1. PRESENTACIÓ

Cunit té PLJ des de l´any 2004. El primer Pla Local va ser 2004-2007,el segon al 2008 -2011 i el tercer 2012-2016.

S’ha rebut suport des del Servei Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Baix Penedès en la realització dels diferents Plans Locals, tant com per la seva realització, com per la seva execució.

Pertany a JBP des de 1994. Jove Baix Penedès neix per ser una eina útil pels joves i per ser un complement a les polítiques de joventut municipals, a més de dur a terme la tasca de recolzar les polítiques que vénen des de la Secretaria General de Joventut, alhora que ser-ne un altaveu i un mitjà de difusió. La metodologia general del projecte es basa en el treball en xarxa entre els tècnics de joventut dels agents implicats en el projecte. Aquest treball en xarxa es concreta en la comunicació i l’intercanvi d’informació entre els tècnics de joventut dels municipis i de la central, que ha de ser bilateral.

La Regidoria de Joventut ha de detectar necessitats i orientar polítiques de joventut transversals dins l´Ajuntament; actuar directament amb els joves recolzant, dinamitzant i assessorant per tal de donar eines que facilitin el seu desenvolupament com a persones i arribin a la vida adulta amb un bagatge que els hi permeti afrontar les dificultats.

La resolució de treballar cap a unes Polítiques Integradores de Joventut des de la perspectiva de l’anàlisi d’allò que s’ha fet i s’està fent i que tingui en compte els criteris i les opinions dels més joves és també una de les missions d´aconseguir amb el Pla Local de Joventut.

Volem que sigui un servei que basat en la coresponsabilitat i el treball transversal amb altres regidories de l´Ajuntament i altres administracions tingui una oferta d´activitats, un foment de la participació i un servei d´assessorament per als joves dins d´un espai propi que els joves utilitzin habitualment.

En l´anterior Pla Local destacàvem que la situació del municipi havia canviat en els últims mesos degut als problemes econòmics que patia el consistori. L´Ajuntament es va veure forçat a tancar l´equipament Espai Jove, que era un edifici destinat exclusivament als joves. Provisionalment, el Punt d´Informació Juvenil es va traslladar a la Biblioteca Municipal.

Desde aquest mes de maig s´ha reobert el Punt d´Informació Juvenil a l´edifici que era l´Espai Jove, amb la idea d´anar poc a poc reobrint serveis i activitats pels joves. L’atenció a la joventut constitueix una obligació ineludible de la societat moderna, i en particular dels poders públics, sobretot de l’esglaó més proper als ciutadans com és el municipal.

A la vista de la reducció progressiva de la vida familiar a la llar, així com de la generalització de la família nuclear com a tipus residencial, la problemàtica de les activitats de la joventut va adquirint una envergadura considerable. La situació anímica dels joves que, amb estudis o sense, són exclosos del mercat laboral, pot arribar a ser preocupant i fins i tot generadora de serveis i despeses públiques, a més de no contribuir a un nivell acceptable de integració, qualitat de vida o un futur amb mires de millorar..

Aquesta problemàtica és especialment angoixant en aquest municipi, en el qual no hi ha cap activitat especialment concebuda per oferir activitats de lleure als integrants d’aquesta franja d’edat.

Es cert que existeixen activitats puntuals programades per als joves, però en canvi hi manca un àmbit on aquests ciutadans, puguin gaudir de la companyia, els serveis i les activitats que un centre públic els pot oferir, a la vegada que els assessora i els acompanya cap a un futur amb major oportunitats.

Per altra banda, molts joves d’aquest municipi presenten mancances formatives i/o culturals, que els impedeix desenvolupar totes les facetes, ja en l’àmbit laboral, com d’oci o creació. Per tant hi és l’objectiu d’un enriquiment cultural/social/formatiu/experiencial tant personal i col·lectiu.

El darrer cens de població indica la xifra d’aproximadament 1.783 persones entre els 14 i 30 anys en aquest municipi, dels quals s’estima que un 50% serien susceptibles de rebre el servei que es proposa establir (891 joves).

Per això, resta plenament justificat, des del punt de vista social, educatiu, i del lleure, l’establiment d’un PIJ a l´edifici de l´Espai Jove, d’acord amb les determinacions del projecte d’establiment i del reglament del servei, per tal d’oferir a aquest col·lectiu un servei públic que cohesioni, dinamitzi i que sigui precursor d’una segona fase d’obertura de l´Espai Jove.

El Pla Local de Joventut s’ha dissenyat prenent com a marc referència el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, utilitzant les eines que ofereix en cada fase de desenvolupament.

Per començar a dissenyar el Pla s’ha realitzat la diagnosi, a partir de l’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques locals, que desemboquen en el diagnòstic; que ha servit per a definir les prioritats de treball a partir de les necessitats detectades.

A partir d’aquí s’han pogut concretar els objectius generals i específics del Pla, que emmarquen el disseny de l’execució.

Seguidament s’explicita la metodologia de treball, definida a partir dels principis rectors del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. A continuació s’han definit els projectes que es pensen dur a terme durant els anys de vigència del Pla

A continuació es troba la descripció dels recursos necessaris, la temporització i el plantejament de l´avaluació.

