2.02.- ORDENANÇA REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

ORDENANÇA FISCAL NUMERO 2.02                                                

REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Article 1. Naturalesa i fet imposable.

1. L’impost sobre activitats econòmiques és un tribut directe de caràcter real, el fet imposable del qual està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d’activitats empresarials, professionals o artístiques, s’exerceixin o no en un local determinat i estiguin o no especificades en les tarifes de l’impost.
2. Es considera que una activitat s’exerceix amb caràcter empresarial, professional o artístic, quan suposi l’ordenació pel seu compte de mitjans de producció i de recursos humans o d’un de tots dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o en la distribució de béns o serveis.
3. Als efectes d’aquest impost, es consideren activitats empresarials les ramaderes, quan tinguin caràcter independent, les mineres, industrials, comercials i de serveis. Per tant, no tenen aquesta consideració les activitats agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres, i cap d’aquestes no constitueix fet imposable per l’impost.

A l’efecte del que disposa el paràgraf anterior, té la consideració de ramaderia independent el conjunt de caps de bestiar que estigui inclòs en algun dels casos següents:

• 1. Que pasturi o s’alimenti fonamentalment en terres que no siguin explotades agrícolament o forestalment pel propietari del bestiar.
  2. L’estabulat fora de les finques rústiques.
  3. El transhumant o transterminant.
  4. Aquell que s’alimenti fonamentalment amb pinsos no produïts a la finca en què es criï.

4. Tenen la consideració d’activitats professionals les classificades en la secció 2a de les tarifes aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, sempre que s’exerceixin per persones físiques. Quan una persona jurídica o una entitat de les previstes en l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT), exerceix una activitat classificada en la secció 2a de les tarifes ha de matricular-se i tributar per l’activitat correlativa o anàloga de la secció 1a d’aquelles.
5. Tenen la consideració d’activitats artístiques les classificades en la secció 3a de les tarifes.
6. No té la consideració d’activitat econòmica la utilització de mitjans de transports propis, ni la reparació en tallers propis, sempre que a través d’uns i altres no es prestin serveis a tercers.
7. Per a fixar l’exercici de les activitats en local determinat o no, s’està a allò que disposen els apartats 2 i 3 de la regla 5 de la Instrucció aprovada pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre.

Article 2. Casos de no subjecció.

No constitueix fet imposable en aquest impost l’exercici de les activitats següents:

1. L’alienació de béns integrats en l’actiu fix de les empreses que hagin figurat degudament inventariats com a immobilitzat amb més de dos anys d’antelació a la data de transmetre’s, i la venda de béns d’ús particular i privat del venedor sempre que els hagi fet servir durant un període de temps igual.
2. La venda dels productes que es reben en pagament de treballs personals o serveis professionals.
3. L’exposició d’articles amb la finalitat exclusiva de decoració o guarniment de l’establiment. Per contra, està subjecta a l’impost l’exposició d’articles per a regal als clients.
4. Quan es tracti de venda al detall la realització d’un sol acte o operació aïllada.

Article 3. Subjectes passius.

1. Són subjectes passius d’aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la LGT, sempre que es duguin a terme en territori nacional qualsevol de les activitats que originen el fet imposable.
2. Els subjectes passius estan obligats a declarar un domicili fiscal. Quan un subjecte passiu canvia el seu domicili, està obligat a comunicar-ho a l’Administració competent, de conformitat amb la distribució competencial prevista a l’article 10, mitjançant declaració expressa a aquest efecte, i el canvi de domicili no produeix efectes davant l’Administració fins a partir del moment de la presentació de la declaració esmentada. No obstant això, l’Administració pot rectificar el domicili fiscal dels subjectes passius mitjançant l’oportuna comprovació .
3. Els subjectes passius que resideixen a l’estranger estan obligats a designar un representant amb domicili al territori espanyol, als efectes de les seves relacions amb la Hisenda Pública.

Article 4. Exercici de les activitats gravades.

