, Amaya. Tècnica Igualtat. Ajuntament de Cunit

Bou, Lídia. Referent Benestar Emocional Comunitari. EAP Cubelles – Cunit

Da Silva, Verònica. Tècnica Joventut. Ajuntament de Cunit

Díaz, Carme. Responsable Equipaments Comunitaris. Ajuntament de Cunit.

Díaz, Sílvia. Àrea de Cultura i Festes. Ajuntament de Cunit.

Esteban, Sergi. Policia Local. Cunit

García, Inés. Regidora Igualtat. Ajuntament de Cunit

Luna, Vicente. Protecció Civil. Ajuntament de Cunit

Macià, Tamara. Infermera CAP Cunit

Moran, Rebeca. Mossos d’Esquadra. El Vendrell

Mule, Joan. Mossos d’Esquadra. El Vendrell

Orta, Sílvia. Educadora. Àrea Joventut. Ajuntament de Cunit

Ribas, Marta. Infermera CAP Cunit

Comissió Participativa

Associació Cultural Amigas del Baile. Cunit

Associació Balls populars. Cunit

Associació Cultural Pasión Flamenca. Cunit

Associació Cultural Casa de Andalucía. Cunit

Associació Tocats pel Foc. Cunit

Associació Voluntaris/es Protecció Civil. Cunit

Club ciclista. Cunit

Club de futbol. Cunit

Joves Diables. Cunit

Persones a títol individual.

A qui s’agraeix el temps i les aportacions que han fet possible el disseny del Protocol que segueix a continuació, així com a la resta de persones entrevistades, persones anònimes que han omplert el qüestionari i les que han participat en les activitats realitzades durant l’elaboració del Protocol.

Aquest treball ha estat possible gràcies a totes les dones dels col·lectius feministes i persones LGTBId’arreu.

Protocols essencials:

Protocol Poble Sec feminista.
Protocolo local de actuación ante las agresiones machistas que se manifiestan en espacios de ocio y festivos del Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz.
Protocol d’abordatge de les agressions sexistes i LGTBIfòbiques als espais públics de l’Ajuntament de Viladecans.
Protocol “No callem” contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d’oci nocturn privat. Ajuntament de Barcelona.
Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència Masclista. Agència Catalana de Joventut.
Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci. Generalitat de Catalunya.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ 2 Marc conceptual i normatiu

Aproximació a les violències sexuals en espais festius
Aproximació al marc legal i normatiu

Aproximació a les violències sexuals en espais festius

Per entendre les dinàmiques en què es produeixen i manifesten les violències sexuals als espais públics d’oci cal situar la mirada, en primer lloc, en l’estructura de desigualtats de gènere fonamentades en un marc de relacions de poder heteropatriarcals^[1] que es troba en plena vigència i operativitat a la nostra societat.

Aquestes desigualtats i conseqüent reproducció dels estereotips de gènere en les diferents esferes i escales de relació són les que provoquen les violències sexuals. A la vegada, les violències masclistes (i sexuals) funcionen com el sistema de poder i control que manté l’estructura de desigualtat basada en el sistema sexe-gènere.

Si es posa el focus en les dinàmiques pròpies de les desigualtats de gènere, de les violències de gènere i de les violències sexuals en espais d’oci (i en context de consum de drogues), podem extreure un seguit de conclusions^[2] que cal tenir en compte per entendre les dinàmiques concretes en què es produeixen i establir estratègies per abordar-les.

✂ MERCANTILITZACIÓ DEL COS SEXUAT DE LES DONES

Les dones i l’ús dels cossos estereotipats són utilitzats de manera sistemàtica als entorns d’oci i especialment als locals d’oci nocturn com a part del producte de reclam.

✂ VIOLÈNCIA SEXUAL NATURALITZADA, NORMALITZADA I GENERALITZADA

Les violències sexuals enteses com a limitació de la llibertat sexual de les dones i de persones LGTBI i en forma d’agressions sexuals de tot tipus, intensitats i freqüències estan normalitzades a la nostra societat. També hi ha una percepció hegemònica de justificació de les violències sexuals com a fenomen de naturalesa humana que no es pot canviar, que és intrínsec als comportaments masculins. Aquesta visió es troba generalitzada en els discursos i en les pràctiques de la vida quotidiana.

✂HIPERSENSIBLITAT PER PART DELS HOMES I AGRESSOR FANTASMA

Les violències sexuals als homes són de caràcter puntual i no sistèmiques. Hi ha una resposta a la defensiva, de relativització i de menyspreu de molts homes cap a les agressions envers les dones. La majoria d’homes afirmen que mai han agredit però, en canvi, hi ha moltes dones que han patit agressions per part d’homes.

✂ MIRATGE DE LA IGUALTAT

Entre les noies joves opera l’anomenat “miratge de la igualtat” que sostindria que les dones, en el context i societat actual, poden divertir-se lliurement i sense perill d’igual manera que els homes. És interessant, però, analitzar com en un context en el qual se li atribueix la responsabilitat de la violència a les dones, aquestes se sentin interpel·lades en parlar de sexisme com si es tractés d’una acusació cap a elles i, per tant, haguessin de donar una resposta defensiva. Aquesta idea serà fonamental a l’hora d’orientar les accions preventives. És molt important no caure en accions que limitin la llibertat de les dones, sinó en el treball de les conseqüències i en les causes de les agressions.

✂ ELS CONTEXTOS D’OCI NOCTURN FACILITEN LA VIOLÈNCIA

Els contextos d’oci festiu i sobretot nocturn, es conceben com espais on la idea del “tot s’hi val” i “són coses que passen” està molt estesa i normalitzada. La responsabilitat es dilueix a través del contextos grupals i de consum.

✂ LA DROGA MÉS PRESENT EN SITUACIONS DE VIOLÈNCIA SEXUAL ÉS L’ALCOHOL

L’alcohol, com a droga depressora, per una banda, pot reduir i fer desaparèixer la capacitat de reacció de la persona agredida i, per l’altra, pot actuar com a desinhibidor i facilitador per a la persona potencialment agressora. Hi ha una tendència a situar el detonant de la violència sexual en la substància i no en la subjectivitat i en el marc social sexista.

✂ EL CONSUM CULPABILITZA A LES DONES PERÒ LEGITIMA I DESRESPONSABILITZA ALS HOMES

Existeix una percepció social, col·lectiva i fins i tot en la jurisprudència, que davant una situació de violència el consum de substàncies penalitza i culpabilitza les dones i legitima i desresponsabilitza als homes. Així, el consum de drogues funciona com un atenuant per a les persones agressores i com agreujant per a les persones agredides.

✂ LA MAJORIA D’AGRESSIONS SEXUALS SÓN DE TIPOLOGIA OPORTUNISTA I NO DE TIPOLOGIA PREMEDITADA

Contràriament a l’opinió generalitzada, les agressions sexuals més freqüents són per part d’homes que les exerceixen cap a una persona amb escassa o nul·la capacitat de reacció degut a un consum voluntari de substàncies. Són persones que potser no tenien la intenció de cometre una agressió, però que es troben amb l’oportunitat de cometre-la i la duen a terme. També existeixen les agressions premeditades, que gaudeixen de més publicitat en els mitjans de comunicació i que són un dels operadors de la cultura de la violació, però que no són les més habituals.

✂ PARLAR DE CONSENTIMENT NO ÉS SUFICIENT I POT SER PROBLEMÀTIC

Existeixen moltes agressions sexuals on no hi ha una negativa clara davant l’agressió que es comet. És habitual, sobretot en parelles heterosexuals, que existeixi consentiment, però no una relació sexual desitjada.

En primer lloc, el fet d’haver de donar un consentiment pressuposa un rol actiu de l’home i un rol passiu i reactiu de la dona, que ha de donar resposta a una demanda de l’home. Aquesta dinàmica no trenca amb la jerarquia de gènere.

En segon lloc, una vegada més es posa el focus en la dona, atribuint-li la responsabilitat d’haver de donar una resposta clara davant un home, en lloc de posar la mirada en els comportaments dels homes.

En tercer lloc, les respostes de les dones estan molt condicionades per un seguit d’estigmes que limiten les seves llibertats sexuals, definint així les múltiples respostes que poden donar en un rang que va des de l’estigma de puta fins a l’estigma d’estreta.

Finalment, les condicions que es poden donar per expressar una resposta clara i lliure de consentiment són difícilment generades, ja que és habitual que aquestes estiguin molt condicionades per altres formes de violències de gènere més implícites i subtils, com poden ser la psicològica, l’ambiental, la social o la simbòlica. Sobretot en relacions de parella o de relacions sexuals esporàdiques amb coneguts.

✂ LA CONFIGURACIÓ DELS ESPAIS D’OCI I ELS DESPLAÇAMENTS CONDICIONEN I LIMITEN LA LLIBERTAT DE MOVIMENT DE LES DONES ALS ESPAIS PÚBLICS

És majoritàriament entre les dones, que la percepció d’inseguretat o de llibertat està molt condicionada per la configuració i el disseny dels espais d’oci i de l’urbanisme en general. També en els desplaçaments per espais públics. Això genera por, inseguretat i un seguit d’estratègies com evitar espais, rutes i horaris que les dones procuren utilitzar per minimitzar riscos. La cultura de la violació, l’anomenada construcció del terror sexual^[3], conjuntament amb la falta de perspectiva de gènere en el disseny dels espais públics i locals d’oci, és una de les causes d’aquesta limitació de les llibertats sexuals de les dones.

✂ APRENENTATGE DE LA SEXUALITAT TABÚ, HETERONORMATIVA I MASCLISTA.

A l’arrel de les violències sexuals hi trobem uns aprenentatges de la sexualitat basats en missatges diferencials a noies i a nois en un marc de relacions de poder heteropatriarcals. La sexualitat no es treballa obertament des d’una mirada basada en el plaer de compartir, en el desig i en el bon tracte. La manera d’aprendre els codis, els rituals i les pràctiques sexuals està basada en la mirada que promou la pornografia hegemònica: falocentrisme, coitocentrisme, heteronormativitat, violència masclista i dona objecte passiva al servei de l’home subjecte actiu.

Agressions sexuals més normalitzades

A continuació un recull sobre algunes de les agressions sexuals més normalitzades en contextos d’oci nocturn, a les que cal parar especial atenció.

En aquest Protocol es treballa a partir d’una proposta de tipologies d’agressions. Aquesta és una proposta de concreció. Això implica que poden produir-se altres tipus de violències que no estan descrites a continuació i que també se’ls ha de donar resposta.

Les desigualtats i la conseqüent reproducció dels estereotips de gènere son a la base de l’exercici i reproducció de les violències sexuals.

Exemples:

☝ Campanyes de discoteques on el reclam és l’intercanvi de pràctiques sexuals a canvi d’alcohol o les entrades gratuïtes per a les dones.

☝ La justificació de les agressions sexuals per part dels homes com a causa incontrolable d’arrel biològica (l’impuls sexual irrefrenable).

☝ Les enquestes recullen alts percentatges de dones que afirmen haver patit violències sexuals, en canvi a les mateixes enquestes pocs homes admeten exercir-les.

☝ El judici social respecte mantenir relacions sexuals amb diferents persones és desigual per a nois i noies. A les noies se les castiga socialment i als nois se’ls premia (La “fresca” i el “triomfador”).

☝ Es freqüent trobar titulars de premsa on apareix la informació d’estar sota els efectes de l’alcohol en comptes d’anomenar el sistema patriarcal que legitima les violències.

☝ En context de consum d’alcohol o altres drogues es sol justificar i minimitzar l’agressió comesa per un home, “és que anava borratxo”, mentre es culpabilitza a la dona que n’ha estat víctima per “anar borratxa”.

☝ Des dels mitjans de comunicació s’ha promogut l’alarma social vers la utilització del “burundanga” com a droga per cometre agressions sexuals premeditades.

☝ D’entre les dones que han patit agressions sexuals, el 81% de les agressions han estat exercides per part de persones conegudes: parelles, ex-parelles, amics, coneguts i familiars^{^[4]}.

☝ Alguns conceptes que permeten construir un significat sobre el consentiment lliure d’estereotips i marques de gènere són el fet que sigui: lliure, sobri, entusiasta, sense coerció, honest, actiu, reversible, empàtic, basat en el desig mutu, etc.

☝ Les marxes exploratòries^[5] són una tècnica de recerca qualitativa que permet identificar els elements urbanístics d’un territori en base a la percepció de seguretat i llibertat per transitar l’espai públic.

☝ L’educació sexual i afectiva amb perspectiva de gènere segueix essent un tema en el que cal treballar per tal de que arribi a tota la població, en especial l’adolescent.

TIPUS D’AGRESSIONS I VISIBILITAT DE LA VIOLÈNCIA
$C:\Users\pzabala\Desktop\Icones\ojo-cansado (1).png$	Mirades sexuades no desitjades i continuades Persona o grup de persones que no para de mirar d’una forma desagradable i constant. Normalment amb una intenció de sexualitzar el cos de l’altre generant incomoditat o per riure-se’n.
$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\bocadillo (1).png$	Comentaris sexuats no desitjats o comentaris masclistes, lesbofòbics, gaifòbics i transfòbics Els coneguts popularment com a “piropos” o comentaris que vagin en la direcció de valorar el cos de les dones. També comentaris de mofa o de menyspreu pels comportaments pel fet de ser dona, per lesbofòbia, per gaifòbia o per transfòbia.
$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\space-invaders.png$	Invasió continuada de l’espai vital Comportament invasiu continuat i voluntari, generant incomoditat a la persona o persones que ho pateixen.
$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\click-de-un-dedo-simbolo-de-mano-negra.png$	Tocaments puntuals o continus no desitjats Tocar a una altra persona sense ser desitjat. Encara que sigui un fet puntual també s’ha de tenir en compte.
$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\grupo.png$	Acorralaments Posar impediments perquè una persona es pugui moure lliurement. Pot ser exercit per una persona o per un grup de persones.
$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\peligro.png$	Violació amb intimidació i/o amb força física Obligar a realitzar una pràctica sexual amb penetració bucal, vaginal o anal. No hi ha desig ni consentiment per part de la persona que la pateix. Pot ser mitjançant altres formes de violència que no només la física: violència psicològica (intimidacions, xantatges, pressions, submissió química,…), violència ambiental, violència econòmica, violència simbòlica, etc.

A banda d’aquestes formes de violència sexual en els espais d’oci és comú que concorrin altres tipus de violències sexuals de tipus més simbòlic, com la mercantilització del cos sexuat de les dones, la culpabilització de les dones per la violència rebuda o la sensació de por o inseguretat a ser agredides sexualment entorn als espais festius.

En aquest Protocol s’entén l’agressió com una acció violenta que atempta contra la integritat sobretot física i/o psicològica de qualsevol persona.

Les agressions sexuals o sexistes són un abús de poder de les persones que reprodueixen i s’aprofiten principalment de la relació de dominació de l’home sobre la dona i de la relació de dominació de persones sobre les persones que trenquen les normes estereotipades de sexe, gènere i sexualitat.

Les sexuals són les que fan referència a un abús de poder a través de limitar la llibertat sexual i les sexistes les que fan referència a reproduir els estereotips sexistes.

Una agressió és també quan una persona se sent agredida i, en un context social de relacions masclistes continuades, les dones i persones LGBTI pateixen quotidianament agressions. En aquest sentit, cal remarcar que no s’ha de qüestionar l’agressió a la persona que la pateix i s’ha de tenir clar que res justifica una agressió. Totes les persones en aquest marc de relacions de poder poden ser agents agressors.

En aquest sentit, el Protocol és una eina per ajudar a conèixer els diferents tipus de situacions de violències sexuals que es poden donar als espais de festes i saber intervenir en la mesura de les possibilitats de les persones que poden fer-ho.

És per això que cal fomentar que totes les persones que interaccionen a la festa són actors que poden detectar i denunciar situacions. El personal que organitza la festa haurà rebut una formació específica per aprendre a identificar les diferents formes de violències sexuals que poden patir les dones i les persones LGTBI en aquest espais.

És important incorporar a la mirada la sensibilitat per parar atenció a les dinàmiques que s’estan produint als diferents espais. Una fotografia del moment de la festa, entendre què està passant, quina activitat s’està realitzant, els actors que hi intervenen, les relacions que hi ha entre les persones, etc.

Per aprofundir:

A l’Annex del Protocol “Exemples d’agressions” es recull un llistat més exhaustiu de diverses manifestacions d’agressions.
L’abordatge de les violències sexuals a Catalunya. Part 1: marc conceptual sobre els violències sexuals. Antígona i Creación Positiva^[6].

Cal tenir en compte:

🌍 On està passant?

🗘 Qui està patint l’agressió i qui l’està exercint?