2. DIAGNOSI

2.1. PLANTEJAMENT

Aquest anàlisi pretén conèixer la realitat de les polítiques de joventut i dels joves del municipi de Cunit, i s’ha realitzat amb la finalitat de dissenyar el Pla Local de Joventut d’una manera útil i realista.

Per a dur a terme aquest anàlisi de la realitat juvenil s’han realitzat aquestes accions, cadascuna amb la seva metodologia:

  • Característiques sociodemogràfiques: a partir de l’explotació de dades estadístiques, que s’han recollit i analitzat des de les fonts de l’Idescat i estan dividides en diferents eixos: població, migracions i treball. Les eines que s’han utilitzat són les ofertes per l’Observatori Català de la Joventut.
  • Visualització de les polítiques de joventut locals, la realitat juvenil i detecció de necessitats: per a poder fer aquesta visualització s’ha utilitzat el contacte directe amb els joves; tant a nivell individual com amb les entitats juvenils del municipi s’han fet converses informals.

2.2. ANÀLISI

2.2.1. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL

Cunit s’ha trobat en els últims anys amb un creixement demogràfic de grans dimensions. Cal afrontar aquest repte des d’una perspectiva integradora que assumeixi tots aquests canvis de població que estem experimentant. I una de les tasques que és prioritària és la capacitat per treballar un futur que en breu temps estarà en mans dels que ara per ara són els nostres joves.

És el primer poble de la província de Tarragona dins de la comarca del Baix Penedès, separat de Barcelona pel riu Foix i situat al costat del mar. Els seus orígens es remunten a l’edat de ferro, els ibers van viure al Fondo del Roig, de l’edat mitjana conservem l’entranyable absis romànic de la seva església, dels seus segles posteriors l’ampliació d’aquesta, i el casc antic ens parla d’un tranquil indret rural, amb no gaire dedicació a la pesca, en els últims segles. Però res d’això, defineix millor l´actual Cunit com l´imparable creixement demogràfic dels últims anys, i l’ocupació urbanística del terme municipal que això ha comportat.

A continuació s’exposa el resultat de l’explotació de dades estadístiques:

POBLACIÓ

La piràmide de població, amb dades del 2015, ens mostra unes xifres per a Cunit similars a les de la resta de la comarca i Catalunya. No obstant això, el percentatge de joves d’entre 15 i 29 anys es manté per sota al municipi, com també a la comarca del Baix Penedès, en comparació amb la resta de Catalunya.

Cunit

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Baix Penedès

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Catalunya

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Pel que fa a la proporció de joves d’entre 15 i 29 anys respecte a la població total, podem veure que a Cunit està bastant per sota en comparació a la resta de territoris. La diferència més notable, no obstant es dóna entre les proporcions del municipi i comarca i la de la resta de Catalunya, doncs és aquesta última la que ha experimentat un descens menys brusc.

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

En comparar el percentatge de joves dels diferents grups d’edat (15-19, 20-24 i 25-29) a Cunit, el Baix Penedès i Catalunya veiem que al grup de 15 a 19 anys representen un percentatge força més elevat que a la resta de territoris. El grup de joves entre 20 i 24 anys, en canvi, és força més baix, sobretot comparat amb la resta de Catalunya.

\\Scunit-fs2\usuaris\etinto\My Pictures\Captura.PNG

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Si ens fixem en l’evolució de la població veurem que l’increment de població més elevat es va donar entre els anys 1991 i 2006 i que després ha seguit augmentant la població total a uns ritmes més baixos. Es tracta d’una evolució considerablement superior que a la de la resta de la comarca, Per altra banda, entre el 2011 i el 2015, es comença a veure un lleuger descens pel que fa a la comarca i també al municipi.

 

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu d’habitants. Idescat

MIGRACIONS

Un 28,82% dels joves de Cunit, segons dades de 2015, són immigrants. Veiem que és un percentatge molt similar al de la resta de la comarca i Catalunya, com també ho és si mirem el total de la població estrangera a tots els territoris. Per tant, podem dir que el percentatge de joves immigrants al municipi segueix la línia del percentatge d’immigrants del total de la població i del territori on està emmarcat.

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu d’habitants. Idescat

Si ens fixem en els joves de nacionalitat estrangera per grups d’edat dels 10 fins als 34 anys trobem que el nombre d’immigrants està bastant repartit a tots els grups d’edat, exceptuant el grup de 30 a 34 anys on aquest és més més elevat.

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Padró continu d’habitants. Idescat

TREBALL

Les dades d’aturats es mostren en mitjanes anuals de joves que busquen ocupació, agafant el nombre d’aquests l’últim dia de cada més. Si tenim en compte el nombre total de joves de 16 a 29 anys la mitjana per l’any 2015 és de 124,5 joves, que representa aproximadament un 8,3% de l’atur comarcal. Dins els diferents grups d’edat veiem que el nombre d’aturats va augmentant a mida que pugem en el grup d’edat a tots els territoris estudiats.

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Departament de Treball. Idescat.

Si ens fixem en l’evolució temporal de l’atur registrat entre els anys 2012 i 2015 veiem una clara evolució negativa d’aturats joves, molt similar a la que es dóna al Baix Penedès i a Catalunya.

Cunit Baix Penedès

Font: Elaboració de la DGJ a partir de les dades del Departament de Treball. Idescat.