1. L’exercici de qualsevol activitat econòmica especificada en les tarifes aprovades pels Reials decrets legislatius 1175/1990, de 28 de setembre, i 1259/1991, de 2 d’agost, i el de qualsevol altra activitat de caràcter empresarial, professional o artístic no especificada, obliga a presentar la corresponent declaració d’alta i a contribuir per aquest impost, llevat que el Text refós de la Llei d’hisendes locals (TRHLHL), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, o la Instrucció aprovada per l’esmentat Reial decret legislatiu 1175/1990 disposi el contrari.
2. L’exercici de les activitats gravades s’ha de provar per qualsevol mitjà admissible en dret i, en particular, pels que preveu l’article 3 del Codi de Comerç i l’article 12 del Reial decret 243/1995, de 17 de febrer.

Article 5. Concepte de local.

1. Als efectes d’aquest impost, es consideren locals les edificacions, construccions i instal·lacions i les superfícies, cobertes o sense cobrir, obertes o no al públic, que s’utilitzen per a qualsevol activitat empresarial o professional.
2. No té la consideració de local, a efectes d’aquest impost, allò que s’assenyala en l’apartat 1 de la regla 6a de la Instrucció.
3. Es consideren locals separats aquells que enumera l’apartat 2 de la regla 6a esmentada.

Article 6. Exempcions.

1. Estan exempts de l’impost:
   1. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
   2. Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què aquella s’exerceixi. A aquests efectes, no es considera que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi exercit anteriorment sota una altra titularitat, circumstància que s’entén que, entre d’altres casos, concorre en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.
   3. Els següents subjectes passius:
      • Les persones físiques.
      • Els subjectes passius de l’Impost sobre societats, les societats civils i les entitats de l’article 35.4 de la LGT, que tenen una xifra neta de negoci inferior a 1.000.000 d’euros. Quan als contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, l’exempció només abasta els que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, sempre que tinguin una xifra neta de negocis inferior a 1.000.000 d’euros. Per al càlcul de la xifra neta de negoci s’estarà a l’establert a la lletra c) de l’article 82 del TRLHL.
   4. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social que regula la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
   5. Els organismes públics d’investigació, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública, i els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, mancant-los l’ànim de lucre, estan en règim de concert educatiu, fins i tot si faciliten als seus alumnes llibres o articles d’escriptori o els presten els serveis de mitja pensió o internat i encara que per excepció venguin en el mateix establiment els productes dels tallers dedicats a l’esmentat ensenyament, sempre que l’import de la venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini, exclusivament, a adquirir matèries primeres o sostenir l’establiment.
   6. Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que duguin a terme per l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de minusvàlids, encara que venguin els productes dels tallers dedicats a aquestes finalitats, sempre que l’import de la venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini exclusivament a adquirir matèries primeres o a sostenir l’establiment.
   7. La Creu Roja Espanyola.
   8. Els subjectes passius a què els sigui aplicable l’exempció en virtut de tractats o convenis internacionals.
2.  Les exempcions que preveuen els paràgrafs e) i f) de l’apartat anterior s’han de sol·licitar i es concedeixen, quan escaigui, a instància de part.
3. Els beneficiaris de les exempcions de les lletres a), d), g) i h) de l’apartat 1 d’aquest article no estan obligats a presentar declaració d’alta.
4. Estan obligats a presentar declaració d’alta en la matrícula els subjectes passius que no estiguin exempts de l’impost. Estaran, així mateix, obligats a presentar declaració d’alta en la matrícula els subjectes passius que vinguin aplicant alguna de les exempcions establertes en l’impost, quan deixin de complir les condicions exigides per a la seva aplicació.
5. En relació amb els subjectes passius de l’impost que resultin exempts del mateix, la presentació de les declaracions censals d’alta, modificació o baixa substitueix a la presentació de les declaracions específiques de l’impost.
6. Les cooperatives i les societats agràries de transformació gaudeixen, en els termes establerts en la seva normativa específica, d’una bonificació del 95 per 100 de la quota i dels recàrrecs d’aquest impost.
7. Estan exemptes les entitats a les que sigui d’aplicació el règim fiscal de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Per gaudir d’aquest benefici cal que l’entitat comuniqui a l’entitat encarregada de la gestió de l’impost que s’ha acollit al règim fiscal establert a la Llei 49/2002.