🕸 Quina relació hi ha entre aquestes persones?

🌡 En quin estat es troben aquestes persones?

Aproximació al marc legal i normatiu

Els criteris normatius i professionals que guien el present Protocol s’adeqüen a la normativa vigent a nivell internacional, estatal i autonòmic.

Àmbit internacional

Des de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i les nenes (CEDAW, per les seves sigles en anglès) l’any 1992, en la seva recomanació número 19, la violència contra les dones es reconeix internacionalment com “una forma de discriminació dirigida contra les dones per la seva condició de ser dona i que afecta les dones de manera desproporcionada. Aquesta violència inhibeix greument la capacitat de la dona per gaudir dels drets i llibertats en el mateix pla d’igualtat que els homes” (p.1) ^[7].

D’altra banda, el Conveni d’Istanbul fa incidència en l’obligació de l’Estat en les seves diferents esferes de prevenir, actuar, sancionar i reparar les víctimes dels delictes de caràcter masclista.

El més important d’aquests instruments internacionals és que reconeixen que les violències masclistes també es produeixen fora de l’àmbit privat i de parella per fer-se extensiu a totes aquelles relacions home-dona, hi hagi una relació sexo afectiva o no. Això inclou qualsevol espai comunitari, espai públic, llocs de treball i d’oci, política, esport, etc. En aquest sentit, aquest Protocol es vincula ja amb el Conveni d’Istanbul, adaptant-se a la concepció àmplia de violències masclistes i sexuals.

Els diversos instruments legals previs, conferències, convencions i trobades internacionals es continuen centrant en la necessitat de dotar de recursos als enfocaments de tipus preventiu destinats a fer pedagogia a la població en general, recaient aquesta en especial als infants i adolescents. És per això que les administracions tenen l’especial deure de posar en marxa els diversos mecanismes, instruments, formacions a professionals i recursos de diversa índole a l’abast de les víctimes per tal que el procés sigui reparador.

Àmbit estatal

A nivell estatal es compta, per una banda, amb la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que comprèn “tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces les coaccions o la privació arbitrària de llibertat” (p.10), tot i que únicament en l’àmbit de la parella o ex-parella.

Per altra banda, es compta amb la Llei Orgànica 3/2007, de 3 de març, per a la igualtat efectiva entre homes i dones, que inclou definicions d’assetjament sexual i per raó de sexe. Aquesta defineix l’assetjament sexual com a “qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular, quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu” (p.1518); i l’assetjament per raó de sexe com a “qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu” (p. 1518).

L’assetjament sexual també està tipificat com a delicte al Codi Penal per a supòsits de més gravetat, concretament:

Agressió sexual (article 178 CP): atemptar contra la llibertat sexual d’una persona utilitzant la violència o intimidació.
Violació (article 179 CP): constitueix una forma d’agressió sexual agreujada en aquells casos en els quals a més d’haver-hi violència o intimidació, hi hagi penetració vaginal, anal o bucal.
Abús sexual (article 181 CP): atemptar contra la llibertat i indemnitat sexuals sempre i que no hi hagi violència o intimidació, però tampoc hi hagi consentiment lliure i vàlid per part de la persona agredida.
Assetjament sexual (article 184 CP): sol·licitud de favors de naturalesa sexual en l’àmbit d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual, provocant en la persona assetjada una situació objectivament i greument intimidatòria, hostil i humiliant.

D’altra banda, l’aprovació de l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, liderat pel Ministeri d’Igualtat del govern central, podria redefinir el Codi Penal espanyol, incloent-hi els següents canvis:

L’abús sexual passaria a ser agressió sexual, entès aquest com a qualsevol atac contra la llibertat sexual sense consentiment de la persona agredida.
L’àmbit d’aplicació inclouria també a infants menors de 16 anys.
S’inclouria l’assetjament de carrer com a delicte entès com a expressions, comportaments o proposicions de caràcter sexual.
Contemplaria dos agreujants que actualment el Codi Penal no contempla: existència d’una relació sentimental amb o sense convivència; i la submissió química per part de l’agressor amb l’objectiu d’anul·lar la voluntat de la persona agredida. Actualment, en el Codi Penal la submissió química no es considera una circumstància agreujant, sinó una de les circumstàncies per les quals el delicte d’agressió sexual passa ser tractat com un abús, doncs l’administració química evitaria la necessitat d’utilitzar l’ús de la violència o intimidació.

Àmbit autonòmic

A Catalunya, la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, incloent-hi la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, defineix diverses formes de violència contra les dones (violència física, psicològica, violència obstètrica i vulneració dels drets sexuals i reproductius, violència econòmica, violència digital, violència de segon ordre, violència vicària), entre les quals destaquem la definició de violència sexual:

“Comprèn qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la voluntat de la dona, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona i l’agressor o agressors. Inclou l’accés corporal, la mutilació genital o el risc de patir-ne, els matrimonis forçats, el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, l’assetjament sexual i per raó de sexe, l’amenaça sexual, l’exhibició, l’observació i la imposició de qualsevol pràctica sexual, entre altres conductes” (p.3).

Aquesta llei també fa referència als àmbits en els quals es produeix la violència i dels quals destaquem l’àmbit social o comunitari, àmbit en el qual també s’emmarca aquest protocol. S’inclouen, entre d’altres, les següents formes de violència:

Violència sexual i abusos sexuals són les que comprenen qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
Agressions sexuals en l’àmbit social o comunitari consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida contra les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per a demostrar poder i abusar-ne.(…) Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

Tant la Llei 5/2008, com la seva modificació, Llei 17/2020, defineixen sis àmbits d’actuació en els que cal actuar per l’erradicació de la violència contra les dones i que s’han emprat en aquest protocol a l’hora d’estructurar les accions i propostes recollides en el mateix.

Sensibilització: el conjunt d’accions educatives, pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en l’imaginari social que permetin avançar cap a l’erradicació de la violència masclista.
Prevenció: el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, i impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania en el sentit que cap forma ni manifestació de violència no és justificable ni tolerable.
Detecció: la posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant si apareix de forma esporàdica com de forma estable, i que permetin també conèixer les situacions en les quals s’ha d’intervenir, per tal d’evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat.
Atenció: el conjunt d’accions destinades a una persona perquè pugui superar les situacions i les conseqüències generades per la violència masclista en els àmbits personal, familiar, laboral i social, tot garantint-ne la seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i els procediments.
Recuperació: el procés de desvictimització en els àmbits afectats, realitzat per les mateixes dones i llurs fills i filles. Aquest procés comporta un cicle vital personal i social de la dona centrat en el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació de violència masclista viscuda.
Reparació: el conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars, preses pels diversos organismes i agents responsables de la intervenció en l’àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda, garantint l’acompanyament i l’assessorament necessaris.

També es compta amb la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei té per objecte “establir i regular els mitjans i les mesures per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la generalitat i els ens locals tenen competències” (p.15).

La llei defineix l’assetjament per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere com a “qualsevol comportament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest” (p.16).

Finalment, des del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, com a òrgan competent de la seguretat de les persones, l’any 2019 crea el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci^[8] d’aplicació a tot el territori de Catalunya. És un Protocol innovador perquè dona contingut i criteris d’interpretació a les violències sexuals no penals, concretament a l’assetjament sexual no penal, fet constitutiu d’infracció administrativa i per tant, perseguible administrativament perquè no quedi impune. A més, estableix actuacions operatives envers la persona agressora, sigui aquesta adulta o menor, d’igual manera que si la víctima és menor.

Aquest Protocol també coordina a tots els actors en matèria de seguretat com Mossos d’Esquadra i policies locals, policies portuàries i professionals de la seguretat privada, juntament amb altres actors i agents amb incidència en l’àmbit de la seguretat i l’oci públic (càrrecs electes, personal tècnic municipal d’ens locals) i privat (personal de sala, personal control d’accessos, auxiliars serveis, cambreres i cambrers, etc.), als quals se’ls hi assigna un rol corresponsable en la prevenció, detecció, actuació i recuperació de les persones agredides.

Sense configurar una llista tancada, es consideren incloses com a infracció administrativa les següents conductes:

Exhibicionisme obscè davant de persones adultes, sempre que no siguin discapacitades necessitades d’especial protecció.
Masturbació en espais públics o oberts al públic davant de persones adultes, sempre que no siguin discapacitades necessitades d’especial protecció.
Injúria sexual.
Seguiment puntual o obscè d’una persona o un grup de persones.
Captar imatges de les parts íntimes d’una persona.
Acorralament amb finalitats sexuals.
Altres conductes que impliquen vexació sexual.

Per últim, el Protocol d’Interior envia “un missatge clar, en el sentit que el respecte a la indemnitat i la llibertat sexuals no té gradacions: o hi ha aquest respecte o no hi és, i tot allò que se situï fora del respecte a la llibertat i indemnitat sexuals de les persones, especialment de les dones [inclou també violència sexual contra persones LGTBI, serà objectiu d’intervenció, i si s’escau, de sanció” (p.8).

La violència contra les dones és “una forma de discriminació dirigida contra les dones per la seva condició de ser dona i que afecta a les dones de manera desproporcionada. Aquesta violència inhibeix greument la capacitat de la dona per gaudir dels drets i llibertats en el mateix pla d’igualtat que els homes” (CEDAW, 1992).

Lleis de referència:

Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Llei Orgànica 3/2007, de 3 de març, per a la igualtat efectiva entre homes i dones.
Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Llei 11/2014, per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

Les agressions sexuals en l’àmbit social o comunitari consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida contra les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per a demostrar poder i abusar-ne.(…)

Es defineixen sis àmbits d’actuació en els que cal actuar per l’eradicació de la violència contra les dones i que s’han emprat en aquest protocol a l’hora d’estructurar les accions i propostes recollides en el mateix

El Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci (2019) de la Generalitat de Catalunya dona contingut i criteris d’interpretació a les violències sexuals no penals, concretament a l’assetjament sexual no penal, però sí fet constitutiu d’infracció administrativa.

A més, coordina a tots els actors en matèria de seguretat com Mossos d’Esquadra i policies locals , policies portuàries i professionals de la seguretat.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Objectius del Protocol

Objectius

L’objectiu estratègic d’aquest Protocol és el següent:

Reduir les violències sexuals

als espais públics d’oci de Cunit

i promoure espais lliures de sexisme

Per tal d’assolir aquest objectiu estratègic, el Protocol s’articula a través de quatre objectius operatius:

Identificar les principals violències sexuals en espais i entorns festius a Cunit per reduir-les.
Definir accions d’intervenció comunitàries per reduir les violències sexuals als espais festius de Cunit segons eixos de prevenció, detecció, actuació/atenció i reparació/recuperació.
Promoure el treball transversal i coordinat entre els diferents agents i actors que interactuen i intervenen als espais festius de Cunit.
Incorporar la mirada LGTBI amb la informació necessària sobre les situacions, casos que es poden donar i on es poden derivar, emparada per la Llei (11/2014) per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Per tal d’assolir aquest objectiu estratègic, el Protocol s’articula a través de quatre objectius operatius

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Disseny metodològic

Disseny metodològic

Aquest Protocol s’ha realitzat a través de metodologies participatives aplicades en els moments de recerca d’informació, d’anàlisi de la situació, de comprensió de la realitat i de recull de propostes.

Una de les finalitats d’aquesta metodologia és promoure la legitimitat democràtica^[9] a través de la implicació del personal tècnic de l’administració i les persones i col·lectius feministes de base en la presa de decisions. També s’ha procurat promoure que les persones que organitzen les festes participin al procés i es vinculin al Protocol.

Com a part de la diagnosi de la realitat del territori en matèria de violències sexuals i dinàmiques esportives, és important destacar que al llarg del procés s’ha realitzat un qüestionari sobre percepció de les violències sexuals i dinàmiques esportives a entitats de l’àmbit esportiu del municipi, entrevistes a informants clau de l’empresa de prestació de serveis als equipaments esportius, grups de treball participatius amb població i personal tècnic i càrrecs electes. A través de les tècniques de recerca aplicades i les aportacions recollides als grups de treball, s’ha recollit les dades necessàries per elaborar la Diagnosi, definir els eixos de treball i dissenyar el Protocol.

Tanmateix, s’ha considerat prioritari establir un consens ideològic per marcar els límits i les potencialitats basades en una perspectiva de gènere o feminista. S‘ha procurat tenir en compte una mirada interseccional^[10] de les desigualtats i també una perspectiva que impliqui i tingui en compte a les persones LGTBI com a agents vulnerabilitzats que pateixen les violències relacionades amb el gènere. En aquest sentit, al llarg del procés d’elaboració s’han dut a terme 10 hores d’accions formatives en les sessions dels diferents grups de treball

A nivell d’estructura organitzativa, s’han realitzat tres grups de treball: un Grup Motor format per personal tècnic municipal, una Comissió Participativa formada per població en general, que és d’on han sorgit els eixos de treball i les propostes principals del Protocol i una Comissió Política amb representants de l’Equip de Govern.

Aquest procés d’elaboració del Protocol s’ha estès al llarg de 8 mesos de treball, iniciat al setembre del 2021 i finalitzat amb el lliurament del document a l’abril del 2022.

Un dels objectius principals és promoure la legitimitat democràtica a través d’implicar en la presa de decisions a personal tècnic de l’administració i a persones i col·lectius de base.

La Comissió Participativa està formada per població i entitats del municipi i és d’on han sorgit els eixos de treball i les propostes principals del Protocol.

Documents de referència:

7 pasos para construir un plan de abordaje de las violencias sexuales en espacios festivos.

Guía de apoyo técnico para elaborar protocolos y planes frente a las violencias sexuales en espacios festivos y de consumo de drogas. Observatori Noctàmbul@s.

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal. Guies breus de participació ciutadana, Generalitat de Catalunya.
Guia per a l’elaboració de Protocols davant les violències sexuals ens espais públics d’oci. Sèrie Benestar i Ciutadania. Diputació de Barcelona.
Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Ajuntament de Terrassa.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$

Protocol local d’actuació

Introducció
Compromisos inicials
Principis del Protocol
Actors, rols i responsabilitats
Espais públics on s’ha d’implementar el protocol
Dispositius de suport
Circuits d’actuació i serveis d’atenció
Pla d’actuació: accions previstes a desenvolupar
Seguiment i avaluació del Protocol

5.1 Introducció

Aquest capítol descriu els elements i accions necessàries per aplicar el Protocol municipal d’actuació davant les violències sexuals als espais públic d’oci de Cunit. És important destacar del Protocol aprovat que:

Els seus principis regeixen el model d’atenció i acompanyament, així com l’estratègia d’abordatge que desplega el Pla d’actuació.
Crea la figura de Referent tècnica del Protocol, persona encarregada de garantir la correcta implementació del Protocol i coordinar-se amb els diferents agents. Aquesta figura tindrà formació específica^[11].
Defineix uns compromisos per formalitzar l’adhesió voluntària de les entitats que es vinculin amb el Protocol i crea la figura d’Agent detector, persones voluntàries de les mateixes entitats que hauran rebut una formació de capacitació.
S’implementarà a les Festes populars acordades en el moment d’aprovació i progressivament s’inclouran noves festes populars i esdeveniments aprovades pel Grup de Seguiment segons criteris d’importància, nombre aproximat de persones participants i recursos destinats.
Defineix els principals actors^[12] i agents^[13] socials implicats, els rols que han d’adoptar, les responsabilitats i com s’han de coordinar.
S’empara en la Llei (5/2008) del dret de les dones a erradicar la violència masclista: prevenció i sensibilització, detecció, atenció, recuperació i reparació^[14].
Incorpora una mirada LGTBI amb la informació necessària sobre les situacions, casos que es poden donar i on es poden derivar i per tant s’empara en la Llei (11/2014) per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia^[15].
Es complementa i coordina amb el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci de la Generalitat de Catalunya^[16].
Defineix un circuit específic per atendre casos d’agressions durant les festes vinculat al circuit del Protocol d’actuació per a l’abordatge de les situacions de violència masclista al municipi de Cunit, a través dels canals de derivació amb els recursos especialitzats que l’integren.
Estableix un grup de treball, coordinació, seguiment i avaluació sobre el Protocol: el Grup de Seguiment del Protocol.

El Protocol conté un pla d’actuació estructurat segons els eixos estratègics marcats per la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista: prevenció i sensibilització, detecció, atenció, recuperació i reparació.

Es complementa i coordina amb el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci de la Generalitat de Catalunya.

S’estableix un grup de treball, coordinació, seguiment i avaluació sobre el Protocol: el Grup de Seguiment.

Compromisos inicials

Aquest Protocol està dissenyat perquè el seu desplegament s’executi de forma progressiva, amb una implementació activa, efectiva i transversal al llarg del temps.