La visualització realitzada ha permès detallar la realitat juvenil al municipi i les necessitats dels joves, tant les expressades com les detectades.

Aquesta visualització es concreta en els següents àmbits:

> Educació:

En l´àmbit educatiu ens trobem amb molts joves que abandonen els estudis per posar-se a treballar o per acabar no fent res, ja sigui per no trobar feina o per manca de motivació. Una part d´aquests joves que deixen els estudis no troben al seu abast tot el ventall de possibilitats que poden trobar a d´altres municipis, com per exemple Cicles Formatius, educació no formal o Batxillerat Nocturn.

El fracàs escolar i la manca de perspectives de futur, per les poques oportunitats que es trobaran més endavant. L’escola d’adults recull el fracàs de l’institut i això canvia la manera de funcionar.

> Treball:

A Cunit l´oferta laboral és força limitada. A l´estiu és més fàcil treballar a l´hosteleria, però mantenir la feina durant tot l´any és més difícil. Els joves es queixen de no poder treballar a indústries manufactureres a prop del municipi.

Per accedir al món laboral els joves tenen el Servei d´Ocupació Municipal i la Borsa de Treball de l´ajuntament.

> Habitatge:

Pel que fa a l´habitatge no és estrany que els joves s´emancipin tard . Es queixen de l´alt preu dels habitatges, encara que ara el preu del lloguer està baixant.

> Salut:

Els joves de Cunit reben molta informació sobre hàbits de salut a l´escola, però també reben moltes altres influències d´altres fonts d´informació. El resultat és que tot i conèixer millor que abans els problemes que poden comportar l´accés a les drogues o els mals hàbits en les relacions sexuals, cada vegada hi ha més joves que prenen drogues i el fet que cada vegada estiguin menys mal vistes per la societat, afavoreixen aquest elevat consum per part de joves molt joves. Per una altra banda la facilitat d´accedir a la píndola de l´endemà comporta que alguns la utilitzin com a substitut d´un altre mètode anticonceptiu. Es reflexa també, en les opinions dels joves, un distanciament respecte la problemàtica de les malalties de tranmissió sexual, tot i tractar-se de l´àmbit de la salut jove sobre el han rebut més xerrades. A més a més, el fet que els joves comencin a anar a l´institut amb 11 o 12 anys accelera aquest primer contacte amb les drogues i la percepció és que cada vegada es produeix en edats més joves. Així doncs, trobem molts nens de 12 o 13 anys que fumen tabac, però a la vegada també trobem molta més conscienciació en joves més grans, amb les conseqüències negatives d´aquesta droga.

> Participació:

En l´actualitat hi ha tres entitats juvenils al municipi molt actives, els Joves Diables, Fòrmula Còmica i l´Associació Coordinadora del Carnaval. Tenen molta implicació amb el poble i participen activament de la vida municipal. Demanen en les seves iniciatives la implicació de l´Ajuntament.

Ens trobem que hi ha molts joves a Cunit nouvinguts, que provenen de nuclis urbans amb una educació en l´àmbit de la participació molt diferent a la que hi pot haver en el municipi. És molt difícil que aquests joves participin a la vida municipal quan no hi estan acostumats. Els joves entren en una dinàmica de passivitat respecte al seu temps lliure i fan ús d´un oci més consumista.

Els joves estan en una situació complexa, amb interessos i necessitats que no sempre s’atenen, amb unes perspectives de futur molt difícils, sobretot a nivell laboral. Presenten uns comportaments, a vegades força conflictius, que semblen reflectir el malestar, la manca de sentiment de pertinença, l’avorriment, etc. i que afecten directament a la convivència.

> Cultura:

Els joves del municipi participen de les Festes arrelades al seu poble. En l´actualitat les tres entitats de gent jove, formen part activa en el disseny dels actes i són protagonistes d´alguns d´ells.

  • Cohesió social:

La població que més participa activament de les activitats, actes, cursos, etc. que es realitzen al municipi són els que viuen més al nucli antic. La població de les urbanització i nouvinguts tenen una cultura diferent de l´arrelament al municipi i els costa més ser part activa, al igual que els estiejants.

2.2.2. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT LOCALS

A continuació, visualitzarem i analitzarem les polítiques locals a partir d’uns indicadors que ens permetran aproximar-nos a la realitat juvenil municipal: característiques estructurals de l’ajuntament, serveis i programes adreçats als joves, associacionisme i interlocució dels joves amb l’ajuntament.

