El 19 de novembre de 1933 les dones votaven per primera vegada a Espanya en unes eleccions generals
Dos anys abans, les Corts havien aprovat el vot femení gràcies a la tenacitat d’una de les 3 diputades que hi havia al Congres, la Clara Campoamor, a qui Cunit té dedicada una zona verda.
L’1 d’octubre de 1931 el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar, per 161 vots enfront de 121, l’article 36 de la Constitució de la II República Espanyola que reconeixia el dret de les dones al vot:
«Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes».
La tenacitat de la Clara Campoamor va ser decisiva per rebatre als qui pretenien endarrerir el reconeixement del vot femení i als qui proposaven excloure’l de la Constitució per poder negar-lo si les dones no votaven d’acord amb el govern, o reduir-lo a les majors de 45 anys “porque antes la mujer tiene reducida la voluntad y la inteligencia”, i a les diputades que, malgrat ser feministes, consideraven inoportú el reconeixement del vot femení i no el varen recolzar.