Per aquest motiu i per tal d’assolir els objectius marcats, l’Ajuntament de Cunit es compromet a complir unes accions inicials que garanteixin la implementació del Protocol i el desplegament del Pla d’actuació de forma transversal als diferents àmbits d’actuació fixats.

Les accions aprovades sorgeixen dels resultats de la Diagnosi^[17] i dels diferents grups de treball: Grup Motor i Comissió Participativa.

El llistat que s’exposarà a continuació són els compromisos inicials del Protocol aprovats com a requisit per començar la implementació del mateix. A mesura que vagi passant el temps, l’ajuntament, conjuntament amb les entitats del municipi i a través del Grup de Seguiment, pot millorar i ampliar el Protocol i les accions del Pla d’actuació.

Protocol dissenyat perquè pugui desenvolupar-se a través d’una implementació activa i efectiva al llarg del temps.

L’ajuntament pot millorar i ampliar el Protocol i les accions del Pla d’actuació.

ACCIONS INICIALS PER IMPLEMENTAR EL PROTOCOL
Acció	Descripció
Aprovació	Aprovació del Protocol pel Ple municipal.
Presentació	Presentació pública del Protocol.
Campanya	Elaboració i implementació de la Campanya comunicativa per donar a conèixer el Protocol.
Recursos	Garantida dels recursos humans i econòmics necessaris per implementar el Protocol.
Referent Protocol	Creació de la figura tècnica de Referent del Protocol.
Grup de Seguiment	Formalització del Grup de Seguiment del Protocol.
Adhesió Entitats	Formalització i difusió del document d’adhesió al Protocol i de les condicions que implica.
8.Formacions obligatòries	Programació de les formacions obligatòries en el marc del Protocol segons persones destinatàries: Agents detectors, entitats, personal de l’ajuntament, etc.
9.Planificació dispositius de suport	Planificació i implementació dels dispositius de suport al Protocol segons els graus d’implementació definits.

Principis del Protocol

➊ ESPAI DE LLIBERTAT

La festa ha de ser un espai de gaudi, de compartir i de promoció del respecte. Ha de garantir els drets i les llibertats de totes les persones que en formen part.

➋ CORRESPONSABILITAT

Totes les persones que participen en la festa són agents actius en pro de la llibertat i poden fer quelcom davant les diferents situacions d’agressions que es puguin produir. Promou el suport mutu i la solidaritat.

➌ ATENCIÓ PRIORITÀRIA

A les persones que pateixen les agressions, en especial a dones i persones LGTBI. En aquest sentit, el Protocol es basa en uns principis d’actuació i d’atenció a la persona agredida que han d’impregnar totes les accions en el marc del protocol (apartat 5.4.1)

➍ REBUIG DE LES AGRESSIONS

Ha de ser ferm, contundent i de resposta comunitària sobre totes les diferents formes d’agressions masclistes, sexuals i lgtbifòbiques.

➎ SENSIBILITAT, CURA I BON TRACTE

Totes les accions s’han d’entendre des d’una mirada que les violències de gènere són un problema sistèmic i molt greu a la nostra societat. No són fets puntuals. Cal tenir empatia cap a les persones que pateixen agressions, fomentar la cura i el bon tracte cap a elles.

➏ NO CULPABILITZAR A LES PERSONES QUE PATEIXEN LES AGRESSIONS

La responsabilitat sempre és de la persona que ha comès l’agressió. Res justifica una agressió.

➐ CONFIDENCIALITAT

S’ha de garantir el dret a la privacitat i el dret a la protecció de les dades personals de les quals es tinguin coneixement en virtut dels fets.

➑ PUBLICITAT

Els actors que intervinguin en l’aplicació del Protocol han d’explicar l’existència del mateix, dels espais, les campanyes i els mitjans disponibles que ofereix aquest recurs tècnic.

La festa ha de ser un espai de gaudi, de compartir i de promoció del respecte.

Totes les persones que participen a la festa són agents actius en pro de la llibertat i rebuig de qualsevol agressió.

La responsabilitat sempre és de la persona que ha comès l’agressió.

Les accions s’han d’entendre des d’una mirada que les violències de gènere són un problema sistèmic.

S’ha de garantir el dret a la privacitat i el dret a la protecció de les dades.

Actors, rols i responsabilitats

A continuació es llisten i descriuen els actors vinculats al circuit del Protocol i els rols a desenvolupar per cadascun segons el cas:

ACTORS DEL PROTOCOL
Actors	Rols	Responsabilitats
Ajuntament de Cunit	Liderar la implementació del Protocol.	Definir una persona de l’Ajuntament com a referent del Protocol. Garantir la implementació del Protocol i de les accions a dur a terme definides pel mateix. Planificar i implementar els dispositius de suport al Protocol segons els graus d’implementació definits.
Referent municipal del Protocol^[18]	Representant tècnica de l’Ajuntament responsable de la implementació del Protocol al municipi i dels acords adoptats.	Donar a conèixer a l’equip de govern local dels acords, la planificació i la implementació de les accions que s’han d’anar realitzant en el marc del Protocol. Garantir el bon funcionament tècnic de les accions i activitats del Protocol.
Agents detectors^[19] (Comissions organitzadores, entitats)	Participen activament a l’organització i implementació de les festes. Com a mínim una persona de l’entitat haurà d’haver rebut una formació com a “agent detector” del Protocol i serà la persona Referent.	Promoure la coresponsabilitat entre les persones que organitzen les festes. Ampliar la percepció i la sensibilitat per detectar i avisar.
Seguretat i emergències	Serveis de Mossos d’Esquadra o Emergències Sanitàries. Serveis de Seguretat privada.	Garantir la seguretat de totes les persones que participen a les festes i atendre els casos i les situacions que se’ls requereixi. Han de saber de l’existència del Protocol i de com implementar-lo conjuntament amb la resta d’actors.
Personal contractat	Desenvolupar les tasques que siguin motiu de la seva contractació sense promoure actituds ni comportaments masclistes i lgbtifòbics.	Estar informats i conèixer les obligacions del Protocol. Detectar i saber on avisar.
Població en general	Participa activament o passivament a la festa. A través de la campanya de sensibilització, s’emplaça a totes les persones de la societat en general que promoguin un espai festiu de llibertat i en contra de les agressions sexistes.	Es demana ajuda per detectar situacions, informar-ne i oferir suport a la intervenció seguint els passos del Protocol.

A banda de les tasques i rols que els diferents actors i agents han de desenvolupar, també se’ls atribueix un seguit de responsabilitats i passos a seguir dins el circuit segons el seu nivell d’intervenció a l’espai d’oci. A més, hi ha una sèrie de principis d’actuació que regeixen el present Protocol i que haurien de regir qualsevol intervenció en el marc d’aquest. Aquests es presenten a continuació:

Principis d’actuació

➊ AVISAR I INFORMAR

Totes les situacions detectades s’han d’avisar i traspassar la informació a un punt d’entrada de situacions marcat per la festa. Aquest serà el Punt Lila d’atenció. Haurà d’estar ben clar on s’ha d’avisar. Si a la festa no hi ha aquest punt, s’informarà dels recursos del Protocol i on es poden dirigir i demanar ajuda^[20].

➋ INFORMACIÓ RIGOROSA

La informació ha d’arribar de primera mà abans d’iniciar l’actuació. Cal evitar i tallar rumors. Cal garantir la confidencialitat.

➌ NO QÜESTIONAR L’AGRESSIÓ

Es recull la informació i es traspassa sense fer un judici sobre l’agressió. Sobretot en el cas que l’agressió estigui explicada per part de la persona agredida, caldrà tenir cura d’aquest principi.

➍ RESPECTAR LA VOLUNTAT DE LA PERSONA AGREDIDA

Es traslladarà tota la informació necessària a la persona agredida i es respectarà la seva voluntat. Només en casos de risc d’integritat física de la persona agredida es pot actuar sense la seva voluntat i sempre a través dels serveis de seguretat.

➎ TREBALL EN EQUIP

La resposta ha de ser coordinada amb tot l’equip o persones involucrades en l’organització i serveis de seguretat i salut de la festa, les persones responsables han de ser informades de totes les situacions detectades i els diferents actors que hagin rebut formació lideraran l’actuació i la resta de personal ha de donar-los suport.

➏ ACTITUD DE CURA AMB LA PERSONA AGREDIDA I FERMA AMB L’AGRESSORA

De bon tracte, suport mutu, respectuosa i d’escolta activa cap a la persona que pateix l’agressió. Actitud ferma, de rebuig però no violenta, dialogant i assertiva amb la persona que exerceix l’agressió.

Passos a seguir

POBLACIÓ EN GENERAL

👁 DETECTAR

Es detecta qualsevol de les situacions definides Protocol o les que no estiguin definides i que també puguin ser agressions sexistes, sexuals o lgtbifòbiques.

Si es detecta una situació clara d’emergència, es truca a emergències o s’avisa a personal de seguretat. Mai intervenir amb les persones agressores. Prioritzar la seguretat de la persona agredida.

🛈 INFORMAR

Si és la persona agredida qui demana suport: se li ofereix acompanyament i se l’informa que hi ha un Protocol a la festa i que pot demanar suport a través dels contactes que ofereix el circuit.

🕫 AVISAR

Si no és la persona agredida qui demana ajuda: es traspassa la informació del que està passant a qualsevol dels recursos que ofereix el Protocol en funció de la festa i moment: telèfon d’emergències, Punt Lila, serveis de seguretat, etc.

AGENTS DETECTORS (A ESDEVEMIMENT AMB PUNT LILA INFORMATIU) ^[21]

👁 DETECTAR

Es detecta qualsevol de les situacions definides al Protocol o les que no estiguin definides i que també puguin ser agressions sexistes, sexuals o lgtbifòbiques.

Si es detecta una situació d’emergència, es truca a emergències o s’avisa a personal de seguretat. Mai intervenir amb les persones agressores. Prioritzar la seguretat de la persona agredida.

🛈 INFORMAR

Si la persona agredida és la que demana ajuda: se l’informa que hi ha un Protocol a la festa i que pot demanar ajuda i acompanyament per part de les entitats que organitzen la festa.

👪 ACOMPANYAR

Si la persona vol desplaçar-se fins al Punt Lila, se l’acompanya. Si no es vol desplaçar, es busca una companya o company perquè es quedi amb ella o ell i l’altra persona va avisar l’equip del Punt Lila. Mai es deixa sola a la persona que ha patit l’agressió.

🕫 AVISAR

Traslladar la informació al Punt Lila o, si no està activat, a la persona de contacte que hagi facilitat la Referent tècnica del Protocol. A totes les festes han d’haver decidit on es traspassarà la informació sobre situacions que es puguin detectar i traslladar la informació als recursos disponibles.

🕸 DERIVAR

Informar a la persona agredida de les opcions que ofereix el circuit d’atenció, suport, derivació i recuperació a les persones que han patit agressions. Traspassar els recursos que s’hagin elaborat per la festa (díptic del Protocol, full d’informatiu per persones que hagin patit agressions, resum de recursos d’atenció disponibles, etc.).

EQUIP PUNT LILA D’ATENCIÓ (EQUIP PROFESSIONAL)

👁 DETECTAR

Es detecta qualsevol de les situacions definides al Protocol o les que no estiguin definides i que també puguin ser agressions sexistes, sexuals o lgtbifòbiques.

🛈 INFORMAR

Si la persona agredida és la que demana ajuda: se l’informa que hi ha un Protocol a la festa, que pot demanar ajuda, suport, atenció i acompanyament per les professionals del Punt Lila.

L’Equip del Punt Lila pot fer una primera intervenció amb les persones agressores^[22] si valora que no es posa en risc la seva pròpia seguretat i sempre davant d’agressions més normalitzades com les mirades sexuades no desitjades i continuades, els comentaris sexuals no desitjats o la invasió continuada de l’espai vital.

Davant la detecció de situacions com tocaments puntuals, acorralaments o violacions, si es valora que es vol fer una primera intervenció amb l’Equip del Punt Lila, sempre serà amb avís als serveis de seguretat, que seran els encarregats d’intervenir davant la persona agressora.

🎔 ATENDRE

Els Principis d’atenció a la persona agredida són els següents:

Cal destacar:

Aquesta proposta d’actuació pot ser revisada i millorada a través de les avaluacions del Grup de Seguiment.

Totes les festes han de tenir determinat on es traspassarà la informació sobre situacions que es puguin detectar i traslladar la informació als recursos que disponibles.

Atenció prioritària a la persona agredida. Cal posar èmfasi en la defensa de la llibertat i de la seguretat de la persona que rep l’agressió. La prioritat és que estigui bé.

Respecte a les decisions de la persona agredida. Se li traslladarà tota la informació necessària, però respectarà en tot moment la seva voluntat. Si vol confidencialitat, si vol privacitat, si vol explicar-ho tot o només una part, si vol que les persones agressores marxin de l’espai de festa, si no vol que es comuniqui l’agressió, etc.

No centralitzar l’actuació en el procediment penal. Existeixen altres vies per acompanyar aquestes situacions i se li passarà un full informatiu amb els diferents camins que es poden agafar. ^[23]

S’animarà a la persona agredida a ser atesa l’Espai Tranquil. Si la persona agredida no vol desplaçar-s’hi, es buscarà un espai tranquil a prop d’on es trobin. A l’Espai Tranquil, quan arribi la persona agredida només podrà ser amb ella l’Equip del Punt Lila. S’ha de generar un espai de privacitat, confiança i tranquil·litat.

L’Equip Punt Lila atendrà amb més profunditat la persona agredida:

Informar sobre el Protocol. Explicar les possibilitats que poden sorgir i que no es farà res que ella no vulgui.
Recollir la informació sobre el que ha passat.
Recollir informació sobre entorn, situació de la persona i relació amb les persones agressores. Si té amigues o amics, si està sola o sol, si coneix o no a les persones agressores, etc.
Recollida de dades essencials, si vol. Sobretot telèfon de contacte i nom.
Traslladar la informació sobre els recursos disponibles del circuit d’atenció i recuperació.

🕸 DERIVAR

Un cop la persona agredida decideixi què vol fer, se li oferirà suport i acompanyament en la derivació que hagi triat si és el cas. L’acompanyament al servei derivat podrà ser amb les persones de l’Equip del Punt Lila si elles ho decideixen o a través dels serveis que ofereixi el circuit d’atenció, suport, derivació i recuperació a les persones que han patit agressions.

🗘 RECUPERAR

Si la persona agredida es troba en condicions i vol seguir a la festa, se l’animarà a que ho faci amb el suport de l’organització.

Si es dona el cas que la persona agressora encara és a la festa, s’explicarà a la persona agredida que la prioritat és que ella pugui seguir a la festa i que es farà una intervenció amb les persones agressores. La persona agressora podrà ser expulsada de la festa si així ho decideixen els serveis de seguretat o policials, conjuntament amb l’organització de la festa i amb l’Equip del Punt Lila. També es pot oferir un suport a distància sense intervenció amb la persona agressora.

En el cas que s’efectuï aquesta intervenció, l’organització es quedarà amb la persona agredida a l’espai Tranquil mentre l’Equip del Punt Lila surt a fer la intervenció. A la tornada se li explicarà tot el que ha passat i com ha quedat la situació.

S’ha de verbalitzar l’actitud de rebuig cap a l’agressió i cap a les persones agressores per part de l’organització per tal que la persona agredida se senti recolzada, valorada i acompanyada.

Si l’organització de la festa ho creu oportú i ha estat acceptat prèviament amb la persona Referent del Protocol del municipi, es pot oferir a la persona agredida parar la música de la festa, en el cas que n’hi hagi, i llegir el Manifest per denunciar que s’ha produït una agressió.

Se li explicarà a la persona agredida els recursos disponibles del circuit^[24]. En funció de la gravetat, és important no perdre el contacte d’aquesta persona i, si cal, l’Equip del Punt Lila li trucarà l’endemà per fer-li el seguiment sobre com es troba i li tornarà a traspassar tota la informació necessària.

També se li traslladarà un full informatiu per si es vol denunciar, amb l’explicació de les conseqüències positives i negatives de fer-ho, els perills de la victimització secundària i les recomanacions d’anar en paral·lel amb altres vies no judicials.

🖆 REGISTRAR

Omplir el full de registre amb consentiment si és el cas o el full de registre de situacions detectades.

🛎És molt important que si hi ha intervenció amb la persona agressora els serveis de seguretat i policials es complementin i coordinin amb el present Protocol i, concretament in situ, amb les persones de l’Equip del Punt Lila i amb les entitats organitzadores. Tots els actors implicats han de tenir coneixement dels Protocols i traspassar correctament la informació sobre les situacions que es puguin donar per activar correctament els serveis de seguretat.^[25]🛎

COMUNICAT PÚBLIC EN CAS D’AGRESSIÓ GREU

En el cas que la persona agredida vulgui i si és un cas que es considera de gravetat, l’Ajuntament valorarà si és necessari que es faci un comunicat públic davant una agressió durant les festes populars i informarà al Grup de Seguiment. Si el departament o regidoria ho consideren oportú, s’hi reuniran d’urgència.