  • Descripció de les característiques estructurals:
  • Recursos humans:
  • 1 TAG de Joventut i Esports a jornada complerta.
  • 1 Auxiliar Tècnica de Joventut a jornada complerta.
  • Recursos financers:
  • 28.000,00 € de partida de joventut (any 2016)
  • 42.000,00 € de personal (tècnica de joventut)
  • 15.000,00€ de personal (tècnic d´esports i joventut)
  • Recursos funcionals:
  • Sales multiusos (sala dins l´equipament Espai Jove, encara que l´Espai estigui tancat es destina a projectes de joves, fins que estigui tot més definit).
  • Punt d´Informació Juvenil (Espai Jove).
  • Centres Civics (2).
  • Camp d´esports.
  • Pavelló Municipal.
  • Piscina Municipal.
  • Ràdio Municipal.
  • Biblioteca.
  • Servei d´Ocupació Municipal.
  • Espai Associatiu.
  • Escola de Formació.
  • Serveis i programes adreçats als joves:

Amb els canvis dels últims mesos tenim els serveis i activitats següents:

  • Jove Baix Penedès.
  • Dinamització als centres educatius de secundària.
  • Suport a entitats i associacions juvenils.
  • Recolzament a iniciatives de joves no associats.
  • Punt d´Informació Juvenil (dinamització i execució).
  • Garantia Juvenil.
  • Programa “Start”
  • Activitats amb altres àrees de l’ajuntament: cultura, turisme, esports, educació, medi ambient, ocupació i serveis socials: tallers, cursos, exposicions, sortides, xerrades…

.

  • Associacionisme:

Actualment al municipi hi ha tres entitats actives de joves. Participen activament de les activitats que es realitzen i tenen iniciatives propies i les presenten a l’ajuntament. Són entitats formades en la seva totalitat per joves, i gairebé la majoria són joves actius.

  • Interlocució entre els joves i l’ajuntament:

L’ajuntament es comunica amb els joves a través de la tècnica de joventut, el web municipal, les cartelleres, cartells als comerços i les xarxes socials.

Si els joves es volen posar en contacte amb l’ajuntament van al Punt d’Informació Juvenil i parlen amb la tècnica de joventut, que fa d’intermediària entre els joves i el consistori.

2.3. DIAGNÒSTIC

Després de relacionar i comparar les diferents informacions extretes a l’anàlisi de la realitat es treuen les següents conclusions diferenciades en les set estratègies d’actuació del Pla Nacional de Joventut a Catalunya.

ESTRÀTEGIES D’ACTUACIÓCONCLUSIONS
EDUCACIÓ-Actualment a Cunit hi ha serveis suficients en quant a l´educació reglada, però manca més oferta de cicles formatius.
TREBALL-Desconeixement del Servei d´Ocupació Municipal i de la borsa de treball municipal.
HABITATGE-Els joves voldrien quedar-se a viure al municipi, però consideren el preu de l´habitatge massa alt, tot i que ha baixat.
SALUT– Hi ha molt de consum de cannabis i altres substàncies.

-Els joves practiquen molt d´esport, hi ha molta cultura de l´esport.

-Disposen de molta informació en quant a temes de salut.

PARTICIPACIÓ-Als joves els costa dialogar amb l´ajuntament i fomentar el diàleg.

-És molt important el suport per part de l´ajuntament a les entitats i grups de joves del municipi.

-Els joves nouvinguts tenen una cultura diferent de la participació.

CULTURA I OCI-No hi ha oferta d´oci al municipi. Els joves marxen a altres municipis on hi ha oferta més variada.
COHESIÓ SOCIAL-Els joves coneixen el Punt d´Informació Juvenil.

-La majoria de joves coneixen el projecte Jove Baix Penedès, però encara hi ha joves que el desconeixen.

-La figura del tècnic de joventut és molt important a nivell municipal.

3. OBJECTIUS ESTRATÈGICS

3.1. OBJECTIUS

A partir de les conclusions extretes a la diagnosi es defineixen el objectius generals, que donen sentit del Pla Local de Joventut i que intenta englobar la seva finalitat:

  • Dissenyar un Pla Local de Joventut global e integrador per tal de promoure una ciutadania activa i participativa.
  • Detectar necessitats entre els joves i orientar polítiques de Joventut transversals dins l´Ajuntament, a part ha d´actuar directament amb els joves recolzant, dinamitzant i assessorant per tal de donar eines que facilitin el seu desenvolupament com a persones per tal que arribin a la vida adulta amb un bagatge que els permeti afrontar les dificultats.
  • Potenciar la corresponsabilitat amb els mateixos joves alhora de dissenyar les activitats, fomentant així la participació. La nostra voluntat és obrir camins de diàleg amb els joves, fomentant i creant una xarxa jove de participació…

Definim els objectius prenent com a punt de partida el diagnòstic, aprofitant les fortaleses i oportunitats per disminuir o evitar les debilitats i amenaces identificades.

Objectius específics en quant a les polítiques de Joventut:

  • Dinamitzar el servei de joventut augmentant la participació dels joves en el disseny de la dinamització dels projectes i les activitats de Joventut.
  • Augmentar la qualitat dels Serveis del Punt d´informació millorant la difusió i el treball en xarxa.
  • Aconseguir la implicació d´un major nombre de regidories.

OBJECTIUS ESPECÍFICS PER ÀMBITS:

PARTICIPACIÓ

  • Erigir-se com a punt de referència de totes les iniciatives adreçades a la joventut.
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
  • Promocionar la participació juvenil en les polítiques de joventut.

COHESIÓ SOCIAL

  • Impulsar i fomentar els organismes de lleure educatiu.
  • Ampliar i variar les estratègies de suport i dinamització de l´associacionisme.
  • Oferir recursos de formació i assessorament en participació i associacionisme.
  • Millorar els canals de difusió de les associacions, entitats i grups.
  • Donar a conèixer més profundament el Punt d´Informació Juvenil i el Projecte Jove Baix Penedès.