Article 7. Bonificacions.

1. Tenen dret a una bonificació del 95 per cent de la quota de l’impost les cooperatives protegides i especialment protegides, així com les unions, federacions i confederacions de cooperatives i les societats agràries de transformació, en el termes establerts per la Llei 20/1990, de Règim fiscal de cooperatives.
2. Tenen dret a una bonificació del 50 per cent de la quota de l’impost els subjectes passius que iniciïn l’exercici de qualsevol activitat professional durant els cinc anys d’activitat següents a la finalització del segon període impositiu d’exercici d’aquella. El període d’aplicació de la bonificació caduca transcorreguts cinc anys des de la finalització de l’exempció prevista a l’article 6.1.b d’aquesta ordenança.

Article 8. Determinació de la quota.

1. La quota tributària resulta d’aplicar a les tarifes de l’impost, calculades amb els elements tributaris especificats en la regla 14a de la Instrucció, el coeficient de ponderació, en funció de volum net de negoci, i el coeficient de situació, que pondera la situació física de l’establiment, atesa la categoria del carrer en el qual radiqui. El total del deute tributari és el resultat d’aplicar a la quota de tarifa incrementada pel coeficient de ponderació el recàrrec provincial previst en l’article 134 del TRLHL.
2. El coeficient de ponderació en funció del volum net de negoci, es determina per aplicació del que s’estableix a l’art. 86 del TRLHL.

Als efectes de l’aplicació del coeficient al qual es refereix aquest article, la xifra neta de negoci serà el corresponent al conjunt d’activitats exercides per aquest i es determina d’acord amb allò que preveu l’article 82.1.c) del TRLHL.

El coeficient previst pel citat article 86 pels casos “sense xifra neta de negoci”, s’aplicarà quan l’Administració encarregada de la gestió tributària no disposi de la xifra neta de negocis, sense que això impedeixi practicar la corresponent regularització quan aquesta sigui coneguda.

3. El coeficient de situació s’aplica sobre les quotes incrementades amb el coeficient anterior i es determina en funció de la categoria del carrer on es realitza l’activitat on radica el local, d’acord amb el quadre que figura a l’annex d’aquesta ordenança.
4. Quan en la relació del vialer per a l’exacció de l’Impost sobre activitats econòmiques no hi figura un vial, es pren com a categoria per a aquest la més baixa fins que l’Ajuntament no n’aprova d’altra de forma expressa.
5. Quan es tracta de locals confrontats a dues o més vies públiques, classificades en diverses categories, s’aplica la tarifa que correspon a la via de categoria superior, sempre que en aquesta existeixi, encara que fos en forma de xamfrà, accés directe al local o recinte.

Article 9. Període impositiu i meritació.

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, excepte quan es tracti de declaracions d’alta, cas en què abasta des de la data de començament de l’activitat fins al final de l’any natural.
2. L’impost es merita el primer dia del període impositiu i les quotes són irreductibles, excepte quan, en els casos de declaració d’alta, el dia de començament de l’activitat no coincideix amb l’any natural, cas en què les quotes s’han de calcular proporcionalment al nombre de trimestres naturals que resten per finalitzar l’any, inclòs el del començament de l’exercici de l’activitat.

Així mateix, i en el cas de baixa per cessació en l’exercici de l’activitat, les quotes es poden prorratejar per trimestres naturals, exclòs aquell en què es produeixi la cessació. Amb aquesta finalitat, els subjectes passius poden sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent als trimestres naturals en què no s’hagi exercit l’activitat.

3. Tractant-se d’espectacles, quan les quotes estan establertes per actuacions aïllades, la meritació es produeix per la realització de cadascuna d’aquestes, i cal presentar les declaracions corresponents.

Article 10. Gestió tributària de l’impost.