En aquest sentit, l’Ajuntament disposa d’un model de comunicat públic^[26] que es pot difondre en casos d’agressions.

L’Equip del Punt lila atendrà amb més profunditat a la persona agredida en un espai de privacitat, confiança i tranquil·litat.

És molt important que si hi ha intervenció amb la persona agressora els serveis de seguretat i policials es complementin i coordinin amb el present Protocol i amb les persones de l’Equip del Punt lila i entitats organitzadores.

Es valorarà si és necessari que l’Ajuntament facin un comunicat públic davant una agressió durant les festes populars.

Formacions

El Protocol contempla un paquet d’accions formatives a desenvolupar amb anterioritat a les dates de festes populars. Una part d’aquestes tenen caràcter obligatori, mentre que la resta seran complementàries, és a dir de caràcter voluntari.

El Grup de Seguiment proposarà cada any, en funció de les necessitats i dels recursos, el nombre d’accions formatives i persones destinatàries d’aquestes. També caldrà especificar si una determinada acció formativa es programarà anualment, o bé bianualment o en la freqüència que es consideri adequada. Aquest primer paquet formatiu aprovat és susceptible de ser ampliat en funció de les necessitats i els recursos disponibles.

La Referent Tècnica del Protocol serà l’encarregada d’informar, coordinar i planificar les accions formatives destinades als diferents actors i agents del Protocol.

Les accions formatives s’orienten a partir d’uns objectius comuns a assolir, mentre que es marquen objectius específics segons el perfil de persones destinatàries. A continuació els objectius comuns:

Entendre els principis bàsics de la perspectiva de gènere.
Identificar els principals mites i mandats masclistes relacionats amb les violències sexuals.
Visibilitzar les principals formes de violències sexuals que es poden donar en contextos festius i a l’espai públic.
Detectar situacions i casos de violències sexuals i lgtbifòbiques.
Conèixer el Protocol, els principis i el circuit d’actuació.

FORMACIONS OBLIGATÒRIES EN EL MARC DEL PROTOCOL
Destinatàries	Durada mínima	Continguts específics
Agents detectors* (entitats i persones vinculades a les festes)	4h	Identificació d’actituds masclistes i les diferents formes de violències sexuals que es poden produir als espais festius. Principis bàsics de programació amb perspectiva de gènere. Circuit del protocol i recursos del circuit de Violències Masclistes del territori. Principis bàsics d’acompanyament per evitar la revictimització. Informació clau per difondre el Protocol i el seu circuit. *Aquesta acció formativa pot dividir-se en dos: una primera sessió de formació i una segona en format reunió de preparació amb la Referent tècnica/local del Protocol per conèixer el circuit i recursos del Protocol.
Tècnica referent del Protocol*	4h	Principals resultats de la diagnosi i circuit del Protocol. Conceptes i aplicació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de la cultura, de la programació de festes populars i el disseny dels seus espais.
Personal tècnic i polític. Ajuntament (Àrees vinculació Protocol)	4h	Principals resultats de la diagnosi i circuit del Protocol. Marc teòric en violències sexuals i transversalitat en les polítiques públiques. *Aquesta acció formativa pot dividir-se en dos: una primera sessió de formació i una segona en format reunió amb la Referent tècnica del Protocol.
Equip Punt Lila*	2h	Conèixer les especificitats del Protocol d’actuació davant les violències sexuals als espais públic d’oci de Cunit i dels circuits de violència. Conèixer les principals entitats que organitzen i formen part de les festes. Conèixer la programació de festes i les activitats que es duran a terme. Acordar els criteris de col·laboració i coordinació amb les resta d’agents relacionats amb el protocols, sobretot els agents detectors/ preventius/ interlocutors del protocol, seguretat, emergències i la Referent tècnica del Protocol. *Aquesta acció formativa pot ser en format de reunió tècnica de l’equip professional contractat amb la Referent tècnica del protocol.
Personal Seguretat (Pública/Privada)	2h	Identificació d’actituds masclistes i les diferents formes de violències sexuals que es poden produir als espais festius. Circuit del protocol i recursos del circuit de VM del territori. Principis bàsics d’acompanyament per evitar la revictimització. Informació clau per difondre el Protocol i el seu circuit. *Aquesta acció formativa pot dividir-se en dos: una primera sessió de formació i una segona en format reunió de preparació amb la Referent tècnica/local del Protocol per conèixer el circuit i recursos del Protocol.

La cartera d’accions formatives complementàries o voluntàries estarà destinada a les entitats adherides al Protocol, així com al personal municipal i agents socials del territori que es consideri oportú. La durada mínima de cada formació serà de 2h, tot i que es promouran formacions més llargues en funció de les necessitats i els recursos. A continuació un llistat de temàtiques d’interès per aquest tipus de formacions:

Aproximació a les violències sexuals en espais d’oci.
Perspectiva de gènere en l’àmbit de la cultura i programació.
Estratègies d’actuació comunitàries per combatre el sexisme a les entitats: protocols d’actuació.
Autodefensa feminista en espais d’oci.
Diversitat LGTBIQ+ en espais d’oci.
Desconstrucció de la masculinitat en espais d’oci.

Reunions prèvies i posteriors

A les festes on es marqui un grau d’implementació alt (apartat 5.5) s’haurà de programar una reunió de preparació amb els referents de les àrees corresponents. Les persones que hauran d’assistir a aquesta reunió prèvia i posterior (per exemple, referents del Protocol, regidores/s, serveis de seguretat, serveis d’emergències, equip del Punt Lila, comissió de festes, etc.) estaran definides pel Grup de Seguiment segons la festa on s’implementi el Protocol. En aquestes reunions cal treballar els següents punts:

Informació i existència del Protocol.
Circuit d’actuació durant la festa.
Rols i responsabilitats de cada actor durant la festa.
Recordatori dels principis d’actuació del Protocol.
Recordatori de les situacions de violències sexuals més habituals en espais festius i com detectar-les.
Com coordinar-se. Com i a qui avisar, de quins serveis i espais disposa la festa, quins són els recursos i contactes per informar, atendre i derivar.

Un cop acabada la jornada, s’haurà de programar una reunió de valoració:

S’han detectat casos durant la festa?
Com s’ha actuat?
Quines problemàtiques s’han detectat i quins aspectes han funcionat bé?
Què es podria millorar?

A les festes on es marqui el grau d’implementació alt s’haurà de programar una reunió de preparació prèvia i una posterior.

Adhesió d’entitats al Protocol

A les entitats que participen en el teixit associatiu i en els diferents esdeveniments i festes populars de Cunit se’ls ofereix la possibilitat d’adherir-se de forma voluntària al Protocol. L’adhesió al mateix, implicarà els següents compromisos i accions:

Signatura del manifest unitari “Per unes festes lliures de violències sexuals i lgtbifòbiques”.
Participar en la formació d’agent detector (com a mínim una persona representant de l’entitat) sobre la implementació del Protocol i detecció de violències sexuals.
Definir una persona com a referent de l’entitat en matèria del Protocol, que tindrà la responsabilitat d’informar a la resta de persones de l’entitat i de coordinar-se amb les tècniques responsables per rebre tots els materials i comunicacions corresponents.

És obligatori que aquesta persona hagi assistit a la formació d’agent detector.

Compromís com a entitat de dissenyar una programació de festes amb perspectiva de gènere segons els recursos i possibilitats de l’entitat^[27].
Compromís com a entitat de combatre i rebutjar aquells comportaments i actitud masclistes i lgtbifòbiques.
Difondre i fer ús del material de sensibilització de la campanya vinculada al Protocol. Els materials seran facilitats per la Referent tècnica del Protocol.

L’adhesió al Protocol és voluntària i implica un seguit d’accions a implementar per part de les entitats.

La Referent tècnica facilitarà material de sensibilització per difondre la campanya vinculada al Protocol.

Espais públics d’oci on s’ha d’implementar el Protocol

A continuació es relaciona el llistat de festes i espais públics de Cunit on s’ha d’implementar el Protocol i el grau d’implementació en funció de les accions que s’hauran de dur terme en cada cas i dels recursos d’atenció que hi haurà disponibles.

El Grup de Seguiment podrà definir millores en les accions i incloure noves festes, espais públics o esdeveniments al següent llistat, és a dir que l’actual llistat pot ser modificat o ampliat a criteri del grup de seguiment.

ABAST DEL PROTOCOL
Grau d’implementació	Accions a dur a terme	Festa popular o esdeveniment
Alt	Campanya comunicativa (difusió del protocol). Lectura manifest. Campanya de sensibilització. Materials de la campanya de sensibilització per a ajuntament i entitats adherides. Adhesió de les entitats participants. Requisits contractació. Disseny programació amb perspectiva de gènere. Disseny espais amb perspectiva de gènere. Reunions de coordinació prèvies i posteriors. Formació “agents detectors” per representants entitats, referents ajuntament o persones voluntàries. Ronda informativa a les colles. Dispositiu de suport: Punt lila d’atenció (equip professional especialitzat). Espai tranquil, parelles itinerants, document de registre de casos.	Carnaval de Cunit Feria de Abril de Cunit Concerts o altres esdeveniments multitudinaris Festa Major (A valorar)
Mitjà	Campanya comunicativa (difusió del protocol). Lectura manifest. Campanya de sensibilització. Materials de la campanya de sensibilització per a ajuntament i entitats adherides. Adhesió de les entitats participants. Requisits contractació. Formació “agents detectors” per representants entitats, referents ajuntament o persones voluntàries. Dispositiu de suport: Punt lila informatiu (agents detectors/preventius).	Festes Majors Esdeveniments esportius Festes estiu (Sant Joan…)
Baix	Campanya comunicativa (difusió del protocol). Campanya de sensibilització. Materials de la campanya de sensibilització per a ajuntament i entitats adherides. Adhesió de les entitats participants. Punt d’entrada de casos. Dispositiu de suport: Plafó informatiu	Festes barris Esdeveniments i festes estiu (Sant Joan…)

Espais i entorns festius

El disseny de la programació de festes, la distribució d’activitats, d’espais i entorns festius i de les seves configuracions, haurà de procurar definir-se segons uns mínims criteris de perspectiva de gènere i de prevenció de les violències sexuals.

La premissa principal és que cal tenir present la mirada de les dones i de les persones LGTBI. És important posar èmfasi en les percepcions d’inseguretat i de llibertat d’aquestes persones en aquests espais. Identificar quins són els espais i elements relacionats a cada festa i que generen més por a les dones i persones LGTBI i quins són els que transmeten més sensació de comoditat i llibertat ajudarà a entendre’ls i a definir-los.

Arran de la Diagnosi elaborada en el marc del protocol cal tenir present els següents aspectes sobre disseny dels espais:

Ubicació clara, senyalitzada i informada del Punt Lila d’atenció o del dispositiu que s’activi.
Tenir en compte els espais d’inseguretat que es creen al voltant de la festa (espais on es fan botellots, espais foscos) i quines accions puntuals es poden desenvolupar.
Garantir un entorn equipat: sobretot lavabos d’ús públic, que han d’estar situats en un lloc visible i il·luminat.

El Grup de Seguiment, conjuntament amb l’àrea responsable de les festes, seran els responsables de valorar i proposar la configuració d’aquests espais, les accions a implementar i d’aportar les millores que cregui necessàries.

El disseny de la programació d’espais i entorns festius haurà de procurar definir-se segons uns mínims criteris de perspectiva de gènere i de prevenció de les violències sexuals.

Per aprofundir:

Col·lectiu Punt 6, cooperativa d’urbanistes, geògrafes i sociòlogues amb perspectiva de gènere: www.punt6.org

Principis bàsics de programació de festes

La programació de les festes, tant pel disseny com per les activitats, ha d’incorporar la perspectiva de gènere en la mesura de les possibilitats.

El personal de l’Ajuntament encarregat de la programació de festes ha de rebre la formació i/o l’assessorament corresponent per incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de la programació.

Les entitats que organitzen festes i que estan adherides al Protocol han de tenir en compte els següents principis bàsics de programació:

Promoure la presència de dones i persones LGTBI en el disseny de la programació.
Promoure continguts amb perspectiva de gènere o que no fomentin missatges masclistes.
Promoure la diversitat d’activitats i espais per a tots els públics. Especial èmfasi en pensar activitats per i amb criatures, infants i gent gran. Posar facilitats perquè les activitats tinguin espais per a aquestes persones o activitats per aquestes franges d’edat. La diversificació dels usos i funcions en mateixos espais també ajuda a una millor percepció de llibertat i seguretat.
Promoure a dones i a persones LGTBI en les activitats programades, ja sigui a través de la contractació d’artistes i espectacles, fins a programar activitats dirigides per aquestes persones. També tenir en compte la paritat en el personal contractat per festes.
Promoure el trencament dels rols estereotipats de gènere en les pròpies activitats de festes populars i en les tasques a realitzar durant les festes. Cal tenir en compte que moltes de les tradicions culturals tenen una arrel clarament androcèntrica i masclista. Adaptar-les a una realitat en pro de l’equitat no està barallat amb seguir-les fent.

Per últim, cal destacar que arran de la Diagnosi elaborada en el marc del present Protocol i com a proposta recurrent en els grups de treball, es recomana programar tots els esdeveniments amb perspectiva de gènere, però sense necessitat d’especificar-ho sempre en la seva difusió. L’objectiu és trencar amb les dinàmiques de participació actuals i arribar a persones no sensibilitzades amb la temàtica.

Per aprofundir:

A l’Annex del Protocol (fitxa 4) s’ofereix un recull de recursos disponibles a internet.

Dispositius de suport

En aquest apartat s’exposen diversos tipus de dispositius de suport a implementar als esdeveniments o espais públics de Cunit en el marc del Protocol. Aquests dispositius estan endreçats en funció del nivell o grau d’implementació que requereixen i es descriuen a continuació per tal de facilitar-ne la comprensió i execució.

Punt Lila d’atenció

Descripció

El Punt Lila d’atenció és un dispositiu de suport en aquelles festes on estigui activat i servirà de punt principal de coordinació i centralització de les intervencions en el marc del Protocol.

És un espai en format “estand” on s’ofereix el servei d’informació sobre el Protocol i la campanya, sensibilització i prevenció de violències sexuals i lgtbifòbiques, detecció de casos i situacions, primera atenció i acompanyament per a les persones que han patit aquests tipus d’agressions (segons el circuit d’actuació específic que es presenta a l’apartat 5.7 d’aquest document), recuperació i derivació als recursos especialitzats que integren el circuit de violència masclista local i si s’escau poden oferir informació sobre entitats feministes i/o LGTBi del territori.

Equip professional

Ha de comptar amb un equip de professionals especialitzades i capacitades en atenció a persones que han patit violències masclistes, sexuals i lgtbifòbiques. Cada equip estarà format per un mínim de 2 professionals. Són majoritàriament dones o en el cas que hi hagi homes estaran sempre en binomi amb una companya dona.

Col·laboració amb Agents detectors Comissió i entitats

El present Protocol contempla la possibilitat que durant l’activació del Punt lila d’atenció existeixi la figura d’Agents de Prevenció i Detecció de la comissió i entitats que donin suport i ajuda a l’equip del mateix. Aquestes persones han d’haver rebut una formació de capacitació per tal de desenvolupar tasques de publicitat i coordinació amb les entitats que organitzen festes, detecció, derivació i suport a les intervencions de l’equip del Punt lila d’atenció. Aniran identificades amb el format que decideixi el Grup de Seguiment.

Parelles itinerants

En el present Protocol també es contempla la possibilitat que les persones formades com a agents detectors puguin coordinar-se i complementar amb el Punt lila d’atenció realitzant la tasca de les parelles itinerants. Desenvoluparan les funcions de prevenció i detecció en moviment per tot l’espai i entorn festiu que tinguin marcat segons festa. Estaran en contacte permanent amb l’equip de l’estand i aniran identificades amb el vestuari o element que decideixi el Grup de Seguiment.

Implementació

El Grup de Seguiment en concretarà els criteris d’implementació, atenent a poder oferir un servei de qualitat i coordinat amb els altres serveis durant les festes. Es tindran en compte les franges horàries on més casos i situacions es poden donar, la relació amb la programació de les activitats, la ubicació, la bona visibilitat i la senyalització de l’estand.

Les àrees responsables en pressupostaran i planificaran la implementació segons les festes marcades al present Protocol.