EDUCACIÓ

  • Treballar transversalment amb tots els agents implicats en l´educació dels joves, com la regidoria d´Ensenyament i els centres educatius.
  • Donar resposta als joves sense estudis bàsics oferint-los la formació en oficis.
  • Oferir orientació acadèmica.
  • Potenciar el diàleg entre el món laboral i l´educatiu.
  • Fomentar l´educació en valors.

TREBALL

  • Treballar transversalment amb la Regidoria d´Ocupació potenciant i ampliant els mecanismes d´orientació i acompanyament laboral pels joves a l’hora d’entrar al món laboral.
  • Oferir orientació professional i assessorament laboral.

SALUT

  • Modificar el discurs sobre el consum de drogues i reforçar el consum responsable, el coneixement de les conseqüències…
  • Promoure la prevenció del risc des de diferents àmbits.
  • Donar recursos de prevenció als docents.
  • Fomentar la pràctica de l´esport.
  • Fomentar el lleure alternatiu.
  • Sensibilitzar sobre el risc d´alcoholisme en la conducció.

CULTURA I OCI

  • Crear alternatives a l´oci de consum que potenciïn la creativitat, l´art jove i el benestar del cos i la ment, fent que els joves s´impliquin en el seu disseny.
  • Oferir oci al municipi destinat als joves.
  • Sensibilitzar sobre el risc d´alcoholisme en la conducció.

 

HABITATGE

  • Facilitar per a l´emancipació i suport als joves.
  • Promocionar la Borsa Jove d’Habitatge del Baix Penedès.

4. METODOLOGIA

La descripció del funcionament d’aquest Pla Local de Joventut inclou els criteris metodològics basats en els principis rectors del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, ja que s’ha dissenyat per aconseguir unes polítiques de joventut amb una estratègia de disseny global i amb tots els agents implicats.

  • Participació

Hem de ser capaços que els joves formin part activa en el plantejament de les polítiques de joventut que es duen a terme al nostre poble. Més concretament, cal sensibilitzar i concienciar per aconseguir trobar aquests espais de reflexió i decisió pers joves del municipi.

La participació suposa:

  • Prendre consciència de la importància de la participació dels agents socials de les entitats i les associacions juvenils, dels joves no associats, però també de les persones expertes en els eixos del Pla.
  • Fomentar la incorporació i la participació dels agents socials, no tan sols en la difusió sinó també en l´elaboració i l´execució del Pla.
  • Aconseguir que la participació i la col.laboració dels agents socials no es limiti, únicament al diàleg, sinó també en la corresponsabilitat en l´execució i en coexecució d´actuacions determinades.
  • Transformació

S´ha d´intentar poder arribar, sinó a tots els joves, a la majoria, i intentar contactar amb els joves no participatius. La comunicació ha d’anar dirigida a tots els nuclis de població i conèixer les necessitats de tots els tipus de joves, minimitzant així les desigualtats socials.

  • Integralitat

S´ha d´aconseguir un treball interdepartamental acurat i efectiu i un coneixement més profund de les tasques que es duen a terme a les diferents àrees de l´Ajuntament de Cunit, d´aquest amb el Consell Comarcal i amb les institucions i amb els joves.

Les regidories implicades són:

  • Regidoria d´Esports i Joventut
  • Regidoria d´Ocupació
  • Regidoria d´Habitatge
  • Regidoria de Cultura
  • Regidoria de Participació
  • Regidoria de Serveis Socials
  • Regidoria d´Educació i Formació
  • Regidoria de Medi Ambient
  • Regidoria de Relacions Ciutadanes
  • Regidoria de Comunicació i Noves Tecnologies
  • Regidoria de Salut

Per a l´assessorament també comptem amb el suport de Jove Baix Penedès (Consell Comarcal) i la pròpia Direcció General de Joventut de la Generalitat, amb tots els serveis (documentació, normatives, tècnics…) de què disposen per col·laborar amb els ajuntaments.

La interdepartamentalitat suposa:

  • Implicació i coordinació de les diferents Regidories de l´Ajuntament.
  • Creació de grups de treball/seguiment interdepartamental.

Dins del treball interinstitucional s´haurà d´aconseguir que la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Cunit sigui una eina facilitadora a l´abast de tots els ens integrants o participants del Pla Local de Joventut, seguin els criteris, així com els eixos del Pla Nacional de Joventut.

El projecte Jove Baix Penedès està basat en un treball interinstitucional mitjançant el qual es duen a terme actuacions dirigides als joves i on destaquen tots els àmbits importants que tenen a veure amb el desenvolupament dels joves en tots els àmbits de la seva vida.

Les reunions setmanals de tècnics són una eina molt vàlida, ja que els tècnics hi participen activament. Això permet tenir una visió global de la nostra comarca i dels nostres joves.

Per tant, la interinstitucionalitat suposa:

  • Col·laboració interinstitucional en diferents nivells, evitant duplicitat d´esforços i de recursos.
  • Esforç en l´assoliment del Pla Local de Joventut a partir del Pla Nacional de Joventut amb el màxim consens social i polític.
  • Qualitat

El Pla Local de Joventut ha de ser un pla adequat a les necessitats del municipi, que proposi com a objectiu instrumental la consolidació d´una Regidoria de Joventut en la gestió de polítiques de joventut i en el treball de proximitat amb els joves. La Regidoria de Joventut ha de donar impuls i liderar l´aplicació d´aquest Pla, que ha de realitzar polítiques d´acció directa als joves que pal·liïn les seves problemàtiques reals amb una forma organitzativa i molt personalitzada. Ha de ser un Pla realista i útil.