1. L’impost es gestiona a partir de la seva Matrícula. Aquesta Matrícula es forma per part de l’Administració tributària de l’Estat, o per l’entitat que ha assumit per delegació la gestió censal del tribut, i esta constituïda pels censos comprensius de tots els subjectes passius que exerceixen activitats econòmiques i no estan exempts de l’impost, agrupats en funció del tipus de quota, nacional, provincial o municipal, per la qual tributen i classificats per seccions, divisions, agrupacions, grups i epígrafs. La matrícula de cada exercici es tanca a 31 de desembre de l’any anterior i incorpora les altes, variacions i baixes produïdes durant l’esmentat any, per la qual cosa s’inclouen les declaracions de variació i baixes presentades fins al 31 de gener i que es refereixen a fets anteriors a 1 de gener.
2. La matrícula consta, per cada subjecte passiu i activitat, de:
   1. Les dades identificatives del subjecte passiu, número d’identificació fiscal, cognoms i nom per les persones físiques, denominació social completa, i l’anagrama, si és el cas, per a les persones jurídiques, i denominació per les entitats a què es refereix l’article 35 de la Llei General Tributària.
   2. L’adreça de l’activitat i el domicili fiscal del subjecte passiu.
   3. La denominació de l’activitat, el grup o epígraf que hi correspon, els elements tributaris degudament quantificats i la quota resultant d’aplicar les tarifes de l’impost.
   4. Quan es tracta de quotes municipals i el subjecte passiu disposa a més de locals situats en aquest municipi en els quals no s’exerceix directament l’activitat, aquells a què es refereix la regla 14.1.F.f de la Instrucció de l’impost, els esmentats locals figuren en la matrícula amb indicació de la seva superfície, situació i quota corresponent al resultat de l’aplicació de les tarifes de l’impost.
   5. Quan es tracta de quotes municipals i el subjecte passiu disposa, exclusivament, de locals en els quals no s’exerceix directament l’activitat, aquells a què es refereix la regla 14.1.F.h de la Instrucció de l’impost, figuren en la matrícula corresponent, amb les dades identificatives del subjecte passiu, el seu domicili fiscal, l’activitat que exerceix, i la superfície, situació i quota de cada local. En aquest cas es fa constar en la matrícula que es tracta de quotes integrades exclusivament amb l’element tributari superfície.
3. En la matrícula figura el recàrrec provincial, quan és d’aplicació segons els acords de l’òrgan de l’administració competent.
4. La matrícula es posa a disposició del públic en aquest Ajuntament des de l’1 al 15 d’abril.
5. La inclusió d’un subjecte passiu en la matrícula i la seva exclusió o l’alteració de qualsevol de les dades, són actes administratius contra els quals es pot interposar el recurs de reposició previst a l’article 14 del TRLHL, i contra la resolució d’aquest, reclamació economicoadministrativa davant el tribunal corresponent.
6. Els subjectes passius que no estiguin exempts de l’Impost estan obligats a presentar la declaració d’alta en la matrícula de l’impost abans del transcurs d’un mes des de l’inici de l’activitat.

Estan, tanmateix, obligats a presentar la declaració d’alta en la matrícula els subjectes passius que vinguessin aplicant alguna de les exempcions establertes en l’impost, en cas que deixin de complir les condicions exigides per a la seva aplicació, durant el mes de desembre immediat anterior a l’any en què el subjecte passiu resulta obligat a contribuir per l’impost.

Es formulen separadament per a cada activitat, tal com disposa l’apartat 3 de la regla 10a de la Instrucció de l’impost i comprenen, entre altres dades, totes les necessàries per a la qualificació de l’activitat, la determinació del grup o epígraf i la quantificació de la quota.

Quan es tributa per quota municipal i es disposa de locals en els quals no s’exerceix ment l’activitat, als quals es refereix la lletra h), de la lletra F) de l’apartat 1 de la regla 14a de la Instrucció de l’impost, a més de la declaració a què es refereix el paràgraf anterior, es presenta una declaració per cadascun dels locals citats, si bé, en aquest cas, a efectes de la liquidació posterior únicament es considera l’element tributari superfície.