Funcions

Les funcions a desenvolupar per l’equip del Punt Lila d’atenció són les següents:

Publicitat del Protocol.
Coordinació amb els altres serveis activats durant festes (sobretot seguretat i salut) i amb la referent del Protocol durant festes.
Sensibilització sobre prevenció de violències sexuals i lgtbifòbiques en espais festius.
Detecció de casos i situacions.
Primera actuació mediadora amb possibles persones agressores, avís als cossos de seguretat si s’escau.
Atenció i acompanyament professional a les persones agredides.
Recuperació de persones agredides.
Derivació de casos detectats i atesos.
Registre de casos i situacions detectades al document de registre.

Disseny de l’estand

L’espai estarà format per dues zones diferenciades i connectades que permetin realitzar l’acompanyament professional especialitzat:

Punt Lila, una zona oberta i visible, on s’ofereix el servei d’informació i sensibilització al públic general.
Espai Tranquil (annex al Punt Lila), una zona reservada on s’ofereix el servei d’atenció a les persones agredides, garantint intimitat i confidencialitat. Aquest serà un espai de descans i atenció individualitzada per a la persona agredida.

Coordinació

El personal del Punt Lila estarà en comunicació directa amb la persona responsable de seguretat i/o amb la Referent de Protocol per activar les derivacions pertinents en cas de necessitat.

Si és possible, alguna de les professionals haurà de formar part de les reunions de coordinació prèvies i posteriors a l’inici i acabament de les festes.

Recomanacions per al correcte funcionament del dispositiu

Bona indicació de la localització del Punt Lila d’atenció als mapes i fulletons informatius de l’esdeveniment.
Assegurar-se sobretot que el personal professional de seguretat, emergències mèdiques i cossos de seguretat tinguin el coneixement sobre les funcions, ubicació i horaris del mateix.
Disposar a l’Espai Tranquil de cadires, mantes, aigües, fruita i/o caramels i mocadors de paper per oferir a les persones ateses en cas de patir alguna forma de violència sexual.
Situar els serveis d’emergències mèdiques i professionals de seguretat a prop, però no just al costat del Punt Lila per facilitar l’atenció coordinada en cas de necessitat.

És un dispositiu de suport en format “estand” on s’ofereix in situ el serveis de prevenció, detecció, atenció, recuperació i derivació en el marc del Protocol i el seu circuit d’actuació.

Ha de comptar amb un equip de professionals especialitzades i capacitades en atenció a persones que han patit violències masclistes, sexuals i lgtbifòbiques.

El Protocol contempla la possibilitat que amb la implementació del Punt lila d’atenció existeixin figures de suport com els Agents detectors de la Comissió i entitats i/o parelles itinerants.

El Grup de Seguiment en concretarà els criteris d’implementació atenent a poder oferir un servei de qualitat i coordinat amb els altres serveis durant les festes.

L’Espai Tranquil (annex al Punt Lila) és una zona reservada on s’ofereix el servei d’atenció a les persones agredides, garantint la intimitat i confidencialitat.

El personal del Punt Lila estarà en comunicació directa amb la persona responsable de seguretat i/o amb la Referent de Protocol per activar el circuit en cas de necessitat.

Punt Lila informatiu

De vegades, bé per les característiques de la festa popular o bé per falta de recursos suficients per poder contractar un equip especialitzat, no és possible implementar el dispositiu de Punt Lila d’atenció. Quan es dóna aquesta situació, en moltes ocasions s’opta per implementar un Punt Lila amb el suport de personal tècnic de l’administració o fins i tot amb la col·laboració de població i entitats ofertes voluntàriament per la tasca.

És molt important tenir en compte que aquest recurs és perfectament vàlid, però que caldrà informar i delimitar molt bé els límits d’actuació i funcions de les persones que participin en l’equip d’aquest recurs anomenat Punt Lila informatiu.

El Punt Lila informatiu actuarà segons el circuit d’actuació específic que contempla el Protocol, que serà el mateix circuit contemplat per a persones d’entitats col·laboradores de la festa (veure apartat 5.7 d’aquest document).

Funcions

Les funcions a desenvolupar des del Punt Lila informatiu són les següents:

Publicitat del Protocol.
Sensibilització sobre prevenció de violències sexuals i lgtbifòbiques en espais festius.
Es recomana disposar d’una campanya de sensibilització i prevenció amb material per repartir entre les persones assistents.
Coordinació i comunicació amb els cossos de seguretat per informar de possibles casos detectats.
Derivació de casos detectats als recursos del circuit de violència masclista local.

Disseny de l’estand

L’espai estarà format per una única zona oberta i visible, on s’ofereix el servei d’informació i sensibilització al públic general.

☞ Si és el cas que el personal tècnic del Punt lila està inclòs en el circuit de violència masclista i són professionals capacitades en atenció a persones que han patit violències masclistes, sexuals i lgtbifòbiques, es consideraria un Punt lila d’atenció i es seguirien els passos i circuit pertinents.

Plafó informatiu

En aquelles festes acordades al Protocol en les que no es pugui implementar un Punt lila d’atenció o un Punt lila informatiu hi haurà d’haver un plafó informatiu visible. Aquest és un recurs visual que constarà d’informació sobre el Protocol i els recursos i serveis que se’n deriven, així com del circuit d’actuació a seguir en cas de patir o veure algun tipus d’agressió sexual. Es tracta d’un dispositiu pensat per oferir la informació necessària a la ciutadania en general i en especial a aquelles persones que puguin patir violències sexuals en cas que no hi hagi cap altre dispositiu disponible, ja sigui per manca de recursos humans o econòmics o per la grandària o característiques de la festa.

Serà el Grup de Seguiment i/o la Referent del Protocol qui defineixi com serà aquest dispositiu, tot i que es recomana que sigui clar i visual, o que s’utilitzin eines com el codi QR per tal de facilitar-hi l’accés.

El Punt Lila informatiu té la funció de difondre material de sensibilització i informar sobre els recursos del territori.

El plafó informatiu està pensat per oferir la informació necessària en cas que no hi hagi cap altre dispositiu disponible.

Circuits d’actuació i serveis d’atenció

RESUM DEL CIRCUIT PREVIST AL PROTOCOL ALS ÀMBITS DE LA PREVENCIÓ, DETECCIÓ, ACTUACIÓ I RECUPERACIÓ

ACCIONS I RECURSOS

PREVENCIÓ

Campanya Comunicativa del Protocol

Punt Lila d’atenció

Punt lila Informatiu

Paquets d’accions formatives

Programació i espais amb perspectiva de gènere

Adhesió entitats de festes

Requisits de contractació

Materials i/o campanya de sensibilització

DETECCIÓ

TIPUS DE VIOLÈNCIES SEXUALS (existeixen més tipologies que també poden ser detectades)

Mirades sexuades no desitjades i continuades

Comentaris masclistes, lesbofòbics, gaifòbics i transfòbics

Invasió continuada de l’espai vital

Tocaments puntuals o continus no desitjats

Acorralaments

impediments per moure’s lliurement

Violació amb intimidació i/o amb violència física

$C:\Users\pzabala\Desktop\Icones\ojo-cansado (1).png$

$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\bocadillo (1).png$

$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\space-invaders.png$

$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\click-de-un-dedo-simbolo-de-mano-negra.png$

$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\grupo.png$

$Y:\Protocols Prevenció\DOCUMENTS COMPARTITS\CONTINGUTS\Icones\peligro.png$

ACTUACIÓ

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

PASSOS A SEGUIR

➊ AVISAR I INFORMAR. Totes les situacions detectades s’han d’avisar i traspassar la informació al punt d’entrada de situacions marcat per la festa (Punt Lila o Punt d’entrada de casos).

➋ INFORMACIÓ RIGOROSA. La informació ha d’arribar de primera mà abans d’iniciar l’actuació. Cal evitar i tallar rumors. Cal garantir la confidencialitat de les persones implicades i explicar l’existència del Protocol i dels recursos disponibles.

➌ NO QÜESTIONAR L’AGRESSIÓ. Es recull la informació i es traspassa sense fer un judici sobre l’agressió.

➍ RESPECTAR LA VOLUNTAT DE LA PERSONA AGREDIDA. Es traslladarà tota la informació necessària a la persona agredida i es respectarà la seva voluntat. Només en casos de risc per la integritat física de la persona agredida es pot actuar sense la seva voluntat i sempre a través dels serveis de seguretat.

➎ TREBALL EN EQUIP. Ha d’haver-hi una resposta coordinada i amb equip de totes les situacions detectades.

➏ ACTITUD DE CURA AMB LA PERSONA AGREDIDA I FERMA AMB L’AGRESSORA. De bon tracte, suport mutu, respectuosa i d’escolta activa cap a la persona que pateix l’agressió. Actitud ferma, de rebuig, però dialogant i assertiva amb la persona que exerceix l’agressió.

Població

Entitats organització

Equip Punt Lila i Arc Iris

$F:\DOCS\Sitges\pob.jpg$

$F:\DOCS\Sitges\ent1.jpg$

$F:\DOCS\Sitges\ent.jpg$

👁

🕬

🎔

🕸

🗘

🖆

RECUPERACIÓ

PRINCIPIS DE RECUPERACIÓ

RECURSOS ESPECÍFICS PROTOCOL

SERVEIS D’ATENCIÓ OFICIALS

Que la persona agredida pugui seguir a la festa, si així ho vol.

Actitud col·lectiva de rebuig a les agressions.

Traslladar tota la informació sobre recursos de recuperació.

Agafar contacte i trucar l’endemà si es creu convenient.

Full informatiu sobre agressions sexuals

Registre de les situacions succeïdes

Equip del Punt Lila

Comunicat Ajuntament

Protocol violència masclista

SIAD Telf: 977 67 49 15 i 977 67 40 80 (ext.312 o 330) o 977 15 71 77 (Consell Comarcal del Baix Penedès)

SAI Telf:977 67 40 80 (ext 312) ó 977 67 49 15

SIE. Telf: 93 707 94 73

Emergències Telf: 061 / 112

Policia Local Telf: 092.

Mossos d’Esquadra Telf: 112

Atenció 24h Violència masclista Telf: 900 900 120

CIRCUITS ESPECÍFICS SEGONS ELS DIFERENTS ACTORS VINCULATS AL PROTOCOL

Circuit de suport en cas d’agressió lgtbifòbica

Les premisses d’aquest apartat són de suport al circuit marc que ja està contemplat. Quan es detectin situacions d’agressions a persones per causa de lgtbifòbia, se seguirà el procediment explicat amb anterioritat i es tindrà en compte també aquest suport explicat a continuació:

Supòsit 1. Insults en contextos de festes.

Donar coneixement de l’agressió al Punt Lila o el punt d’entrada de casos determinat. És a dir, que la persona s’adreci (o si es detecta) i expliqui la situació i, en tot cas, se la protegeixi, d’entrada.
Recollir tota la informació (descripció del succés, testimonis, etc.) i si la persona ho decideix, donar coneixement al SAI corresponent, perquè faci arribar la incidència/denúncia a l’Àrea de la Generalitat de Catalunya per tal de procedir. És molt important que faci una bona descripció, reculli el màxim d’informació i busqui testimonis^[28].
Si no hi ha Punt Lila o la persona Referent del Protocol tampoc hi és, també es poden adreçar als Cossos Policials d’acord amb l’Article 11 de la Llei 11/2014 –Deure d’Intervenció-

Quan es detectin situacions d’agressions per causa lgtbifòbica es seguirà el procediment explicat amb anterioritat i es tindrà en compte també aquest suport.

Els professionals als qui fa referència l’article 10, si tenen coneixement d’una situació de risc o tenen una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’ha d’elaborar un Protocol específic d’actuació. El Protocol deure d’Intervenció també subratlla que cal garantir la confidencialitat de les dades de caràcter personal (…)”.

La Policia aquí té una doble tasca, protegir a la persona assetjada, ajudar a recollir tota la informació, identificar la persona agressora i, posteriorment, comunicar-ho al SAI municipal o comarcal. O bé, amb tota la documentació recollida presentar-se al SAI per fer arribar la incidència/denúncia al SAI Central.

Supòsit 2. Insults, amenaces (delictes d’odi) i agressió física

Ídem supòsit 1.
Trucar al 112: Emergències Mossos d’Esquadra o l’OAC de la Comissaria més propera (al·legant Delictes d’Odi). Servei 24h els 365 dies de l’any^[29].
Paral·lelament caldrà tenir un Informe Mèdic d’Agressions: adreçar-se a un Centre d’Urgències i demanar atenció i l’Informe Mèdic corresponent. També ens podem adreçar, en cas de violència verbal, a urgències psiquiàtriques.
SAI municipal + fer-ho arribar al SAI Central –Generalitat de Catalunya- i que procedeixi.

Pla d’actuació: accions previstes a desenvolupar

Introducció

El Pla d’actuació inclou totes aquelles accions previstes a desenvolupar en el marc del Protocol. Aquest està endreçat en dos blocs: el primer són les accions prioritàries en el marc del Protocol. Dins d’aquest bloc també s’encabeixen els compromisos inicials, que són els definits a l’apartat 5.2 del present document.

Les àrees referents del Protocol a l’Ajuntament, conjuntament amb l’equip de govern, són els encarregats de concretar la planificació i la implementació de les mateixes. Un cop formalitzat el Grup de Seguiment, serà aquest grup el que valorarà i proposarà les accions a seguir implementant, incorporant millores i noves accions que puguin sorgir arran de les necessitats detectades.

Cal ressaltar que totes les accions definides al present document són fruit del procés d’elaboració del Protocol. També és necessari esmentar que han sorgit més propostes d’accions aquí no definides per qüestions de prioritat i possibilitat, però que s’adjunten a l’annex (fitxa 13) com a accions recomanades per tal que el Grup de Seguiment pugui tenir-les en compte en futures revisions i millores del Pla d’actuació.

El Pla d’actuació té dos blocs: les accions prioritàries del Protocol i les accions complementàries.

Les accions definides al present document són fruit del procés d’elaboració del Protocol.

Llegenda

Núm. Número d’identificació de l’Acció.

Eix. Eixos estratègics segons la llei 5/2008. Prevenció (P), Detecció (D), Atenció (A), Recuperació (R).

Acció. Títol de l’acció.

Descripció. Resum de l’acció a desenvolupar.

Àrea. Àrea del municipi responsable a desenvolupar, planificar, pressupostar i implementar l’acció.

Prioritat. Nivell de prioritat acordat: (1) Prioritat Alta (2) Prioritat Mitja (3) Prioritat Baixa.

Núm.	Eix	Acció	Descripció	Àrea	Prioritat
	Tots	Aprovació	Aprovació del Protocol pel Ple municipal	Totes	1
	Tots	Presentació	Presentació pública del Protocol.	Igualtat	1
	P	Campanya comunicativa i de sensibilització	Elaboració i implementació d’una Campanya comunicativa i de sensibilització per donar a conèixer el Protocol i l’actuació davant les violències sexuals, especialment les més normalitzades i tolerades als espais festius del municipi.	Igualtat i Comunicació.	1
	Tots	Grup de Seguiment	Formalització del Grup de Seguiment del Protocol i designar referents municipals.	Igualtat	1
	P/D	Formacions obligatòries	Programació anual, o en la periodicitat pactada al Grup de Seguiment, les accions formatives obligatòries aprovades al Protocol.	Igualtat	1
	Tots	Dispositius de suport	Planificació i implementació dels dispositius de suport del Protocol als actes festius del territori, segons els graus d’implementació definits.	Igualtat i Cultura i Festes	1
	Tots	Adhesió Protocol d’Interior	Adhesió municipal al Protocol de Seguretat del Departament d’Interior de la Generalitat.	Igualtat i Seguretat	1
	P	Documents de suport	Definició i difusió dels documents específics de suport del Protocol: Document intern sobre protocol i programació per l’ajuntament, document-resum per a la població, agències turisme, establiments turístics, document per a les entitats, document per als dispositius de suport i/o activats durant festes.	Igualtat i Comunicació.	1
	P/D	Document adhesió entitats	Formalització i difusió del document d’adhesió al Protocol entre les entitats municipals, i de les condicions que implica.	Igualtat i Participació.	1
	Tots	Requisits Empreses de Seguretat	Formalització com a requisit obligatori que les empreses de seguretat privades contractades des de l’ajuntament, han d’estar adherides al Protocol de Seguretat del Departament d’Interior.	Igualtat, Seguretat i Cultura i Festes	2
	P/R	Manifest	Elaboració d’un manifest de denúncia de les violències sexuals o LGTBIfòbiques als espais festius.	Igualtat i Comunicació	1
	P/R	Acte de rebuig	Coordinació acte públic de rebuig al lloc on s’hagi produït un fet constitutiu de violència sexual. Visibilització física (pancarta, cartell…) i a xarxes socials.	Igualtat	2
	P/D	Agents detectors	Creació de la figura “d’agents detectors” a les festes populars fixades per la Comissió de Seguiment del Protocol (persones referents de cada entitat que han d’haver-hi rebut formació específica sobre el circuit de derivació establert al Protocol i sensibilització en la detecció de les violències sexuals).	Igualtat, Cultura i Festes	2
	P/D	Marxa exploratòria	Encàrrec d’una marxa exploratòria per tal de detectar i analitzar quins elements físics i socials condicionen la percepció de seguretat de les dones al municipi.	Igualtat i Urbanisme	2

Seguiment i avaluació del Protocol

En aquest apartat s’inclou la informació relativa al Grup de Seguiment, grup de treball a través del qual s’anirà avaluant el present Protocol. També es proposen algunes eines per al seguiment i avaluació del Pla d’actuació.