5.PROGRAMES

PROGRAMAPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL
DESCRIPCIÓEl Punt d´Informació Juvenil realitza accions de gestió de la informació (recerca, tractament, elaboració i classificació) per tal d´oferir serveis d´exposició i d´orientació informativa, així com, si és el cas, d´assessorament. Aquests serveis tenen per finalitat dotar la persona jove d’aquells recursos informatius que li són necessaris per tal de desenvolupar qualsevol activitat que sigui del seu interès. El Punt d’Informació Juvenil realitza la seva acció a partir de la universalitat i la gratuïtat, posant èmfasi en l’atenció personalitzada i adaptada a les necessitats individuals, i garantint l’anonimat i la confidencialitat de les persones usuàries.
OBJECTIUS
  • Donar a conèixer més profundament el Punt d´Informació Juvenil.
  • Donar resposta als joves sense estudis bàsics oferint-los la formació en oficis.
  • Oferir orientació acadèmica.
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
  • Fomentar l´educació en valors.
  • Modificar el discurs sobre el consum de drogues i reforçar el consum responsable, el coneixement de les conseqüències…
  • Promoure la prevenció del risc des de diferents àmbits.
  • Crear alternatives a l´oci de consum que potenciïn la creativitat, l´art jove i el benestar del cos i la ment, fent que els joves s´impliquin en el seu disseny.
  • Facilitar per a l´emancipació i suport als joves.
  • Promocionar la Borsa jove d’habitatge del Baix Penedès.
  • Erigir-se com a punt de referència de totes les iniciatives adreçades a la joventut.
  • Promocionar la participació juvenil en les polítiques de joventut.
PROJECTESL´objectiu general és afavorir l´autonomia, el desenvolupament personal i la participació dels i de les joves mitjançant l´accés a tots aquells recursos informatius que puguin ser del seu interès.

Els àmbits d´intervenció són: treball, formació acadèmica, formació no reglada, habitatge, salut, cultura, participació i associacionisme, oci i lleure, mobilitat, Europa, turisme, etc.

METODOLOGIA
TEMPORITZACIÓHORARI D´ATENCIÓ AL PÚBLIC

MATINS: dilluns, dimecres i divendres de 10 a 13h.

TARDES: dimarts i dijous  de 16´30 a 19h.

HORARI D´ESTIU

(del 22 de juny al 15 de setembre)

MATINS: de dilluns a divendres de 10 a 13h.

SETMANA SANTA I NADAL TANCAT

RECURSOSRRHH
PROGRAMADINAMITZACIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS
DESCRIPCIÓLa dinamització als centres educatius del municipi és molt significativa, ja que es coordinen des de la Regidoria de Joventut

Activitats dirigides als joves, sobretot amb temes de prevenció (drogues, salut, etc.) Les activitats estan formades per xerrades, debats, tallers, teatre, etc.

OBJECTIUS
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
  • Treballar transversalment amb tots els agents implicats en l´educació dels joves, com la regidoria d´Ensenyament i els centres educatius.
  • Donar resposta als joves sense estudis bàsics oferint-los la formació en oficis.
  • Oferir orientació acadèmica.
  • Potenciar el diàleg entre el món laboral i l´educatiu.
  • Fomentar l´educació en valors.
  • Modificar el discurs sobre el consum de drogues i reforçar el consum responsable, el coneixement de les conseqüències…
  • Sensibilitzar sobre el risc d’alcoholisme en la conducció.
  • Promoure la prevenció del risc des de diferents àmbits.
  • Donar recursos de prevenció als docents.
  • Fomentar la pràctica de l´esport.
  • Fomentar el lleure alternatiu.
PROJECTESPromoció de la prevenció del risc des de diferents àmbits.
METODOLOGIALa metodologia a seguir durant les xerrades, tallers i teatre de prevenció, s´orientarà cap al treball amb el grup i en la participació activa dels alumnes, amb dinàmiques de pregunta, debat, etc, -resposta i en alguns casos amb la realització d´un cas pràctic, on l´alumne podrà reflexionar sobre les temàtiques treballades.

Aquest projecte es planteja per afavorir el desenvolupament personal i social dels alumnes, fent la intervenció en un dels seus entorns més inmediats: l´escola i l´institut. Hi ha vàries accions que es realitzen cada any i és perquè es creu que aquesta tasca és cíclica i cada vegada els joves són nous joves, i les necessitats continuen sent reals i latents.