7. Els subjectes passius estan obligats a comunicar, per mitjà de la corresponent declaració, les variacions d’ordre físic, econòmic o jurídic, en particular les variacions a les quals fa referència la regla 14.2 de la Instrucció, que es produeixen en l’exercici de les activitats gravades i que tenen transcendència a efectes de la seva tributació per aquest impost. Cal presentar les declaracions de variacions en el termini d’un mes, a comptar des de la data en la qual es produeix la circumstància que motiva la variació, i tenen efectes en la matrícula del període impositiu immediat següent.
8. Els subjectes passius de l’impost que cessen en l’exercici d’una activitat, per la qual figuren inscrits en la matrícula, estan obligats a presentar una declaració de baixa en l’activitat. Aquestes declaracions, cal presentar-les en el termini d’un mes, a comptar des de la data en què es produeix el cessament, i tenen efectes en la matrícula del període impositiu immediatament posterior.

Estan tanmateix obligats a presentar declaració de baixa en la matrícula els subjectes passius inclosos en aquella que accedeixen a l’aplicació d’una exempció. Aquesta declaració es presenta durant el mes de desembre immediat anterior a l’any en què el subjecte passiu queda exempt de tributar per l’impost.

9. Les declaracions d’alta, variació o baixa es presenten davant BASE-Gestió d’Ingressos, Organisme autònom de la Diputació de Tarragona, entitat que té delegada la gestió censal del tribut, en la forma i models en què determini.

Article 11. Règim de gestió.

1. La formació de la matrícula de l’impost, la qualificació de les activitats econòmiques, l’assenyalament de les quotes corresponents i, en general, la gestió censal del tribut correspon a la Diputació de Tarragona.

La notificació d’aquests actes la practicarà BASE-Gestió d’Ingressos, Organisme autònom de la Diputació de Tarragona, juntament amb la notificació de les liquidacions conduents a determinar els deutes tributaris.

2. La liquidació i recaptació, així com la revisió dels actes dictats en via de gestió tributària d’aquest impost la du a terme la Diputació de Tarragona a través del seu Organisme autònom BASE-Gestió d’Ingressos, i comprenen les funcions de concessió i denegació d’exempcions i bonificacions, realització de les liquidacions conduents a determinar els deutes tributaris, emissió dels instruments de cobrament, resolució dels expedients de devolució d’ingressos indeguts, resolució dels recursos que s’interposin contra els esmentats actes i actuacions per informar i assistir el contribuent referides a les matèries incloses en aquest apartat.
3. La inspecció d’aquest impost la duen a terme els òrgans competents de la Diputació de Tarragona a través del seu Organisme autònom BASE-Gestió d’Ingressos, tot això en els termes que disposi el ministre d’Hisenda.
4. En tot cas el coneixement de les reclamacions que s’interposin contra els actes de gestió censal dictats per la Diputació de Tarragona, a través del seu Organisme autònom BASE-Gestió d’Ingressos, a què es refereix el paràgraf primer de l’apartat 1 d’aquest article correspon als tribunals econòmics administratius de l’Estat.

De la mateixa manera, correspon als tribunals econòmics administratius conèixer de les reclamacions que s’interposin contra els actes dictats en virtut de la delegació que preveu l’apartat 3 d’aquest article que suposin inclusió, exclusió o alteració de les dades incloses en els censos de l’impost.

Els subjectes passius presenten la corresponent declaració, en els terminis assenyalats als articles 5, 6 i 7 del Reial decret 243/1995, de 17 de febrer, i en el model aprovat per l’Administració amb competència censal en l’àmbit del tribut.