Grup de seguiment

Tot seguit es descriuen les funcions i elements organitzatius del Grup de Seguiment del Protocol.

Objectius

L’objectiu principal d’aquest grup de treball és vetllar per una bona implementació i millora del Protocol. Els objectius específics són els següents:

Promoure una implementació qualitativa del Protocol a cada festa on s’hagi d’aplicar.
Fer el seguiment de la implementació de les accions obligatòries i complementàries del Protocol i Pla d’actuació.
Adaptar el Protocol marc a les especificitats de cada festa.
Coordinar les tasques prèvies, durant i posteriors que s’hagin de fer per implementar el Protocol.
Vetllar per incorporar la perspectiva de gènere i la transversalitat en els diferents àmbits d’actuació del Protocol.
Valorar, avaluar i millorar el Protocol marc.
Vetllar pel Registre de les situacions detectades de violències sexuals durant les festes populars.

Actors, rols i responsabilitats

El Grup de Seguiment estarà liderat per la Tècnica Referent del Protocol. Les funcions i tasques^[30] que aquesta figura haurà de realitzar són les següents:

Coordinar i programar les trobades del Grup de Seguiment.
Traspassar la informació i coordinar-se amb les persones referents de la resta d’àrees.
Vetllar perquè els materials i recursos necessaris que s’han d’implementar a cada festa estiguin disponibles i es posin als llocs adequats (materials de campanya, Punt lila, plafó informatiu, etc.).
Vetllar perquè el Protocol i els passos a seguir s’implementin adequadament durant les festes populars.
Decidir la contractació del personal o de les entitats que implementin els Punts liles d’atenció (amb un equip professional amb la formació especialitzada adequada).
Escoltar i traspassar les valoracions i propostes de millora que aportin les administracions locals i entitats a l’equip de govern de l’Ajuntament.
Responsabilitzar-se dels Documents de Registre d’agressions^[31]. Centralitzar tota la informació rebuda de les Referents locals.

Es recomana que en el Grup de Seguiment hi participin també:

Tècnics/es de Joventut, Igualtat, Cultura i Festes, Salut, Mobilitat, Urbanisme i Participació.
Cossos de Seguretat.
Persones que han participat en el Grup Motor del procés d’elaboració del Protocol.
Altres actors i agents que es consideri convenient.

Previ a la reunió de seguiment, la Referent tècnica del Protocol podrà convocar a les entitats i persones que han format part de la Comissió Participativa i el Grup Focal del procés d’elaboració del Protocol, així com entitats i persones vinculades a l’organització de festes populars per avaluar el nivell d’implementació del protocol i fer propostes de millora. Fins i tot es podrà valorar que les persones integrants a la Comissió Participativa o el Grup Focal formin part del Grup de Seguiment del Protocol.

Cal tenir en compte que l’objectiu d’aquest grup és que sigui operatiu, per la qual cosa la seva configuració ha de complementar-se amb la d’altres grups de treball ja existents al territori per tal de no duplicar processos ni sobrecarregar equips tècnics. Així, el Grup de Seguiment haurà de coordinar-se amb el grup de treball i seguiment del circuit de violències masclistes del territori (Baix Penedès), essent recomanable que com a mínim una persona que integri aquest grup formi part alhora del Grup de Seguiment del Protocol d’abordatge de les violències sexuals als espais públics d’oci.

Convocatòries

El Grup de Seguiment s’haurà de reunir mínim un cop a l’any i podrà convocar-se més vegades si les àrees referents del Protocol i les seves Tècniques referents ho consideren oportú. Es valorarà realitzar una reunió al final de l’any per avaluar el grau de desplegament del Protocol i una a l’inici de l’any per dissenyar noves accions i propostes.

La trobada s’haurà de convocar amb prou temps per fer una valoració sobre les accions del Protocol implementades durant les festes passades i per desenvolupar les accions de millora per les següents. És recomanable que aquesta trobada sigui a principis de cada any.

Si es dóna algun cas d’agressió sexual durant festes on s’implementa el Protocol i es considera que cal fer públic un posicionament de l’Ajuntament en qüestió, les responsables tècniques i polítiques del Protocol valoraran si és necessari fer una convocatòria extraordinària.

Indicadors de seguiment i avaluació

Tot i que l’avaluació del Protocol és un procés constant que tindrà en compte criteris qualitatius com les reunions de coordinació i les posteriors a les festes, gran part d’aquesta avaluació es centrarà en mesurar de manera objectiva les actuacions concretes establertes al Pla d’actuació. Així, per tal de realitzar el seguiment i avaluació del Pla d’actuació és recomanable establir una sèrie d’indicadors o estàndards que permetin mesurar tant l’evolució d’un resultat o procés com la implementació d’accions concretes.

En aquest sentit, és convenient que una de les primeres tasques del Grup de Seguiment sigui determinar uns indicadors de seguiment de les accions a implementar, per tal de facilitar la tasca interna d’avaluació i que aquesta sigui rigorosa.

A l’Annex I del Protocol (Fitxa 12) es pot consultar una taula d’exemple per realitzar el seguiment del Pla d’actuació.

L’objectiu principal d’aquest grup de treball és el de vetllar per una bona implementació i millora del Protocol.

El Grup de Seguiment estarà liderat per la Referent Tècnica del Protocol.

Hi haurà comunicació i coordinació permanent entre la Tècnica Referent del Protocol i les Referents de la resta d’àrees.

S’haurà de reunir mínim un cop a l’any i podrà convocar-se més vegades si la Tècnica Referent del Protocol i l’equip de govern ho consideren oportú.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Bibliografia

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA. (2017). La prevenció de la violència masclista a l’oci nocturn. Recull de Campanyes. Barcelona: GENERALITAT DE CATALUNYA. Consultat el 2018 a http://hemerotecadrogues.cat/docs/prevencio_de_violencies_masclistes_en_oci_nocturn.pdf

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2017). Protocol d’actuació estand Barcelona antimasclista La Lali Jove. Barcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2018). Protocol “No callem” contra les agressions i els assetjaments sexuals en espais d’oci nocturn privat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Consultat el 2019 a http://ajuntament.barcelona.cat/bcnantimasclista/sites/default/files/protocol_oci_nocturn_cat.pdfAYUNTAMIENTO DE VITORIA-GASTEIZ. (2016). Protocolo local de actuación ante las agresiones machistas que se manifiestan en espacios de ocio y festivos. Vitoria-Gasteiz.BARJOLA, N. (2018). Microfísica sexista del poder. El caso Alcàsser y la construcción del terror sexual. Barcelona: Virus.

AJUNTAMENT DE CUNIT.(2021). Pla intern d’igualtat de tracte i oportunitats de l’ajuntament de Cunit 2021-2025. Cunit.

AJUNTAMENT DE CUNIT (2012) Pla local de polítiques per a la igualtat entre dones i homes a Cunit 212-2015. Cunit

BRUGUER, J. (2017). Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal.

BUTLER, J. (2007). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.

CAL TEMERARI. (2016). Protocol contra les agressions masclistes Quinto de Nadal i Cap d’any. Sant Cugat del Vallès.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. (2012). Guia per a l’elaboració d’un pla local de prevenció de drogodependències. Barcelona: SPOTT, Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona. Consultat el 2018 a https://www1.diba.cat/uliep/pdf/52508.pdf

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. (2018). Guia per a l’elaboració de protocols davants les violències sexuals ens espais públics d’oci. Barcelona: Diputació de Barcelona. Consultat el 2019 a https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/60917.pdf

DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT. (2013). Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista. Barcelona: Departament de benestar Social i família, Generalitat de Catalunya. Consultat el 2018 a www.jove.cat/protocolviolenciajove

FEDERICI, S. (2004). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid: Traficantes de sueños.

FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT;. (2014). Observatorio cualitativo sobre la relación entre el consumo de drogas y los abusos sexuales en espacios de ocio nocturno. Consultat el 2018 a http://www.drogasgenero.info/noctambulas/informes/

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya. Consultat el 2018 a https://www.parlament.cat/document/nom/TL75.pdf

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2016). LLEI 11/2014, per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifobia i la transfòbia. Barcelona: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2019). Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci. Barcelona: Departament d’Interior. Consultat el 2019 a https://govern.cat/govern/docs/2019/01/30/13/29/537d407d-0d85-4529-a2dd-553f08b02a7f.pdf

GIDDENS, A. (1991). Sociologia. Madrid: Alianza Editorial.

JAYME, M., & SAU, V. (1996). Psicología diferencial del sexo y el género. Barcelona: Icaria.

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD. (2015). Macroencuesta de violencia contra la mujer 2015. Madrid: Publicaciones oficiales. Recollit de http://www.violenciagenero.msssi.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/colecciones/pdf/Libro_22_Macroencuesta2015.pdf

OBSERVATORIO NOCTAMBUL@S. (2018). 5o Informe anual 2017-2018. Barcelona: Fundació Salut i Comunitat.

PARÉS, M., & MARCH, H. (2012). Guia per avaluar processos participatius. Barcelona: Departament de Governació i Relacions Institucionals. Consultat el 2018 a http://governobert.gencat.cat/web/.content/30_ParticipacioCiutadana/04_Difusio_i_recerca/guies_breus_de_participacio_ciutadana/Guia_per_avaluar_processos_participatius/3-guia_avaluar.pdf

PÉREZ OROZCO, A. (2014). Subversión feminista de la economia. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de sueños.

POBLE SEC FEMINISTA. (2015). Protocol d’actuació contra les agressions sexistes Festes Mjors del Poble Sec. Barcelona.

PUNT 6, Col·lectiu. (2017). Entorns habitables. Barcelona: Col·lectiu Punt 6. Consultat el 2018 a https://issuu.com/punt6/docs/entorns_habitables_cat_final

TOLEDO, P., & PINEDA, M. (2016). L’abordatges de les violències sexuals a Catalunya. Part 1. Marc conceptual sobre les violències sexuals. Grup de Recrca Antígona i Creación Positiva.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Annex

Materials de suport al Protocol

Fitxa 1. Manifest del Protocol

Es presenta un model de manifest, a adaptar al territori i que s’haurà de llegir o difondre en el marc de les festes populars on el Grup de Seguiment hagi acordat fer-ho (segons el quadre de nivell d’implementació del Protocol). Les entitats adherides al Protocol hauran de signar el manifest.

“Per unes festes lliures de violències sexuals i lgtbifòbiques”

La violència masclista contra les dones i les violències contra les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals, són una greu vulneració dels drets humans de les persones. Aquestes violències es basen en desigualats de gènere, en relacions de poder masclistes i cal afrontar-les amb total contundència. Malauradament, els espais d’oci nocturn i festius són contextos on les violències sexuals cap a les dones i cap a persones LGTBI es manifesten amb més impunitat i normalització.

No volem que els espais d’oci de Cunit gaudeixin d’aquesta impunitat. Volem afrontar la problemàtica de cara, fent visible els comportaments masclistes i lgtbifòbics més normalitzats i quotidians per donar-hi resposta.

No podem permetre que el cos de la dona s’utilitzi com a objecte sexual, no podem permetre que se les culpi de les agressions que pateixen, no podem permetre que es justifiquin agressions a través de les drogues, no podem permetre els comentaris sexuals no desitjats, no podem permetre els tocaments no desitjats, no podem permetre les mirades desagradables i constants, no podem permetre els assetjaments i abusos sexuals, no podem permetre les violacions amb i sense força violència física. No podem permetre que les dones i persones LGTBI vagin amb por pel carrer de nit. En definitiva, no podem tolerar que hi hagi persones que visquin la festa amb por i falta de llibertat.

Per aquest motiu i perquè ens estimem les festes populars i els espais d’oci. Perquè volem gaudir de la festa amb llibertat, perquè volem una societat lliure de masclisme, sexisme i lgtbifòbia, hem de generar espais de cura, espais on les agressions sexistes i sexuals no es tolerin i on totes les persones que construïm la festa, estiguem al cas, actuem i ens posicionem perquè això no succeeixi.

Per unes festes lliures de violències sexuals i lgtbifòbiques a Cunit.

Fitxa 2. Llistat de festes populars i esdeveniments de Cunit

Aquí es mostra el llistat d’esdeveniments i festes populars del territori en les quals es preveu la implementació dels recursos i dispositius del present Protocol.

Carnaval
Feria de Abril
Festes majors
Esdeveniments esportius multitudinaris
Concerts multitudinaris
Festes estiu/barris
Altres

Fitxa 3. Llistat d’integrants Comissió de Seguiment

Referent del Protocol: Amaya Alba Garcia, Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Cunit
Altres membres integrants de la Comissió de Seguiment:
Salvador Romagosa / Sílvia Díaz (Tècnic de Cultura i Festes, auxiliar administrativa Cultura i Festes)
Verónica Da Silva, tècnica de Joventut
Miquel Àngel Belda, tècnic d’Esports
Sergi Esteban, Policia Local de Cunit
Vicente Luna, Cap Protecció Civil Cunit
CAP
Mossos
Susanna González, tècnica Comunicació

Fitxa 4: Recull de recursos per programació

Existeix a les xarxes molta informació al respecte sobre propostes de Protocols, programacions amb perspectiva de gènere o feminista i llistes musicals, etc. A continuació, s’exposa una llistat de recursos proposats:

Guia per unes festes lliures de masclisme a l’espai públic de Gràcia:

https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2018/07/31111941/GUIA-RECOMANACIONS.pdf

Decàleg per programar amb perspectiva de gènere del col·lectiu Adventícies de Sant Cugat del Vallès:

https://sites.google.com/view/adventicies/dec%C3%A0leg?authuser=0

Recopilació de protocols davant agressions masclistes a espais d’oci del col·lectiu Mujeres y Música:

http://mujeresymusica.com/protocolos-contra-agresiones-machistas-espacios-ocio-musica/

Playlists

Llistat de cançons i llista de reproducció feminista del col·lectiu Mujeres y Música:

https://drive.google.com/drive/folders/0B47IIJk6TXeccEI2SlNmdUhiekE

Llista de reproducció de cançons per promoure un oci lliure de violències masclistes, una cultura musical lliure de sexisme i discriminació i per al reconeixement i la promoció de les dones a la indústria musical. Elaborat per l’Institut Català de les Dones i a disposició de la ciutadania, entitats i institucions. Campanya #BallemLliuresISensePor

https://open.spotify.com/playlist/5z6tJso3IVlAgyz1usEGwD?utm_source=embed_v2&go=1&play=1&nd=1

Llista de reproducció de cançons no sexistes adreçat a gent jove, elaborat per l’Instituto vasco de la mujer. Beldur Barik (Sense Por)

https://open.spotify.com/playlist/5nOPQl8ZNgz49sk4OynV6a

Llista de reproducció feminista del col·lectiu De Herstóricas. Noche de Brujas: https://open.spotify.com/user/herst%C3%B3ricas/playlist/4bsp98k38swHrt1GtIWkjI
Llista de reproducció feminista De La Poderío. Revista de feminisme andalusa: https://open.spotify.com/user/rockzio/playlist/2EO6F8fCG8rx42IYVXFnbR
Llista de reproducció feminista De Femiagenda:

https://open.spotify.com/user/femiagenda/playlist/3t4tZouDlYT8jMQz4JA5tX

Llista de reproducció feminista de Magda La La:

https://www.youtube.com/playlist?list=PLj4Du9FZuKHLyT_ozCb0scEduBW64eWHV

Llista de reproducció feminista dones d’Amèrica Llatina i el Carib:

https://soundcloud.com/suena-a-revolucion/muxeres_revolusonando

Fitxa 5: Model de classificació d’agressions

Proposta de recull d’agressions extreta del “Protocol contra les agressions masclistes del Quinto de nadal i cap d’any 2016” de Sant Cugat del Vallès.