TEMPORITZACIÓCurs escolar
RECURSOSEls recursos humans amb els que es comptarà seran la Tècnica de Joventut que coordinarà el projecte directament amb els centres educatius. Hi haurà els experts en xerrades i tallers de prevenció i es comptarà amb Teatracció per les obres de teatre
PROGRAMASUPORT A LES ENTITATS I ASSOCIACIONS JUVENILS
DESCRIPCIÓDesde la Regidoria de Joventut es dona assessorament i acompanyament a les entitats i associacions juvenils del municipi. Es destaca la importància d´aquests joves associats molt actius en el municipi. Les entitats participen en les polítiques de joventut locals i són el punt de partida a la participació juvenil
OBJECTIUS
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
  • Impulsar i fomentar els organismes de lleure educatiu.
  • Ampliar i variar les estratègies de suport i dinamització de l´associacionisme.
  • Oferir recursos de formació i assessorament en participació i associacionisme.
  • Millorar els canals de difusió de les associacions, entitats i grups.
PROJECTES
METODOLOGIAReunions i trobades amb els diferents joves de les entitats i associacions.
TEMPORITZACIÓ
RECURSOSPunt d´Informació Juvenil
PROGRAMAPROMOCIÓ DE L´OCUPACIÓ JOVE
DESCRIPCIÓLa Regidoria de Joventut fa un acompanyament al jove fins a la Regidoria d´Ocupació. Sobretot, un acompanyament fins a la Borsa de Treball del consistori.treball amb l’àrea d’ocupació. També es realitza algun curs de “Com fer el teu curriculum” i una correcte Carta de Presentació”.
OBJECTIUS
  • Treballar transversalment amb la regidoria d’Ocupació potenciant i ampliant els mecanismes d´orientació i acompanyament laboral pels joves alhora d’entrar al món laboral.
  • Oferir orientació professional i assessorament laboral.
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
PROJECTESCursos del Servei d´Ocupació del Municipi.
METODOLOGIA
TEMPORITZACIÓ
RECURSOSServei d´Ocupació Municipal i Borsa de Treball.
PROGRAMAJOVE BAIX PENEDÈS
DESCRIPCIÓJove Baix Penedès és un projecte format pel Consell Comarcal del Baix Penedès i onze municipis de la comarca. Aquest projecte està basat en un treball interinstitucional mitjançant el qual es duen a terme actuacions dirigides als joves i on destaquen tots els àmbits importants que tenen a veure amb el desenvolupament dels joves en tots els àmbits de la seva vida.

Jove Baix Penedès és un recolzament a les polítiques de joventut del municipi de Cunit que ens ajuda a cooproduir moltes activitats i iniciatives que sols no podriem realitzar i, a més, és un canal que tenim a l´abast per fer realment una política conjunta a la comarca.

OBJECTIUS
  • Fomentar la participació i treballar l´apropament als joves.
  • Oferir recursos de formació i assessorament en participació i associacionisme.
  • Donar a conèixer més profundament el Projecte Jove Baix Penedès.
  • Oferir orientació acadèmica.
  • Potenciar el diàleg entre el món laboral i l´educatiu.
  • Fomentar l´educació en valors.
  • Oferir orientació professional i assessorament laboral.
  • Promoure la prevenció del risc des de diferents àmbits.
  • Fomentar el lleure alternatiu.
  • Crear alternatives a l´oci de consum que potenciïn la creativitat, l´art jove i el benestar del cos i la ment, fent que els joves s´impliquin en el seu disseny.
  • Sensibilitzar sobre el risc d’alcoholisme en la conducció.
  • Promocionar la Borsa jove d’habitatge del Baix Penedès.
PROJECTESLa principal finalitat que té el municipi pel fet de pertànyer a Jove Baix Penedès és la d’oferir als joves del municipi tot de serveis i activitats útils per a la seva realitat i necessitats, a més d’utilitzar els recursos que s’ofereixen per a què el municipi pugui tirar endavant les seves polítiques municipals.

A partir del treball conjunt i en xarxa dels municipis que formen part de Jove Baix Penedès, es treballen polítiques de joventut en diferents àmbits: salut, cultura, ensenyament, treball, participació i associacionisme.

Dins d’aquests àmbits, es realitzen diferents tipus d’accions: cursos, xerrades, edició de material informatiu i preventiu, elaboració de recursos, elaboració de materials de difusió de les accions de Jove Baix Penedès i dels municipis…

El projecte és obert a tots els joves de la comarca, i concretament del municipi de Cunit, que treballa polítiques de joventut de tots els àmbits d’interès dels joves i dóna serveis genèrics i especialitzats als municipis, amb els que treballa en xarxa de forma mancomunada.

METODOLOGIALa metodologia de treball de Jove Baix Penedès es basa en els principis rectors del PNJC:

  • Participació

Pel que fa a la participació, es considera per part de joves individuals, d’entitats i associacions juvenils, de grups de joves no constituïts legalment i d’entitats no juvenils però amb una majoria de membres joves.

  • Transformació

La voluntat del projecte és poder arribar a tots els joves de la comarca i, en concret, del nostre municipi. Es busca aconseguir la interacció entre tots els joves del municipi, en la mesura que sigui possible, treballant per una cohesió social que acompanyi i complementi el procés de participació juvenil en les polítiques de joventut locals.

  • Integralitat

El treball interinstitucional es basa en el treball conjunt entre els tècnics de joventut locals i comarcals. Setmanalment es fan reunions de treball entre els tècnics del CCBP, i els tècnics dels diferents pobles que hi formen part.