Article 12. Liquidació, Notificació i Ingrés

1. La Diputació de Tarragona a través del seu Organisme autònom, BASE-Gestió d’Ingressos, practica les liquidacions de l’impost.
2. La notificació de les liquidacions anuals de l’impost es realitza de manera col·lectiva i el període de cobrament és el que fixa l’Ajuntament o administració encarregada de la gestió, tot anunciant‑lo per mitjà d’edictes publicats al Butlletí oficial de la província, sense perjudici d’utilitzar altres mitjans de comunicació. En cap cas, el període de pagament voluntari és inferior a dos mesos.
3. Les liquidacions tributàries conseqüència de les declaracions d’alta, baixa i/o variació, es notifiquen de conformitat amb els articles 101 i 102 de la LGT, i s’atorga el període de pagament de l’article 62 d’aquesta norma.
4. Contra les liquidacions es pot interposar el recurs de reposició regulat a l’article 14 del TRLHL.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Primera.- Règim legal de beneficis preexistents o reconeguts per aquesta Ordenança.

Els beneficis fiscals concedits a l’entrada en vigor d’aquesta Ordenança o aquells que es puguin concedir per aplicació de les disposicions contingudes en la mateixa, mantindran la seva vigència per tot el termini establert en el seu atorgament. No obstant això, si aquesta ordenança estableix un règim substantiu o formal diferent que el vigent en el moment de l’atorgament, s’aplicarà el règim vigent en l’exercici de lA meritació de l’impost. De la mateixa manera els beneficis fiscals concedits a l’empara d’aquesta Ordenança i que hagin de ser d’aplicació a exercicis successius mantindran la seva vigència sempre que es mantingui aquest benefici fiscal en l’ordenança vigent per l’exercici corresponent, així com les condicions substantives i formals pel seu atorgament d’acord amb l’Ordenança vigent de l’exercici corresponent, sent d’aplicació per cada exercici la quantia i la resta d’elements vigents per aquell exercici, amb independència de la quantia i resta d’elements reconeguts.

El subjecte passiu està obligat a comunicar a l’Ajuntament o a l’Administració que realitza la gestió tributària de l’impost, el canvi de circumstàncies que donin lloc a la pèrdua del benefici fiscal. En cas d’incompliment és d’aplicació el règim sancionador establert legalment. 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.- Aquesta Ordenança reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques es completa amb l’annex que se l’hi incorpora:

Annex:  Conté els elements necessaris per a la determinació de l’obligació tributària, així com la imposició dels elements d’ordenació potestativa acordats per l’Ajuntament.

Segona.- Les modificacions produïdes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat o qualsevol altra norma de rang legal que afectin a qualsevol element d’aquest impost, seran d’aplicació automàtica, entenent-se modificat el text d’aquesta Ordenança per la nova disposició.

2. ANNEX A L’ORDENANÇA 2.2 REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Article 1. Coeficient de situació

Article 2. Vialer

La zona 1a, compren totes les vies públiques incloses en la següent delimitació: Entre el Ps. Marítim i la línia que conformen els carrers: Bergadà, Mercè Rodoreda, Ptge. Montcunit, Julivardes, Llobregat, Puig Pelós, Josepa Almirall, Mar de Xina i Av. Mediterrània i el límit amb el terme municipal de Cubelles, amb expressió de les següents vies que afecten a les dues zones, els límits de les quals es

Av. Mediterrània dels núm. 2 al 54B

C. Rosselló de l’1 al 21 i del 2 al 16

Av. Can Nicolau de l’1 al 21 i del 2 al 24

C. Pere Mestre de l’1 al 11 i del 2 al 8

C. Congost de l’1 al 3 i del 2 al 8

C. Cunit Parc de l’1 al 7 i el 2

Carrerada de Santa Coloma de l’1 al 83 i del 2 al 64

Carretera de Sant Antoni de l’1 al 53

C. de l’Ebre de l’1 al 27 i del 2 al 28

Segons consta en el plànol annex

DISPOSICIÓ FINAL

L’adhesió al model d’ordenança fiscal de la diputació de Tarragona i l’aprovació de l’annex ha estat realitzada pel Ple en sessió celebrada a Cunit a 24 d’octubre de 2019 i publicada al BOPT de 20 de desembre de 2019. Aquesta ordenança comença a regir el dia 1 de gener de 2020, i continua vigent mentre no se n’acordi la modificació o derogació. En cas de modificació parcial, els articles no modificats, resten vigents.