GRADACIÓ D’AGRESSIONS
Nivell 1	ridiculitzar, infantilitzar, invisibilitzar, humor sexista, menysprear, culpabilitzar, anomenar amb adjectius degradants, desautoritzar, desacreditar, inferioritzar, ignorar/no escoltar, fer sentir incompetent, objectivitzar/cossificar, manifestar gelosia i sospita, acusar falsament d’infidelitat, jutjar per vida sexoafectiva, fer el bavós, atribuir tasques i espais desiguals en funció del gènere, frivolitzar continguts de la lluita feminista,…
Nivell 2	2.1	amenaçar, humiliar, degradar, fer xantatge, controlar, fer comentaris vexatoris sobre aparença física, exigir obediència, amagar objectes personals, aïllar, intimidar, provocar gelosia conscientment i malintencionada, explicar intimitats sexuals, generar ambient hostil cap persona agredida, imposar presència a la força en actes socials de l’agredida, obligar-la a fer coses sense consentiment, qüestionar el seu consum, posar impediments per a que la dona no es mogui lliurement, jutjar per la manera de ballar o vestir, justificar actituds en base a la manera de ballar/vestir, justificar comportaments sexistes per l’alcohol, forçar a tenir pràctiques sexuals no segures, envair espais, assetjar…
	2.2	escridassar, escopir, colpejar, mossegar, agafar pel coll, retenir o tancar, cremar, tallar, violar (amb o sense penetració), exhibicionisme sexual, immobilitzar, forçar pràctiques sexuals no desitjades, fer fotos o vídeos sense consentiment, fer mal a les persones/animals properes a l’agredida, tocaments sexuals o no sexuals no desitjats, arraconar, insultar, envair espais, empentar, trencar objectes per intimidar, assetjar…
Agreujant	aprofitar-se d’una situació de vulnerabilitat (que l’agredida tingui problemes físics, anar beguda…), autojustificació i buscar justificació de l’entorn/camaraderia, saltar-se la confidencialitat, aprofitar per actuar quan no se senti vigilat, repetició de l’agressió, conèixer el protocol i tenir aquestes actituds…

Nivell 1: són totes aquelles agressions que acostumen a passar desapercebudes pel fet d’estar normalitzades, donar-se de manera subtil, no ser reconegudes com a violències, i molt sovint invisibles a una detecció externa.

Nivell 2: són totes aquelles agressions que comporten l’exercici de poder i violència sobre l’agredida, les quals es consideraran com a greus o molt greus en funció de la situació i depenent dels agreujants. Les hem subdividit en dos apartats:

Nivell 2.1: de detecció difícil.

Nivell 2.2: de detecció fàcil. Al posar en risc la integritat física (a més de la psicològica) de l’agredida, es requerirà l’actuació d’ofici, i en molts casos l’expulsió directa de l’agressor de l’espai.

Agreujants: circumstàncies que faran més greus les agressions i que en poden modificar la resposta.

Fitxa 6: Tipus de violències sexuals penalitzats

Quadre resum dels tipus de violències sexuals actualment penalitzats.

TIPUS DE VIOLÈNCIES SEXUALS PENALITZATS

CODI PENAL

Delictes

ABÚS SEXUAL

Art 181 CP

AGRESSIÓ SEXUAL

Arts. 178-179 CP

ASSETJAMENT SEXUAL

Art. 184 CP

EXHIBICIONISME

Art. 185 CP

ASSETJAMENT ILEGÍTIM O STALKING Art. 172 ter. CP

DIFUSIÓ VÍDEOS SEXUALS

Art. 197.7 CP

Atemptat contra la

llibertat o indemnitat sexual sense consentiment i sense violència ni intimidació.

Tipus agreujat: Accés carnal via vaginal, anal o bucal o introducció d’objectes primeres dues vies.

Atemptat contra la llibertat o indemnitat sexual sense consentiment, amb violència i/o intimidació.

Tipus agreujat (Violació): Accés carnal via vaginal, anal o bucal, o introducció d’objectes primeres dues vies.

Demandes de favors sexuals en el marc d’una relació laboral, docent, o de prestació de serveis, habitual.

Actes d’exhibició obscena davant menors o persones discapacitades necessitades d’atenció especial.

Inclou masturbació.

Assetjament de manera insistent i reiterada que afecta de manera greu al desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima.

Difusió d’imatges privades sense consentiment, encara que hi hagués consentiment durant la gravació.

PROTOCOL D’INTERIOR

DE SEGURETAT CONTRA LES VIOLÈNCIES SEXUALS EN ENTORNS D’OCI

Infraccions administratives

EXHIBICIONISME OBSCÈ o MASTURBACIÓ EN ESPAIS PÚBLICS

INJURIA SEXUAL

SEGUIMENT OBSCÈ

OBTENIR IMATGES DE PARTS ÍNTIMES

ACORRALAMENT

VEXACIÓ SEXUAL

Davant de persones adultes. A diferència del CP que només contempla davant menors o discapacitats. Ha d’incloure un component d’obscenitat, per diferenciar de nudisme.

Manifestacions verbals degradants o humiliants que ofenen dignitat de les dones. Situació intimidatòria, hostil o ofensiva.

Seguiment a una persona o grup, realitzant conductes sexuals o obscenes. Es diferencia del delicte de Stalking del CP, en la “manera puntual” i no reiterada.

Upskirting. Captació d’imatges o vídeos sense consentiment. En cas que no hi hagi difusió del tipus de l’art. 197 CP.

Bloquejar el pas d’una persona o intentar limitar el seu moviment, amb finalitat sexual.

Sempre que no sigui delicte del CP.

Altres conductes que impliquin situació humiliant o vergonyosa amb conducta de tipus sexual.

AVANTPROJECTE LLEI GARANTIA INTEGRAL DE LA LLIBERTAT SEXUAL

Modificacions

ASSETJAMENT ILEGÍTIM O STALKING

DELICTE ASSETJAMENT AL CARRER

DISTINCIÓ ABÚS I AGRESSIÓ SEXUAL

CONSENTIMENT

JUTJATS VIOLÈNCIA

SOBRE LA DONA

Modificació de l’Art. 172 ter CP. S’elimina el requisit “d’afectar de manera greu” al desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima.

Modificació de l’Art. 173.4 CP. S’afegeix al delicte “Comportaments o expressions o proposicions sexuals o sexistes, que generen situació objectivament humiliant, hostil o intimidatòria”

Modificació Arts. 178-181 CP. Desapareix la diferència entre els delictes d’abús i d’agressió sexual. Tot atemptat contra la llibertat sexual sense consentiment és agressió sexual, amb independència de violència o intimidació.

S’incorpora la definició al Codi Penal (Art.178 CP). Es descriu com lliure, manifestat per actes exteriors, concloents i inequívocs.

Atribució de competència en la instrucció de causes de violència sexual.

Fitxa 7: Full informatiu per les persones agredides

CONSELLS PRÀCTICS EN CASOS D’HAVER PATIT VIOLÈNCIA SEXUAL

Els delictes relacionats amb la llibertat sexual reflecteixen les xifres més altes de delicte ocult, en proporció a les denúncies sobre la freqüència que es produeixen. Són molts els factors que fan que les dones no denunciïn: por, vergonya i estigma al voltant d’aquests delictes, manca de confiança en l’administració de justícia, absència de suport en l’entorn, manca d’informació o de recursos econòmics, etcètera.

Les dades mostren una realitat allunyada de la idea estereotipada sobre com es produeixen les violacions. La majoria de violències sexuals són perpetrades per homes que coneixien la víctima amb anterioritat (81%) i, en la majoria dels casos, es produeixen en espais particulars: casa de la víctima o de l’agressor. En tot cas, hi ha unes pautes recomanables per donar suport a la recuperació vital i personal de la dona agredida, així com la preservació de proves en cas de voler denunciar.

Lluny d’una reacció automàtica, denunciar planteja seriosos dubtes a totes les dones: recursos de tota mena, exposició a la violència institucional, afrontar els fets segons els temps judicials i no els propis, etc. Per això s’ha de tenir tota la informació sobre les conseqüències de denunciar; però també les de no fer-ho.

El primer de tot és trobar suport proper d’alguna persona per explicar què ens ha passat i estar acompanyada en les hores -i dies- posteriors, ja que és un procés emocionalment difícil i complex.

En cas de decidir denunciar, és important no rentar-se (ni tan sols les mans), també s’ha de guardar la roba i no rentar-la (pot preservar material genètic, així com trencaments o marques). És important fer fotografies de qualsevol tipus de marca física, i repetir-ho en els dies següents.

És important trobar el centre/hospital de referència on ens donaran suport psicològic i un forense farà l’obtenció de mostres corporals i altres proves. Has de saber que tens dret a que t’atengui una professional del teu mateix sexe. Aquest és un procés desagradable, per això és important tenir a prop persones que et puguin tenir cura i estar per tu.

Intenta explicar els fets i la teva situació personal amb el màxim de detalls possibles: el dia, lloc, hora, si hi va haver algun consum de tòxics, la identitat o descripció de l’agressor, si hi ha risc d’embaràs o risc de contagi, si corres risc, si es pot tornar a repetir, si necessites suport psicològic, etcètera. Juntament amb el resultat de l’exploració mèdica i les informacions que proporcionis, es farà un primer informe en el qual constaran totes les dades.

Després d’aquesta primera fase d’urgència, pots posar-te en contacte amb els diferents serveis públics de suport emocional, psicològic, totalment confidencials, a la teva disposició. La teva recuperació personal és el més important, has de saber que no estàs sola i que, a més del suport professional que et poden oferir aquestes entitats, hi ha col·lectius de dones i espais de suport a tot el territori que poden ajudar-te.

Si decideixes denunciar al teu agressor, assegura’t que el teu advocat/da té una formació especialitzada en gènere, experiència en aquest àmbit i una especial sensibilitat en aquesta àrea. Aquests processos judicials són especialment personals, així que has de poder tenir la màxima confiança en el/la professional que t’assisteixi, respectant les teves decisions i prioritats. Intenta recopilar totes les proves que se’t puguin ocórrer: dades de l’agressor que puguin ajudar a la seva localització, testimonis dels fets o persones a qui hagis explicat què ha passat, rastreig de trucades, missatges, fotografies, imatges de seguretat… Moltes proves estan limitades a un temps per aconseguir-les, així que com més aviat, millor.

Un cop iniciat el procediment judicial, com a víctima tens una sèrie de drets bàsics. El tracte per part de l’Administració de Justícia no ha de ser traumatitzant, ha de respectar la teva dignitat, privacitat i autonomia.

En cas que siguis coneixedor/a d’un cas de violència sexual ocorregut a una tercera persona, contacta amb un servei públic perquè et pugui oferir pautes per intervenir de forma no revictimitzadora.

Fitxa 8: Publicacions comunicats públics ajuntaments

Propostes extretes del “Protocol local d’actuació davant les agressions masclistes que se manifesten en espais d’oci i festius” de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz.

COMUNICAT PÚBLIC DAVANT UN CAS DUBTÓS

Davant l’última notícia de la que hem tingut coneixement en el nostre municipi/territori, donat que des de l’Ajuntament de X seguim recollint informació sobre el que ha passat i en la mesura que actuem des del convenciment que, en aquests moments, la prudència és fonamental per protegir la identitat de les persones implicades i els seus familiars, volem comunicar el següent:

1. Que l’Ajuntament de X, dotat del Protocol d’actuació davant les violències sexuals en espais festius, manté i mantindrà sempre una actitud de contundent rebuig davant de qualsevol agressió masclista i actuarà sempre guiat pel principi d’atenció i protecció prioritària a la víctima. És a dir, que es donarà preferència a una atenció que prioritzi l’estat emocional i físic de les víctimes, la valoració del risc que enfronten, el respecte als seus temps, a la garantia i respecte a la decisió informada que prengui i a assegurar el seu acompanyament.

2. Que, des del moment que s’ha tingut coneixement de la notícia, els Departaments del Consell/Ajuntament implicats en l’atenció a les víctimes i en la resposta institucional davant les agressions masclistes, estan treballant coordinadament amb altres institucions supramunicipals i agents socials, tractant de contrastar la informació, amb l’objecte de tenir la visió més completa i precisa possible del cas.

3. Així mateix, que els Departaments de Polítiques Socials i Salut Pública, en col·laboració amb el Departament de Seguretat Ciutadana hi està donant una resposta urgent per acompanyar la víctima, garantint tota la informació i utilitzant per a això els recursos psicològics, jurídics, sanitaris o d’acollida i de protecció que pogués requerir.

4. Quan tinguem tota la informació contrastada, s’elaborarà i s’acordarà un comunicat, que serà difós a través dels mitjans locals i romandrà en la web i xarxes socials dl Consell/Ajuntament.

COMUNICAT PÚBLIC DAVANT UN CAS CLAR

Davant la recent agressió masclista succeïda en el nostre territori/municipi, des del Consell/Ajuntament de X volem manifestar la nostra més enèrgica condemna i rebuig de l’agressió, així com el nostre suport i proximitat cap a la víctima i el seu entorn posant a la seva disposició els recursos psicològics, jurídics, sanitaris, de protecció i d’acollida que requereixi i garantint que compta amb tota la informació que afecta als seus interessos.

En aquest sentit, l’Ajuntament de X, des del moment que ha tingut notícia sobre el cas i després de contrastar la informació que ens permetés tenir la visió més completa i precisa possible sobre aquest, s’ha activat el “Protocol d’actuació davant violències sexuals en espais festius” del municipi convocant una reunió d’urgència per recollir tota la informació i coordinar la resposta institucional i l’atenció a la víctima i el seu entorn.

Volem insistir que la violència masclista és una greu vulneració dels Drets Humans i un problema social de primer ordre que atempta contra la dignitat i la integritat física i moral de les dones i les persones LGTBI que la pateixen i s’enfronten. Aquesta violència no és una acció o accions aïllades, és un entramat de conductes explícites, missatges normalitzats i simbòlics que estructuren la nostra societat amb l’objectiu últim de mantenir la subordinació de les dones als homes i de no permetre l’existència de cap cos, model i/o comportaments que transgredeixin els límits marcats pel sistema heteropatriarcal vigent.

A les festes i en el temps d’oci, la diversió, l’alcohol i la sensació d’impunitat que genera la multitud i el “tot s’hi val”, són a la base dels motius perquè aquesta violència masclista es manifesti de forma permanent a través de tocaments o petons no consentits, comentaris o mirades degradants sobre el cos de les dones, la pressió per mantenir relacions sexuals, comentaris i gestos lgtbifòbics, etc. Per aquest motiu, treballar des de la prevenció i la coresponsabilitat social de tota la comunitat de X en el rebuig i resposta immediata a les agressions masclistes és urgent i imprescindible.

En aquest sentit, l’Ajuntament de X, com a institució pública responsable de garantir l’exercici efectiu dels drets humans de les dones i persones LGTBI, seguirà impulsant les mesures dirigides al fet que les entitats del territori i la ciutadania en general respongui de manera immediata i contundent a qualsevol agressió masclista, s’atengui de manera prioritària a la víctima, es desenvolupin actuacions preventives per dotar les dones i persones LGTBI d’instruments que els permetin fer front a la violència i al no permetre la impunitat social dels agressors. A més, el Consell/Ajuntament es compromet a seguir donant suport i treballant en l’exercici de les seves competències, per garantir vides lliures de violència masclista.

Per tot això, aquest Ajuntament fa una crida a tota la ciutadania a participar demà a les x hores, a la Plaça X, a una concentració amb el lema X. Així mateix, als espais de festa de la ciutat, es realitzarà una parada de la música durant 15 minuts a les 00.00h i es farà una lectura del comunicat oficial i una parada de 5 minuts en tots els actes festius organitzats per l’Ajuntament, alhora que des d’aquí animem a la participació en aquestes iniciatives o a totes les altres vulguin fer-se, per sumar-se als diversos gestos col·lectius que mostrin el rebuig contundent a qualsevol tipus d’agressió masclista.

Fitxa 9: Annex als contractes de grups de música i Dj’s

ANNEX

………………………………………………., amb DNI …………………………. , amb domicili ………………………………., de…………………………….. es compromet a informar al grup de música contractat que, durant l’actuació, cal que eviti missatges i cançons que promoguin, de manera explícita, el consum de drogues i/o que facin apologia de l’ús i abús de l’alcohol, i també que puguin incitar agressions i delictes racistes, homòfobs o sexistes”.

A ………………………………………….., ……… de/d’……………………………. de 20 .

Fitxa 10: Serveis d’atenció i recuperació al territori

SIAD. Servei d’informació i atenció a les dones

El servei ofereix informació, orientació i assessorament en qualsevol àmbit relacionat amb la vida de les dones: personal, social, familiar, laboral, etc., posant èmfasi en la detecció de qualsevol tipus de violència i derivant si és necessari als serveis especialitzats. El SIAD ofereix un conjunt de recursos perquè les dones puguin gaudir dels seus drets en llibertat i sense discriminacions, posant una especial atenció en els casos de violència masclista.