TEMPORITZACIÓ
RECURSOSEl treball es porta a terme des dels mateixos tècnics que, tenint en compte els suggeriments i propostes del seu ajuntament i dels seus joves i entitats, decideixen en consens quines actuacions es tiren endavant. Els responsables polítics també estan immersos en una dinàmica de reunions de preparació i de valoració del projecte en el seu global. A nivell polític, el municipi sí que hi té un paper actiu, ja que s’hi és present a les reunions de programació i d’avaluació.

El treball interdepartamental que s’està duent a terme és en dues línies: des de l’Àrea de Joventut del CCBP es centra en el treball conjunt amb les àrees del Consell implicades en diferents accions; i des del municipi, es treballa a la seva vegada amb àrees de l’ajuntament que tenen relació amb diferents accions.

6. PRESSUPOST I PLA DE FINANÇAMENT

ANY 2016

PROGRAMESDESPESESINGRESSOS
Punt d´Informació Juvenil2.000€AJTM1.200€
DGJ800€
Dinamització als centres educatius3.000€AJTM2.000€
DGJ1.000€
Suport a les entitats i associacions juvenils0(RRHH)AJTM
DGM
Promoció de l´ocupació jove0(RRHH)AJTM
DGJ
Jove Baix Penedès4.000€AJTM2.500€
DGJ1.500€

TOTAL : 9.000€ TOTAL: 9.000€

SOU TÈCNICA DE JOVENTUT: 41.000€

PLJ 2016
Total dels fons propis de l’Ajuntament5.700€
Total sol·licitat a la Direcció General de Joventut3.300€
Total9.000€

7. TEMPORITZACIÓ

A continuació es concreta el calendari de treball dels programes desenvolupats al Pla, especificant les fases de disseny, execució i avaluació.

disseny
execució
avaluació
Programes2 0 1 6 – 2 0 1 7 – 2 0 1 8 – 2 0 1 9
generfebrermarçabrilmaigjunyjuliolagostsetembreoctubrenovembredesembre
Punt d’Informació Juvenil
Dinamització als centres educatius
Suport a les entitats i associacions juvenils
Promoció de l’ocupació jove
Jove Baix Penedès

8. AVALUACIÓ

L’avaluació es farà en dos sentits:

AVALUACIÓ QUANTITATIVA:

Indicadors dels objectius interns de la regidoria:

  • Nombre de joves que venen al PIJ.
  • Nombre de consultes que fan els joves.
  • Nombre d´entitats i grups de joves no associats

Indicadors dels objectius externs:

Habitatge:

  • Nombre de joves als quals s´ha ajudat a tenir un pis de lloguer, comptant amb les dades de la Regidoria d´Habitatge.

Treball:

  • Nombre de joves als quals s´ha fet assessorament i acompanyament laboral, comptant amb les dades de la Regidoria d´Ocupació.

Educació:

  • Quantitat de nous recursos formatius per joves en fracàs escolar.
  • Nombre de cursos i nombre d´asssistents als cursos de formació en el lleure.

Salut:

  • Nombre d´assistents a les xerrades de les campanyes de salut, i nois/es que vénen a la consulta jove.
  • Nombre de consultes referents a alimentació saludable i nombre d´assistents a les xerrades.
  • Valoració del debat posterior a les obres de teatre de prevenció.

Cultura:

  • Nombre d´activitats organitzades pels mateixos joves alternatives a l´oci consumista i encarades a promoure la cultura.
  • Nombre d´usuaris de les activitats d´oci alternatiu.

Participació:

  • Nombre d´activitats organitzades per grups de joves.
  • Nombre total de joves implicats en entitats o grups informals durant l´any.

AVALUACIÓ QUALITATIVA:

Objectius del Pla i dels Projectes:

  • Els Objectius del Pla són clars?
  • Els espais de carácter interinstitucional, interdepartamental i de participació jove ens han plantejat dificultats?

Factor de coherència:

  • Els objectius, els projectes han resultat ser coherents amb el diagnòstic i coherents entre ells?
  • Els projectes i els objectius són coherents entre sí?

Criteri d´eficàcia:

  • En quina mesura s´han assolit els objectius?
  • En quina mesura s´ha complert la temporització?

Criteri d´eficiència:

  • Podríem haver assolit els mateixos objectius amb menys costos?
  • Ens hem coordinat amb altres regidories i administracions, tal i com preteníem?
  • Hem complert la planificació pressupostària?

Criteri d´impacte:

  • Quins han estat els efectes previstos i no previstos del Pla?

Criteri de cobertura i accessibilitat:

  • Hem arribat a la població potencialment beneficiària del Pla?
  • Hi ha algun perfil de jove que hagi trobat problemes per accedir als beneficis de la Intervenció?

Criteri de visibilitat:

  • Qui sap que existeix el Projecte?
  • Que hem fet per donar a conèixer la intervenció a qui té més dificultats per assabentar-se´n?
  • La visió que es té ara de la Regidoria de Joventut ha canviat des del mateix Ajuntament?
  • Els joves que opinen de tot el procès?

QUI AVALUA?

La regidora de joventut i el personal de la regidoria, amb les opinions dels joves, dades de Jove Baix Penedès i dades d´altres regidories segons el programa.

Quan? Una cada any segons el projecte i una avaluació final al 2019.

Què? Cada programa per separat i el pla a la final (2019).

Close Menu