C/ dels Horts, 7

Telèfon: 977 674 915 / 977 157 177

tecnicaigualtat@baixpenedes.cat

igualtat.genere@cunit.cat

SIE. Servei d’Intervenció Especialitzada. Servei Supramunicipal ubicat a Vilanova i la Geltrú.

El SIE és un servei gratuït que ofereix atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones que han patit o pateixen situació de violència, i també a llurs fills i filles. També incideixen en la prevenció, la sensibilització i la implicació comunitària. Compten amb un equip professional multidisciplinar integrat per persones titulades en psicologia, treball social, educació social, dret i inserció laboral

Carrer de Josep Llanza, 1-7 2a. planta

08800 Vilanova i la Geltrú

Telèfon: 93 707 94 73

Contacte siegarrafpenedes@abd-ong.org

SAI. Servei Atenció Integral

El Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Afectives, Sexuals i de Gènere (SAI) és un servei públic i gratuït que presta atenció integral i assessorament a les persones LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) de Cunit, així com a les famílies, entorn i professionals.

S’adreça a qualsevol persona que hagi patit o estigui en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. També és un servei de sensibilització i informació sobre les diversitats afectives, sexuals i de gènere i de prevenció de la LGTBIfòbia.

sai@cunit.cat

Telèfon: 977 67 40 80 (ext 312)

977 67 49 15 (Casal Municipal de la Gent Gran i Regidoria Igualtat i Dona)

Fitxa 11: Document de registre de casos i document de cessió de dades personals

REGISTRE DE CASOS
Important: Aquest registre s’omple després d’haver acabat la intervenció. No és un full perquè ompli la persona que ha patit l’agressió. És un document intern i confidencial. Recordeu: S’ha de respectar en tot moment la voluntat de la persona agredida i els fets que vulgui explicar. No s’ha de pressionar perquè aporti tota la informació que aquí es demana.
Persona responsable del Registre
Data
Municipi
Festa popular
Espai de la festa
Hora
INFORMACIÓ SOBRE LA PERSONA QUE HA PATIT L’AGRESSIÓ Important: només omplir les dades que la persona agredida vulgui.
Nom
Edat
Sexe
Telèfon o informació de contacte
INFORMACIÓ SOBRE LA PERSONA QUE L’HA AGREDIT
Nom
Edat
Sexe
Informació addicional
DESCRIPCIÓ DELS FETS I OBSERVACIONS (Com s’ha detectat la situació, qui l’ha detectada, quin tipus d’agressió ha succeït i quins actors implicats hi havia, quina relació hi ha entre les persones implicades, quina atenció s’ha fet a la persona agredida, a quins acords s’han arribat amb la persona agredida, quina intervenció s’ha fet amb la persona agressora, quina resposta ha hagut per part de la/es persona/es agressora/es, com ho ha rebut la persona agredida, etc.)

MANIFESTACIÓ DE VOLUNTAT DE SER ATES/A PER L’EQUIP DE PUNT LILA D’ATENCIÓ

DECLARACIÓ DE CESSIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

En/na ___________________________________________________________ (MAJOR D’EDAT) amb DNI ________________________ i domicili a ________________________________ carrer de __________________________________________, núm. ____ pis ___ amb correu electrònic _________________________ i telèfon _______________________.

MANIFESTO:

Que vull ser atesa per l’Equip del Punt Lila de l’Ajuntament de Cunit, que està gestionat per ___________________________ (nom entitat especialitzada) i en aquest sentit,

Declaro conèixer que estic cedint les meves dades segons la informació següent:

INFORMACIÓ bàsica sobre protecció de dades

Responsable del tractament: Ajuntament de Cunit

Finalitat: Rebre atenció en relació a qualsevol tipus d’agressió sexual o sexista.
Legitimació: Exercici de poders públics (Article 6.1.e del RGPD 2016/679).
Destinataris: Les dades no es cediran a tercers, si no és per al compliment d’una obligació legal o per la derivació a altres administracions competents en la matèria.
Exercici de drets dels interessats D’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació del tractament, i d’oposició al tractament, dirigint-se a __________ o bé mitjançant el correu electrònic ______________
Per saber més sobre la nostra política de protecció de dades adreceu-vos a ______________________

A _________________________________, ______ de/d’ _________ de 20 .

Signatura.

Fitxa 12: Taula avaluació Pla d’actuació

A continuació es mostra una taula que pot servir de guia per realitzar el seguiment i avaluació del Pla d’actuació i que consta d’un exemple per facilitar-ne la comprensió. Pot elaborar-se una taula diferent per a cadascun dels àmbits inclosos al Pla d’actuació i afegir-hi les accions i indicadors pertinents.

ACCIONS DE L’ÀMBIT (especificar àmbit)

CALENDARI

(mesos / anys)

NÚMERO

EIX

ACCIÓ I DESCRIPCIÓ

RESPONSABLES

(referent / suport)

INDICADORS

GRAU ASSOLIMENT

(Total, parcial, No assolit)

GRAU DE SATISFACCIÓ

☹😐🙂

PDA

ACCIÓ: Adhesió Protocol – entitats

Difondre i promoure l’adhesió de les entitats al Protocol.

QUAN: anual (elaboració convenis entitats)

Dpt referent de les entitats / Igualtat

Nombre d’entitats adherides al Protocol

(Establir un mínim d’entitats per tenir valor referencial de l’indicador)

Fitxa 13: Accions recomanades

Aquest és el llistat d’accions recomanades perquè el Grup de Seguiment les consideri en futures revisions i millores del Pla d’Actuació:

Núm	Àrea	Acció	Descripció
	Salut	Projecte prevenció	Participació en el projecte “Jóvenes Agentes de Prevención de Violencias”.
	Salut	Protocol intern	Redistribució del protocol intern sobre la intervenció en casos de violència masclista al personal de l’EAP.
	Salut	Guia recursos intervenció	Creació d’una guia ràpida amb recull de recursos a Cunit per a entregar a l’usuari/a (en casos detectats però que no vulguin denunciar).
	Salut	Grup d’Ajuda Mútua	Creació d’un Grup d’Ajuda Mútua (GAM) o grup psicoeducatiu per a persones que hagin patit violències sexuals (casos detectats al CAP o derivats per altres agents).
	Salut	Formació	Participació en activitats o tallers de prevenció dirigits als col·lectius en risc i en col·laboració amb els altres agents del municipi. Per exemple, fer xerrades, tallers psicoeducatius a l’institut, a l’espai jove etc.
	Seguretat	Coordinació entitats	Promoure la coordinació i derivació entre cossos de seguretat i entitats relacionades amb la temàtica
	Seguretat	Coordinació punts liles	Promoure la coordinació cossos de seguretat i els dispositius de suport a espais festius (punts liles).
	Seguretat	Formació	Participació en activitats o tallers de prevenció dirigits als CEIP i IES en col·laboració amb alguna associació relacionada amb la temàtica.
	Igualtat	Recuperació	Inversió en formació i reinserció laboral de les víctimes de violències masclistes.

Heteropatriarcat: Model de societat hegemònic de construcció social, històrica, econòmica, colonial, cultural i psicològica que es basa en una relació de poder dels homes sobre les dones, de les categories de les masculinitats per sobre de les de la feminitat i de la construcció d’aquestes en un marc de relacions heterosexuals com a norma social, de sexualitat i familiar. ↑
Els informes de l’Observatori Noctàmbul@s recullen els resultats de recerca del projecte en aquest àmbit i desenvolupen les conclusions aquí presentades a l’apartat “Ideari”. Podeu consultar el 5è informe a: https://www.drogasgenero.info/wp-content/uploads/5InformeNoctambulas_2017-18.pdf ↑
Nerea Barjola proposa el concepte “terror sexual” per definir la construcció del sistema de control patriarcal sobre el cos de les dones, disciplinant i coartant-ne la llibertat a través de la instauració de la por a ser violada i la culpabilització de les dones respecte a les emocions, actituds, plaers i activitats (BARJOLA, 2018). ↑
(MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD, 2015, p. 301) ↑
Consultar Col·lectiu Punt 6: http://www.punt6.org/2017/11/20/aclaraciones-metodologicas-marchas-exploratorias-y-recorridos-de-reconocimiento/ , cooperativa feminista experta en mobilitat i espai públic. ↑
(TOLEDO & PINEDA, 2016) ↑
(Naciones Unidas, 1992). ↑
(Departament d’Interior, 2019) ↑
Legitimitat democràtica: Consens dels membres de la comunitat política institucional amb la societat civil per acceptar l’autoritat vigent i les decisions que finalment es prendran i s’implementaran. Per promoure aquest consens i la posterior obediència a l’autoritat, és fonamental el procés, els mecanismes i els requisits adoptats per tal que la societat civil es cregui que s’han de complir les lleis i les polítiques establertes per l’autoritat. ↑
Perspectiva interseccional: És una mirada d’anàlisi de la realitat que entén que cada individu pateix opressió o ostenta privilegi en base a la seva pertinença a múltiples categories socials. És una mirada que integra les diferents formes de desigualtats que generen dominació, opressió i discriminació i que interaccionen amb les desigualats de gènere a la societat on vivim. Sobretot es té en compte, per exemple, les desigualats que afecten a persones LGTBI, les de classe, d’ètnia, de diversitat funcional, de vellesa o de procedència. ↑
A l’apartat “Actors, rols i responsabilitats” queden definides les funcions de cadascuna de les figures resultants del Protocol i a l’apartat de “Formacions” s’estableixen els continguts formatius per a cada figura. ↑
Actors socials: subjectes, grups d’individus o entitats que assumeixen rols, la representació de determinats interessos i que treballen per aconseguir determinats objectius. Els actors socials són subjectes actius que incideixen a la comunitat en la que intervenen. Les seves accions tenen significats i porten valors. ↑
Agents socials: institucions, grups, associacions i organitzacions que directa o indirectament contribueixen al processos de socialització. Per exemple, la família, l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, l’estat, etc. són agents de socialització. ↑
(GENERALITAT DE CATALUNYA, 2009). ↑
(GENERALITAT DE CATALUNYA, 2016). ↑
(GENERALITAT DE CATALUNYA, 2019). ↑
L’informe de diagnosi complet s’adjunta a l’Annex 2 del present Protocol. ↑
A l’Apartat “Grup de Seguiment” també queden definides les funcions de la Referent local del Protocol. ↑
La figura dels Joves Agents de Salut (JAS), ja existent al municipi, també s’inclou dins la dels Agents detectors. ↑
La persona referent de cada entitat que hagi assistit a la formació sobre el Protocol ha de garantir que totes les persones de l’organització que participen a la festa sàpiguen on s’han de derivar els casos. A més hi haurà un plafó informatiu amb la informació clau del circuit d’actuació. ↑
Els Agent Detectors del Protocol són persones voluntàries (de les entitats adherides al Protocol o persones a títol individual) que han participat a l’acció formativa. ↑
Cal tenir present que l’Equip del Punt Lila té la formació especialitzada per atendre aquest tipus de situacions i valorarà la millor opció en funció de les situacions que es puguin donar. ↑
A l’Annex (fitxa 7) es pot consultar un document de suport per informar a la persona agredida sobre les implicacions d’obrir un procediment penal per tal que prengui la decisió en condicions de màxima informació possible. ↑
A l’Annex del Protocol (fitxa 10) hi ha el llistat de serveis i recursos disponibles de derivació i recuperació. ↑
L’ajuntament de Cunit no està adherit al Protocol de seguretat de contra les violències sexuals en entorns d’oci del Departament d’Interior, però és una acció contemplada al present Protocol. Per tant una vegada formalitzada l’adhesió, serà d’aplicació conjunta amb els professionals de seguretat. Aquests serveis hauran de treballar segons els principis de complementarietat i coordinació amb el present Protocol i hauran de vetllar per garantir l’adequada col·laboració entre tots els actors serveis i institucions implicats en les activitats d’oci (GENERALITAT DE CATALUNYA, 2019, p. 43). ↑
A l’Annex del Protocol (fitxa 8) es proposa un text per orientar un possible comunicat públic. ↑
A l’apartat 5.5.2 del present document es mostren alguns dels principis bàsics de programació de festes amb perspectiva de gènere. ↑
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/lgtbi/denuncies-fets-homofobs/ ↑
http://mossos.gencat.cat/ca/prevencio/odidiscriminacio/ ↑
Hi haurà una comunicació i coordinació permanent entre la Tècnica Referent del Protocol i la resta del Grup. ↑
A l’Annex del Protocol hi ha disponible un model de Document de Registre d’agressions, així com un document d’autorització de cessió de dades per a les persones ateses. ↑

Al febrer de 2020, pel Carnaval de Cunit, es va posar el primer Punt Lila per a la prevenció i atenció de
les violències masclistes i lgtbifòbiques en espais de festa com el Carnaval.

El mes de setembre de 2021 es va iniciar el procés d’elaboració del Protocol municipal d’actuació
davant les violències sexuals en espais públics d’oci, arran d’una proposta de suport i assessorament
gratuït de la Fundació Salut i Comunitat i l’Observatori Noctàmbul@s.

La Fundació Salut i Comunitat – Noctàmbu@s ha dut a terme l’elaboració del Protocol municipal
d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci de Cunit entre els mesos d’octubre de
2021 i abril de 2022.

El 24 de novembre de 2022 el Ple de l’Ajuntament de Cunit va aprovar el Protocol Municipal d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci.

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Presentació

Exposició de motius

Persones participants

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ 2 Marc conceptual i normatiu

Aproximació a les violències sexuals en espais festius

Aproximació al marc legal i normatiu

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Objectius del Protocol

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Disseny metodològic

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$

Protocol local d’actuació

5.1 Introducció

Compromisos inicials

Principis del Protocol

Actors, rols i responsabilitats

Principis d’actuació

Passos a seguir

Formacions

Reunions prèvies i posteriors

Adhesió d’entitats al Protocol

Espais públics d’oci on s’ha d’implementar el Protocol

Espais i entorns festius

Principis bàsics de programació de festes

Dispositius de suport

Punt Lila d’atenció

Punt Lila informatiu

Plafó informatiu

Circuits d’actuació i serveis d’atenció

Circuit de suport en cas d’agressió lgtbifòbica

Pla d’actuació: accions previstes a desenvolupar

Seguiment i avaluació del Protocol

Grup de seguiment

Indicadors de seguiment i avaluació

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Bibliografia

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Annex

Informació de Contacte

Segell infoparticipa 2022

Subscriu-te al newsletter municipal

Horari d’atenció a la ciutadania

<img decoding="async" class="wp-image-44153" src="https://www.cunit.cat/wp-content/uploads/2023/07/c-users-pzabala-desktop-fondo1-jpg-1.jpeg" alt="C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg" title="Protocol Municipal d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci 2"> Presentació

Exposició de motius

Persones participants

Aproximació a les violències sexuals en espais festius

Aproximació al marc legal i normatiu

<img decoding="async" class="wp-image-44163" src="https://www.cunit.cat/wp-content/uploads/2023/07/c-users-pzabala-desktop-fondo1-jpg-5.jpeg" alt="C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg" title="Protocol Municipal d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci 12">

Protocol local d’actuació

5.1 Introducció

Compromisos inicials

Principis del Protocol

Actors, rols i responsabilitats

Principis d’actuació

Passos a seguir

Formacions

Reunions prèvies i posteriors

Adhesió d’entitats al Protocol

Espais públics d’oci on s’ha d’implementar el Protocol

Espais i entorns festius

Principis bàsics de programació de festes

Dispositius de suport

Punt Lila d’atenció

Punt Lila informatiu

Plafó informatiu

Circuits d’actuació i serveis d’atenció

Circuit de suport en cas d’agressió lgtbifòbica

Pla d’actuació: accions previstes a desenvolupar

Seguiment i avaluació del Protocol

Grup de seguiment

Indicadors de seguiment i avaluació

<img decoding="async" class="wp-image-44185" src="https://www.cunit.cat/wp-content/uploads/2023/07/c-users-pzabala-desktop-fondo1-jpg-9.jpeg" alt="C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg" title="Protocol Municipal d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci 25">Bibliografia

<img decoding="async" class="wp-image-44188" src="https://www.cunit.cat/wp-content/uploads/2023/07/c-users-pzabala-desktop-fondo1-jpg-11.jpeg" alt="C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg" title="Protocol Municipal d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci 26">Annex

Informació de Contacte

Segell infoparticipa 2022

Subscriu-te al newsletter municipal

Horari d’atenció a la ciutadania

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Presentació

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Bibliografia

$C:\Users\pzabala\Desktop\fondo1.jpg$ Annex